Catedral de Palerm: diferència entre les revisions

Acostant-sePropera la data del desembarcament de les seves tropes a Sicília, els [[aliats de la Segona Guerra Mundial]], sobretot el [[1943]], van sotmetre la ciutat de Palerm a freqüents i pesats bombardejos aeris. La ciutat tingué nombroses víctimes i sofrí danys enormes. Fou un vertader [[miracle]] que el ''duomo'' no fos assolit directament per alguna bomba. En el bombardeig que tingué lloc la nit entre el 8 i [[9 de març]] de 1943, caigueren moltes bombes prop del ''duomo'', que fou tocat per nombrosos casquets. L'estàtua de [[santa Àgata]], col·locada al recinte de marbre de la plaça de la Catedral, restà decapitada. També sofriren danys el tripòrtic meridional i la façana del palau Arquebisbal. La catedral, pocs dies després, va córrer el risc de ser destruïda. De fet, diverses bombes van caure a pocs metres dels absis, i provocaren la mort de desenes de persones en un refugi antiaeri i la destrucció de molts edificis. La tragèdia succeí durant el bombardeig de la nit entre el 16 i [[17 d'abril]] de 1943. El refugi col·locat sota la ''piazzetta Sett'Angeli'' fou encertat de ple. Les persones que s'hi havien refugiat moriren quasi totes sota els enderrocs: 32 morts i 6 ferits greus foren recuperats. Els casquets d'aquestes bombes provocaren nombrosos danys als absis del ''duomo'', sobretot a l'absis del nord-oest, i a l'església contigua de la ''Badia Nuova'' a la via Incoronazione.

La primera construcció de la façana meridional consta d'un llarg mur (sobresurt en altura) del cantó meridional de la gran nau central; en aquest, es veu una filera de finestres ogivals (moltes n'estan tapiades) amb una interessant decoració. Estan emmarcades per una doble sèrie d'arcs encaixats amb una petita cornisa a la part superior. Les bandes dels arcs estan decorades en marqueteria de pedres de diferents colors i amb motius geomètrics. Sobre aquesta fila de finestres, hi ha una llarga banda horitzontal també decorada en marqueteria de pedra amb motius vegetals. L'altre mur està col·locat entre el creuer del segle XVIII (realitzat en estil neomedieval) i l'absis medieval del sud-est (aquest també retocat), en què es veu la gran finestra circular ([[ull de bou]]). Aquest mur és fàcil de distingir, perquè al seu darrere no hi ha res, és a dir, no és la façana de cap espai interior. Es tracta del mur que tancava el doble creuer antic de l'església medieval. En aquest mur, hi ha tres finestres alineades (i rastres d'una quarta) molt altes i estretes. La part superior d'aquestes finestres és un arc ogival emmarcat per un doble arc amb cornisa al voltant. La banda interna d'aquest doble arc té una figura radial,; l'externa està decorada amb entrellaçats semblants a <''dents de serra''>. Entre el marc d'una finestra i unade l'altra, hi ha col·locats discs decorats també amb motius trencats. ÉsHi és evident la influència de l'arquitectura [[fatimita]] egipcia, que a través del [[Magreb]] arribà a Sicília en el segle XII.

El tri pòrtictripòrtic del segle XV, obra de l'arquitecte Gambara de la ''Marammamaramma'' del ''Duomoduomo''. El pòrtic emmarca el posterior portal posterior meridional de l'església, que s'ha convertitesdevingut, amb el temps en, la porta més important i usada d'accés al temple. El Tri-Pòrtictripòrtic està caracteritzat pels següents elements: quatre columnes destaquen cap amunt, sostenint tres magnífics arcs ogivals amb cordons entorxats. Per sobre d'aquests, s'hi troba una cornisa horitzontal luxosament decorada.

I per sobre d'aquesta, tenim un gran timpà triangular en elal centre de la qual sies troba la representació de Déu Pare en elal tron, vestit com un pontífex romà. Als costats d'aquesta estructura arquitectònica, s'alcen dos pilars profusament decorats que serveixen per a encadenar estàticament el conjunt. El Tri pòrtictripòrtic fou concebut amb formes sumptuoses, potser, també, per celebrar l'entrada principal a Palerm del rei [[Alfons el Magnànim]], que havia de ser coronat Reirei de Sicília ena la Catedralcatedral.

