Obre el menú principal

Canvis

156 bytes afegits ,  fa 4 anys
El testimoni més primerenc de l'armeni data del [[segle V]] (la traducció de la [[Bíblia]] de [[Mesrob Maixtots]]). La història anterior de la llengua no està clara i és motiu d'una gran especulació. Està clar que l'armeni és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]], però el seu desenvolupament és un tema opac. En qualsevol cas, l'armeni té moltes capes de [[Préstec lingüístic|préstecs]] i mostra traces d'un llarg [[Contacte de llengües|contacte]] amb l'[[Llengües hurro-urartianes|hurro-urartia]], el [[grec]] i les [[llengües indo-iranianes]].
 
==DevelopmentDesenvolupament==
TheEls Proto-Armeniancanvis de sons sounddel changesprotoarmeni aresón variedvariats andi eccentricexcèntrics (suchcom asara ''*dw-'' yieldingproduint ''erk-''), andi inen manymolts casescasos uncertainincerts. Per Foraquesta this reasonraó, Armenianl'armeni wasno notva immediatelyser recognizedreconegut asimmediatament ancom Indo-Europeanuna branca indoeuropea branchen inel itsseu ownpropi rightdret, andi wases assumedva tosuposar beque simplyera asimplement veryun eccentricmembre membermolt ofexcèntric thede les [[Iranianllengües languagesiranianes]] beforeabans que [[Johann Heinrich Hübschmann]] establishedestablís itsel seu caràcter independent characteren inla anseva 1874publicació publicationde [[1874]].<ref>[[Karl Brugmann]], ''[http://de.wikisource.org/wiki/Seite:Brugmann_Grundriss_der_vergleichenden_Grammatik_der_indogermanischen_Sprachen_vol._1_1897_(part_1).djvu/053 Grundriss der vergleichenden Grammatik der indogermanischen Sprachen]'' (1897) ''Das Armenische (II), früher fälschlicherweise für iranisch ausgegeben, von H. Hübschmann [[Kuhn's Zeitschrift|KZ]]. 23, 5 ff. 400 ff. als ein selbständiges Glied der idg. Sprachfamilie erwiesen''</ref>
 
Les oclusives sordes del [[Proto-Indo-European language|Proto-Indo-Europeanprotoindoeuropeu]] voicelesssón stopsaspirades areal aspiratedprotoarmeni, inuna Proto-Armenian,circumstància aque circumstanceva thatdonar gavelloc rise toa anuna extendedversió versionestesa ofde thela [[Glottalicteoria theoryglotal]], whichque postulatespostula thatque thisaquesta aspirationaspiració maypot havehaver beenestat sub-phonematicfonemàtica alreadyja inal PIEprotoindoeuropeu. InEn certaincerts contextscontextos, theseaquestes aspiratedoclusives stopssordes arees furtherredueixen reducedencara tomés a ''w'', ''h'' oro zero in Armeniana l'armeni(PIEprotoindoeuropeu ''*pots'', Armenianarmeni ''[[wikt:ոտն|otn]]'', Greekgrec ''pous'' "foot"«peu»; PIEprotoindoeuropeu ''treis'', Armenianarmeni ''[[wikt:երեք|erekʿ]]'', Greekgrec ''treis'' "threetres").
 
{{cquote|TheEls [[Armeniansarmenis]] accordingd'acord toamb Diakonoff, aresón thendoncs anuna amalgamamalgama of thedels [[Hurrianhurrites]]s (andi Urartiansels [[Urartu|urartians]]), els [[LuviansLuvi|luvi]] andi theels [[Mushkimuskhi]]. Després Afterd'arribar arrivingal inseu itsterritori historical territoryhistòric, Proto-Armenianel wouldprotoarmeni appearapareixeria tocom haverebent undergoneuna massiveinfluència influencemassiva onper part thede languagesles itllengües eventuallyque replacedeventualment reemplaçaria. La Armenianfonologia phonologyarmènia, forper instanceexemple, appearssembla tohaver haveestat beenafectada greatlyde affectedforma byimportant Urartianper l'urartià, whichcosa mayque suggestsuggereix aun longperíode periodllarg ofde bilingualism[[bilingüisme]].<ref> “Armenians” ina [[Encyclopedia of Indo-European Culture]] oro EIEC, editededitat byper J. P. Mallory andi Douglas Q. Adams, publishedpublicat inel1997 1997 byper Fitzroy Dearborn. </ref>
}}
 
Greppin (1991) identifiesidentifica 16 possibleparaules Oldd'armeni Armenianantic wordspossiblement withamb aetimologia Hurrohurro-Urartian etymologyurartiana:
''[[wikt:ագարակ|agarak]]'' "field"«camp» fromde Hurrianl'hurri ''awari'' "field"«camp»;
''[[wikt:աստեմ|astem]]'' "to«revelar revealel one'spropi ancestry"ancestre» adde Hurrianl'hurri ''asti'' "woman«dona, wife"esposa»;
''[[wikt:արտ|art]]'' "field"«camp» adde Hurrianl'hurri ''arde'' "town"«ciutat»;
''[[wikt:խնձոր|xnjor]]'' "apple"«poma» fromde Hurrianl'hurri ''hinz-ore'' "apple"«poma»;
''[[wikt:կուտ|kut]]'' "grain"«gra» fromde Hurrianl'hurri ''kade'' "barley"«ordi» (rejectedrebutjat byper Diakonoff);
''[[wikt:մախր|maxr]]'' "pine"«pi» fromde Hurrianl'hurri ''mahir'' "fir«avet, juniper"ginebre»;
''[[wikt:սալոր|salor]]'' "plum"«pruna» ada Akkadianl'arcadi ''salluru'' "plum"«pruna», suspectedsospitada ofde beingser of Hurriand'origen origin;hurri.
''[[wikt:տարմաջուր|tarma-ǰur]]'' "spring«aigua water"de fromfont» Hurriande l'hurri ''tarmani'' "source"«font (en general)»;
''[[wikt:արծիւ|arciw]]'' "eagle"«àliga» fromde Urartianl'urartià ''Arsiba'', aun propernom namepropi withamb ael presumedsignificat meaningsuposat ofd "eagle"«àliga»;
''[[wikt:խարխարել|xarxarel]]'' "to«destruir» destroy"de from Urartianl'urartià ''harhar-s-'' "to destroy"«destruir»;
''[[wikt:ծառ|caṙ]]'' "tree"«arbre» fromde Urartianl'urartià ''sare'' "garden"«jardí»;
''[[wikt:ծով|cov]]'' "sea"«mar» fromde Urartianl'urartià ''sue'' "sea"«mar»;
''[[wikt:ուղտ|ułt]]'' "camel"«camell» fromde Urartianl'urartià ''ultu'' "camel"«camell»;
''[[wikt:պեղեմ|pełem]]'' "dig,«excavar» excavate"de from Urartianl'urartià ''pile'' "«canal"» (rejectedrebutjat byper Diakonoff);
''[[wikt:սան|san]]'' "kettle"«tetera» fromde Urartianl'urartià ''sane'' "kettle«tetera, pot"olla»;
''[[wikt:սուր|sur]]'' "sword"«espasa», fromde Urartianl'urartià ''sure'' "sword"«espasa» (consideredconsiderat doubtfuldubtós byper Diakonoff).
 
==Notes==
4.191

modificacions