Revisió del 12:19, 23 oct 2014 modifica EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-[[ +, - +]]) ← Edició anterior		Revisió del 19:15, 27 març 2015 modifica desfés Jordiventura96 (discussió \| contribucions) Autopatrullats 17.437 edits →‎Enters Edició següent →
Línia 48: En conseqüència, és possible definir: la família dels [[nombre primer\|nombres primers]], el [[mínim comú múltiple]] així com el [[màxim comú divisor]]. L'[[Anell Z/nZ\|anell quocient ''Z''/''nZ'']] està ben definit, és l'estructura base de l'[[aritmètica modular]]. La primera aplicació coneguda és probablement la [[arrel quadrada de dos#~~Demostració~~Proves ~~aritmètica~~d'irracionlitat\|demostració de la irracionalitat de l'arrel quadrada de dos]]. El [[petit teorema de Fermat]] es demostra ràpidament una vegada establert el fet que si ''n'' és primer ''Z''/''nZ'' disposa d'una estructura de cos. Fermat fa servir àmpliament aquesta aritmètica, per exemple per demostrar l'absència de solució per al seu gran teorema si ''n'' és igual a quatre. Euler dóna una àmplia quantitat d'exemples d'utilització de l'aritmètica en ''Z '', com l'estudi del [[equació de Pell-Fermat]]. Aquests resultats són les propietats que han motivat la creació de la noció abstracte d'anell euclidià. En efecte, totes aquestes propietats no són més que les conseqüències d'una sola, la divisió euclidiana.

Anell euclidià: diferència entre les revisions