Les quatre columnes són de pedra grisa i descansen en basaments àtics. Les columnes centrals queden lliures i les dues laterals descansen en els respectius pilars. Una d'aquestes últimes, la de l'oest, té gravat, a una determinada altura, un versicle de l'[[Alcorà]] enamb caràcters cúfics. Es pensa que pugui venir de l'antiga Catedralcatedral, que fou usada com a mesquita pels àrabs. El versicle diu:{{Cita|<Vostre Senyor creà el dia que neix. La [[nit]], la [[lluna]] i les estrelles es mouen segons el seu mandat. PotserÉs que les coses no han estat creades per la seva voluntat? Beneït siguis, Déu i Senyor dels Seglessegles>.}}Per sobre de les dues columnes centrals, hi ha dos magnífics capitells ''ade cistella'' (de llunyana ascendència bizantina) finament elaborats. Dels capitells, s'alcen unes altes volutes que sostenen els tres grans arcs ogivals. Aquests tenen complexes cornises i múltiples motllures, entre les quals destaquen les de cordó entrellaçatsentrellaçat. Dels dos capitells centrals, pujantpugen dos prims ''bossells'' que acaben en ''llanternons'' molt elaborats. En l'espai entre les cornises dels tres grans arcs i la cornisa horitzontal superior, el mur està decorat amb incisions que desenvolupen rams simbòlics, entre els quals hi ha representades figures humanes. Totes aquestes escenes, originàriament, estaven realitzades amb [[guix]] acoloratacolorit i les seves petges foren recuperades en la restauració dels anys [[1980]], però des de sota (és a dir, al nivell de l'espectador) són escassament visibles. El seu significat és el de l'Arbre de la Vida, que preludia l'entrada ena l'església, és a dir, en elal temple de la ''salvació''.

[[Fitxer:0518b - Palermo - Cattedrale - Portico (1430) - Foto Giovanni Dall'Orto 28-Sept-2006.jpg|thumb|200px|dreta|Detall del Tri pòrtictripòrtic.]]

La cornisa horitzontal, que tanca aquesta primera part inferior de la façana del Tri pòrtictripòrtic, és una llarga franja amb una densa decoració en relleu realitzada amb motius principalment geomètrics, interrompuda per tres requadres en correspondència amb la part superior dels tres grans arcs de sota. En aquests requadres estan representats, en un delicat relleu: l'àliga del Senatsenat palermità; l'àliga del [[Regneregne de Sicília]] i l'àliga bicèfala de la ''Marammamaramma'' del ''Duomoduomo''. A sobre d'aquesta banda decorativa, hi ha inserida (en horitzontal, com si fossin desaigües) quatre escultures (potser del segle XIV i d'origen desconegut) que representen animals i persones (potser servien per penjar estàndards i robes precioses durant les festivitats).

El gran timpà triangular que conclou versen l'alt de la façana del Tri pòrtictripòrtic és una obra de gran finesa decorativa. EnA la part central del timpà, realitzada amb elegant disseny en relleu, hi ha una escena de complex significat. En elAl centre, hi ha la figura de Déu Pare assentat ensegut elal tron i vestit com un [[Papa de Roma]]. Al cap té la corona dels tres regnes,; ena la mà esquerra, té un llibre obert i amb la dreta fa l'acte de beneir. AmbduesA bandescada banda, té una figura: la de la seva dreta és un àngel que sembla agenollar-se mentre que, amb una mà, desembolica un paper que revoltas'agita elal vent,; damunt, hi apareix un àngel més petit volant. A l'esquerra de Déu Pare, la figura de la Verge escolta l'anunci de l'àngel. Als dos cantons de l'escena, hi ha representada una densa trama de motius circulars en relleu, que semblen replicar els motius vegetals en espiral reproduïts ena la cornisa inferior. Al damunt d'aquesta escena, en correspondència amb la cúspide del timpà, aquests elements semblen formar un [[baldaquí]] d'honor per a la figura del Déu Pare, i s'assemblen molt als dels elements decoratius del gòtic ''flamboyant''. elEl timpà acaba en una cornisa, profusament decorada, que remarca lesels duesdos vessants de la teulada.

Els dos pilars laterals que emmarquen els arcs del Tri pòrtictripòrtic són també obres on els motius arquitectònics i els motius decoratius s'entrellacen tan densament que l'observador troba dificultat ena distingir-los separadament. Per aquests pilars, val el mateix que s'ha dit de les torres escalonadesesglaonades. Però, al contrari de les torres escalonades, en el cas d'aquests dos pilars, l'observador pot apropar-se'n a la seva base i veure de prop la complexitat, la riquesa i la varietat de la decoració, que forma un conjunt únic amb l'estructura arquitectònica. La decoració arquitectònica està disposada en tres ordesordres sobreposats. Cadascun d'ells repeteix, ena la façana exterior, una espècie de bífora cega que es distingeix pels gavells de columnes i el doble cos dels arcs. Meravella a l'observador que aquesta estructura decorativa, que s'ha simplificat descriptivament, estigui tota realitzada amb maons que cobreixen els pilars. Amb ellsaquests, s'han fet columnes, arcs, capitells, cornises, basaments, etc. , elements tots finalmentfinament treballats i, a més, gravats (''graffiti'') ena les superfícies planes, i amb motius decoratius en tota la superfície mural. Els dos pilars acaben, per dalt, en la cornisa de base del timpà triangular que tanquen. La coronació superior dels pilars és emmerletada.

Cal veure quins poden ser els significats religiosos i polítics d'aquest luxós i majestuós Tri pòrtictripòrtic. El significat religiós ha estat indicat pels estudiosos en el simbolisme de l'Arbre de la Vida, que en moltes catedrals medievals decora els pòrtics d'entrada. Les columnes representen el tronc de l'arbre, mentre que les branques i el fullatge, plens de figures simbòliques, resten gravats en elsals espais entre els grans arcs i en les zones laterals del timpà. El significat polític pot manifestar-se en l'escena representada en elal centre del timpà. Cal recordar quèque, encara algunes parts daten del segle XV, el mateix any de l'entrada triomfal ena Palerm del rei [[Alfons el Magnànim]]. Alfons entrà ena la ciutat per la Porta Nova (ubicada a poca distància de la Catedralseu), adaptada arquitectònicament, per a l'ocasió, com un arc de triomf de l'antiga Roma.

[[Fitxer:Cattedrale di palermo prospetto.jpg|thumb|200px|esquerra|Detall de les arcades.]]

Ell era el protector del ''Duomoduomo'', (és a dir, pagava els treballs arquitectònics i els objectes necessaris per al culte) i, probablement, per consell dels seus consellersassessors polítics italians, demanés al Mestremestre de la Maramma''maramma'' una representació simbòlica per al timpà que coronava el Tri pòrtictripòrtic. Per què? Alfons pretenia la conquesta del [[Regne de Nàpols]], que havia heretat per testament (negat després), on regnava una dinastia protegida pel Papa. Havia estat amenaçat amb l'excomunió, fet que l'hauria perjudicat enormement. L'escena representada en elal timpà sembla voler dir que ell no pretenia ser enemic de l'església. És més, reconeix explícitament el Papa en la figura que representa a Déu en la terraTerra. Precisament, a través del Tri pòrtictripòrtic, Alfons entrà ena la Catedralcatedral per a ser coronat [[Rei de Sicília]], elcosa que significava també el domini dels territoris continentals del Regneregne, impròpiament anomenats "Regne''regne de Nàpols"''.

EnA l'interiordins de l'atri del Tri pòrtictripòrtic, s'hies trobava el Portalportal d'accés al temple. És obra de l'escultor Antonio Gambara, alencarregada que li encarregàper l'arquebisbe [[Uberto de Marinis]], en el [[1426]]. És un magnífic espai d'accés que, en part, s'inspira en el Portalportal del segle XIV de la façana occidental, excepte en la coronació superior. L'espai d'accés està realitzat amb rebaixos. Quatre columnes (dosdues amb mànecs entorxats), col·locades dues a cada banda, surten de basaments àtics per acabar en luxosos capitells d'inspiració coríntia. D'aquestaquests, surten els cossos d'arc múltiple que emmarquen l'esvelt arc agut. Tots aquests elements estan profusament decorats, donanti donen al conjunt una gran monumentalitat. En elAl vèrtex del cos darc entremigd'arc, hi ha esculpit un escut amb la figura bicèfala, símbol de la Maramma''maramma''. En elAl vèrtex del cos de l'arc final, tanmateix, una altra placa representa el Creador beneint. Més enlaire, s'obre un nínxol en la quequè hi ha un preciós mosaic de gust bizantí amb la Verge i el Nen sobre un fons d'or (la ''Madonna del Tocco''). El nínxol està envoltadaenvoltat, per una banda, amb decoració geomètrica acolorida. Sia queTant la porta de sota, quecom el nínxol de dalt, estan emmarcadesemmarcats i unificadesunificats per una cornisa de marbre també amplament decorada, que acaba per dalt en una espècie de timpà ade dos vessants.

Observant el tresattraçat arquitectònic general del Tri pòrtictripòrtic, homno noes pot evitar comparar-lo amb la tradició de les grans entrades de les catedrals reials sicilianes del segle XII. És a dir, les construïdes per la Coronacorona per a dotar alsels bisbes llatins que els reis de Sicília elegien mercès alsels precs de la Legació Apostòlica que els hi fou concedida pels Papespapes de Roma,. elEl model d'inspiració és el Tri pòrtictripòrtic d'entrada, delimitadadelimitat per dues torres, típic de les catedrals construïdes amb els diners de les caixes reials. TenimEn tenim dos exemples en les catedrals de [[Cefalú]] i de Monreale, encara que els seus pòrtics originaris foren modificats o reconstruïts '''ex novo''' en èpoques successives. Però, també, d'altres catedrals reials sicilianes hoels tenien. Aquí, en el Tri pòrtictripòrtic palermità, era evidentment difícil construir les dues torrasses laterals, sobretot per raons estructurals que haurien afectat els antics murs adjacents. Es preferí recórrer-hi a dos pilars de proporcions reduïdes.

Les dues fulles de la porta de fusta que hi ha en elal Pòrticpòrtic són un delicat treball de talla i [[marqueteria]] de [[Francesco Miranda de Castellmmare]], i foren col·locades en el [[1432]]. Les portes de [[noguera]] presenten requadres rectangulars reforçats per esquadres de ferro forjat en forma de creu. Les parts llises de l'armadura estan decorades amb un refinat trenat geomètric de marqueteria amb fusta de diferents colors. El traçat general d'aquestes dues fulles s'inspira en la tradició siciliana dels ''cassoni musiati'' (còmodes preciosament decorades) i en les grans portes de bronze de [[Barisano de Trani]] i de [[Bonnano de Pisa]] per al ''Duomoduomo'' de Monreale. Les dues fulles tenen un total de 28 requadres tallats. Els quatre requadres més alts representen: l'Àngelàngel de l'Anunciació; a la Verge; la Crucifixiócrucifixió i la Resurreccióresurrecció. La fila dels quatre requadres de sota té els emblemes del bisbe [[Uberto de Marinis]] (un arbre); de la Maramma''maramma''; del Senatsenat de la ciutat i del Regneregne. EnA la fila de baix, estan representades les figures dels quatre Evangelistesevangelistes. La [[fauna]] de l'antic bestiari medieval –com a al·legoria dels vicis que s'han d'abandonar abans d'entrar purificats en el Temple de Déu ''(Domus Domini)'', és a dir, el ''Duomoduomo'', la Casacasa del Senyor)— n'apareix en els dos nivells inferiors: la [[llebre]], el [[conill]], el [[gos]], el [[lleó]], el [[porc-senglar|porc senglar]], l'[[àliga]], i el [[grifó alat]]. Més avall, estan emmarcats per una decoració envoltant de motius vegetals. A sota, en l'últim nivell, tornanttornen a aparèixer els animals al·legòrics.

EnA les parets de l'espai interior del Tri pòrtictripòrtic, hi ha incrustades nombroses plaques commemoratives, alguna de les quals tenen marcs arquitectònics verdaderamentvertaderament monumentals. Començant per la paret oriental que commemora la coronació de [[Carles III d'Espanya]] com a [[Reirei de Sicília]] el [[1735]]. Consisteix en un requadre en [[baix relleu]], on es representa el moment culminant de la cerimònia: quan el bisbe de Palerm posa la corona sobre elal cap de Carles, envoltat per una multitud de personatges. El requadre està emmarcat per un sumptuós marc arquitectònic on es distingeix: a sota, un gran papir enrotllat amb la inscripció que recorda l'esdeveniment, i, en elsals extrems del marc, dos [[cupido]]s assentatsseguts que sostenen dos escuts, l'un amb el retrat del rei Carles, i l'altraaltre amb el retrat de la seva esposa [[Maria Amàlia de Saxònia (reina d'Espanya)|Maria Amàlia]],; una cornisa arquejada en elal centre sosté un blasó coronat amb les armes dels BorbonsBorbó, flanquejatsflanquejades per triomfs de distintes banderes i armes. A les dues bandes d'aquesta placa commemorativa, dos nínxols acullen dues estàtues d'evangelistes de Gagini, procedents de la Tribunatribuna desmuntada: [[Marc (evangelista)|sant Marc]] i [[sant Lluc]]. La paret delsdel fons, la septentrional, està dividida en dos sectors per la presència del magnífic Portalportal del segle XV, delde Gambara.

[[Fitxer:Carlo de Bourbon's coronation in Palermo Cathedral.jpg|thumb|250px|dreta|Placa escultoricaescultòrica triomfal, que recorda la coronació de Carles de Borbó com a Reirei de Sicília.]]

EnA la part est, hi ha col·locades cinc plaques de mida distinta, però sense decoració. Una d'ellesaquestes és especialment interessant perquè recorda que, governant el cardenal [[Giannettino Doria]], el Senatsenat, el clergat i el Poblepoble de Palerm juraren defensar el [[dogma]] de la [[Concepció Immaculada de Maria]] "fins a l'últim sospir de la seva vida". EnA la partbanda oest, a part d'una petita placa, s'hi troba la més gran de totes, però sense el requadre escultòric que representava l'episodi històric. Està dedicada al rei [[Ferran I de les Dues Sicílies|Ferran I]] i, a banda d'un rètol amb la inscripció, col·locat a sota, està realçada per dues figures masculines en funció de cariàtides. Aquestes figures sostenen una cornisa superior sobre la qual hi ha una àliga amb les ales desplegades i el pit cobert per un blasó dinàstic i una [[cuirassa]] amb [[Elm (armadura)|elm]], flanquejada per un triomf de banderes, armes i [[Feix romà|feix]].

EnA la paret occidental, una altra placa triomfal recorda la coronació de [[Víctor Amadeu II de Savoia]] com a [[Reirei de Sicília]] ([[1713]]). Té una forma arquitectònica més senzilla i severa. A sota, l'acostumat rètol amb la inscripció commemorativa de l'esdeveniment. En elAl centre del baix relleu (obra de G. B. Ragusa, [[1714]]), sies representa la cerimònia amb el mateix esquema de composició que el de Carles de Borbó. A dalt, un timpà clàssic triangular sosté el blasó coronat, envoltat per un triomf de banderes i dos lleons a cada costat. Aquí també, en dos nínxols laterals, hi ha col·locades dues estàtues de la Tribunatribuna de Gagini: [[Joan Baptista|sant Joan]] i [[Sant Mateu Evangelista|sant Mateu]]. Una curiositat: ena les dues plaques commemoratives amb les escenes de les dues coronacions, entre la multitud de personatges que assisteixen a la cerimònia, s'ha representat l'anomenat '''Geni de Palerm''', és a dir, la personificació mítica de la Ciutatciutat. Es tracta d'un ancià de fluent barba, amb la corona reial al cap i vestit amb [[cuirassa]] [[romana]] i capa. En la coronació de Carles de Borbó, apareix amb tota la figura entre els grans aristòcrates del Regneregne, mentre que en el de Víctor Amadeu II de Savoia està mig amagat entre els altres personatges.

Darrere el Tripòrtictripòrtic, i als seus dos cantons, s'estén la construcció que comprèn les capelles i la nau lateral meridional. Aquesta construcció es caracteritza per vuit petites cúpules del segle XVIII, realitzades per F. Fuga per a il·luminar els accessos interns a les capelles que, si no, s'haurien quedat més aviat fosques. Les cúpules estan recobertes de maons estanyats de colors diferents i plenes d'obertures per la il·luminació natural de l'interior. EnA l'extremitatextrem oriental d'aquesta llarga construcció, s'aixequen els edificis que contenen el local del [[Tresortresor]] i les [[Sagristiessagristies]]. Són edificis del segle XIV. Darrere d'aquests, s'estén (encara que no en tota la longitud originariaoriginària) l'edifici de la gran nau central. És encara el del segle XII, el de la Catedralcatedral del bisbe Gualteri, malgrat que lleugerament realçat a finals del segle XVIII. Està caracteritzat per una sèrie de finestres arquejades (ara cegues), decorades per una banda perimètrica de marqueteria de pedra. EnA la cornisa final, si segueixcontinua l'encoixinat de tipus fatimita.

L'edifici del ''Duomoduomo'' s'aixeca en correspondència amb el creuer i, també, de l'alt tambor que sosté l'esvelta cúpula de Fuga, construïda a finals del segle XVIII. Totes aquestes construccions mantenen, ena l'exterior, un aspecte arquitectònic ''en harmonia "d'estil"'' amb el [[segle XII]], encara que siguin d'època posterior, excepte, naturalment, la cúpula. El tambor cilíndric de la cúpula està constituït per un mur amb finestres de planta circular. Aquest mur el concebí Fuga més aviat alt, per poder donar a la cúpula la quota de base necessària perquè es veiés des de la llunyania, i perquè destaqués per sobre de les altres cúpules de la ciutat. La cúpula és del clàssic tipus delde manierisme romà tardà, és a dir, de mitja taronja i acabada en [[claraboia]], formada al mateix temps per un tambor amb finestres i una cúpula petita.

En elAl cantó oposat de l'edifici, s'alça la Torrassatorrassa del campanar, unit a la Catedralcatedral per dos grans arcs que passen sobre la via [[Matteo Bonello]]. La torrassa s'aixeca majestuosa i severa en el seu aspecte medieval. Però, tota la part superior dels [[campanar]]s és de principis del segle XIX ([[1826]]-35), obra de l'arquitecte [[Girolamo Palazzotto]]. El contrast n'és evident, encara que, avui dia, ja tot el conjunt ha entrat a formar part de la tradició iconogràfica del ''Duomoduomo'' palermità.

== La Façanafaçana occidental i la torre del campanar ==

La façana occidental de l'edifici, que dóna a l'estreta Viavia Matteo Bonello, és la més petita de la Catedral,seu; doncsja que només correspon a l'amplada de les tres naus i de les capelles laterals. Es pot suposar que, quan acabaren els treballs dirigits pel bisbe Gualtiero en elal segle XII, aquesta façana no era més que un simple mur que tancava l'edifici i en el quequè s'obrien tres portes d'accés. Després, entre els segles XIV i XV, ess'acabà realitzàde tota l'elegantrealitzar. Aquesta façana està emmarcada per les dues torres escalonades que la tanquen per les cantonades nord-oest i sud-oest. En elAl centre, s'obre el magnífic Pòrticpòrtic principal, s'obrasobre una preciosa bífora descentrada 12&nbsp;cm, respecte a l'eix longitudinal de l'església. Més amunt, una cornisa que mescla elements diferents geomètrics, subratlla la direcció del perfil ideal entre la nau major i les dues naus laterals. Encara més amunt, es troben els dos elegants arcs ogivals que uneixen la façana amb la torre del campanar, enfront.

El pòrtic principal d'accés, construït per l'arquebisbe [[Ottaviano de Labro]] entre [[1352]] i [[1353]], és luxós i elegant, una de les obres mestres de l'arquitectura de Palerm del segle XIV per la perfecció de l'elaboració del marbre i per la triomfal riquesa de la composició. L'arc d'entrada és ogival i els peus drets dels muntants estan flanquejats per tres columnes a cada costat. Les columnes són de tipus distint: salomòniques, en zig-zag, en espiral. Els seus capitells són confusament corintis i sostenen un [[arquitrau]] amb diverses cornises (encoixinats i motllures) profusament decorades. D'aquests, sortia una triple arcada ogival, realçada amb relleus de tipus diferent, però amb predomini dels de [[cordó (ornament)|cordó]]. Enmig d'aquests dos arcs realçats hi ha col·locats uns escuts. El de sota representa l'àliga del Senatsenat de Palerm. El de dalt és l'emblema del Regneregne de Sicília. Més amunt, hi ha un nínxol amb una estàtua de la Verge amb el Nen. Fou col·locada el [[1679]], traslladant-latraslladada de la Criptacripta. Tot el Portalportal està envoltat per un marc ulterior, decorat amb motius vegetals recurrents. Puja en vertical a les dues bandes de les columnes,; continua després inclinadainclinat vers l'eix central i corre tangencial delal perímetre de les arcades,; després es plega un xic horitzontal i torna a pujar en vertical a l'altura del nínxol, sobre lael quequal fa una espècie de teulada ade dues aigües, acabanti n'acaba a sobre amb un preciós rosetó. La porta està formada per dues fulles de bronze amb deu quarterons en baix relleu '''schiacciato''' cadascun. Els quarterons estan disposats en parelles. El conjunt dels vint quarterons està coronat per una lluneta arquejada, en la qual sies representa la Coronaciócoronació de la Verge. Els quarterons de bronze representen episodis de l'Antic i Nou Testament, elaborats en un estil que s'inspira en la tradició renaixentista italiana filtrada per l'estètica del segle XX. En el context general de les dues fulles, els episodis representats en elsals quarterons estan col·locats "històricament" segons una narració que es desenvolupa de baix a dalt; és a dir, des del [[Paradís terrenal]] fins al Triomftriomf de la Verge en la lluneta que hi ha a sobre. Se'n citen alguns, de baix a dalt: [[Adam]] i [[Eva]]; l'Àngelàngel de l'anunciació de la Verge; la Nativitat; la Crucificaciócrucificació de Crist. La gran obra de l'escultor de Termini Imerese, [[Filippo Sgarlata]], es caracteritza pel lleu relleu de les figures modelades i per la delicada execució amb la qual l'autor hi assoleix un resultat estètic de refinada elegància. Es realitzà els anys 50 del segle XX.

Les dues portes menors que flanquegen el gran Portalportal central s'assemblen entre si, excepte per la decoració de les arcades realçades. El seu disseny és d'una elegància senzilla, amb predilecció pels efectes de clar-obscurclarobscur ena les arcades. El tresattraçat arquitectònic de les dues portes és el següent: l'espai d'accés és rectangular i està caracteritzat per un llarg arquitrau monolític de duríssim granit egipci. Dalt de l'arquitrau, hi ha una cornisa perfilada i una lluneta cega arquejada i envoltada per una llarga cornisa de doble arc realçat. separatsSeparats de la porta i a ambdós costats, s'aixequen dues petites columnes amb capitells que simulen subjectar l'extremitat de la cornisa arquejada superior. La porta de la dreta –mirant a la façana de l'església—té un arc realçat decorat amb un feix de petites columnes amb els seus capitells que sostenen arcs aguts trilobulats. La de l'esquerra té un arc realçat amb un feix de motllures amb secció de bordó molt pronunciada, que s'alternen amb nínxols excavats de la mateixa longitud. Les dues portes estan coronades per finestres cegues arquejades de bellesa particular per l'elegància de la seva decoració. Les finestres acaben en un arc trilobulat. Al seu costat, quatre petites columnes llises per cada costat sobresurten del mur. Els capitells, amb motius vegetals, acaben sota una cornisa horitzontal amb distintes motllures que semblen sostenir la fastuosa cornisa arquejada de múltiples arcs realçats, tots decorats amb motius diversos: [[flor]]s, múltiples bandes, aamb zig-zag (o ''dent de serra'') i fulles entrellaçades. L'efecte general és, ensems, de gran elegància i luxe. A finals del [[segle XVIII]], foren tancades durant els treballs de transformació de l'església.

La bífora de marbre, alineada amb el Portalportal principal (en realitat, està 12 cms.cm Desfasadadesfasada), es troba col·locada molt alta. La seva realització està datada a finals del segle XIV. estàEstà emmarcada per una banda decorativa d'arc agut, i decorada amb motius vegetals en espiral. En el seuA interiordins, els dos arcs de la finestra són trilobulats i arrenquen d'una prima columna de secció octogonal, amb un bonic capitell de motius vegetals. A dalt dels arcs, en un medalló, hi ha l'àliga bicèfala de la Maramma''maramma''.

Aquesta façana occidental està separada del carrer per una [[balustrada]] de marbre (segle XVIII), en elal centre de la qual hi ha un [[reixat]]. Sobre els pilars d'aquesta balustrada hi ha col·locades estàtues. Tot sembla imitar la balustrada de la propera Plaçaplaça de la Catedral. Després de la Viavia Incoronazione, la balustrada que envolta l'anomenada ''Loggia dell'Incoronazione'' sembla una continuació ideal d'aquesta balustrada. De fet, al cantó septentrional d'aquesta façana, després de la Viavia Matteo Bonello, es pot admirar la [[Logialogia]] de la Capellacapella de la Coronació.

Una de les qüestions que els historiadors encara debaten és la proximitat entre la façana occidental del ''Duomoduomo'' i la Torretorre del campanar. Les hipòtesis en són diverses. També hi ha molts interrogants sobre l'actual torre del campanar. Primer cal descriure'l-ala. Es tracta d'una torrassa massissa, l'estructura de la qual és de blocs de pedra calcària perfectament quadrats i disposats horitzontalment. Pot sorprendre el fet que la torre té ambients interiors només de l'època moderna i, d'altra banda, està tota plena de murs. Només en correspondència amb el gran arc septentrional que l'uneix a la façana occidental de la Catedralcatedral hi ha un passadís interior. La cornisa de l'últim pis està caracteritzada per mascarons de tipus medieval.; per sobre d'aquesta estructura, s'hi alcen quatre torretes angulars i un ulterior element també en forma de torre: el campanar del segle XIX, construït en estil neomedieval. Quan es construí la torrassa? Quina era la seva funció originària? Per què la construcció de la Catedralcatedral s'interromp a pocs metres d'aquesta torrassa? Aquestes són les preguntes principals. Aquesta torrassa no presenta, avui dia, els típics elements defensius (com ara [[merlet]]s, lladroneres, troneres, etc.), encara que podrien haver estat eliminats en les nombroses restauracions medievals. L'única escala per a pujar-hi fins dalt, actualment, és la del gran arc septentrional que l'la uneix a la Catedralseu.

== La Façanafaçana septentrional ==

La façana que dóna a la Viavia Incoronazione és la menys interessant de tot l'edifici. El llarg mur (construït en diferents èpoques des del segle XIV fins al XVIII, i que constitueix el fons de les capelles interiors que s'obren ena la nau lateral septentrional) presenta pocs elements d'interès. Un d'aquests és el Portalportal monumental de finals del segle XVIII que, amb el seu estil d'imitació clàssica, emmarca la porta d'accés septentrional, caracteritzada per un arc pronunciadament agut. Aquest Portalportal està realitzat, en part, amb els materials del precedent Portalportal renaixentista de tres arcs, realitzat per Fazio i Vincenzo Gagini en la segona meitat del segle XVI. Presenta un total de dotze columnes, recolzades al mur, que sostenen un arquitravat horitzontal que s'interromp en correspondència amb la porta central ogival. Aquesta última està emmarcada per dues columnes grises que sostenen un timpà dividit, en elal centre del qual hi ha un fals [[tabernacle]], que té a sobre una cornisa amb un timpà semicircular i sosté una àliga reial. Aquest grup arquitectònic central està emmarcat, per dalt, per un gran arc de mig punt encastat. Aquesta entrada, tanmateix, ha estat considerada sempre secundària. Algunes mostres de finestres arquejades, que han estat cegades, es veuen al llarg de tot el mur.

Els edificis d'enfront de la Catedralseu, a l'altra banda de la Viavia Incoronazione, són: el Palazzo''palazzo'' Agnello, l'església de la Badia Nova, el Nounou Seminariseminari i les restes de l'església medieval de la Coronació (segle XII). Alguns historiadors han plantejat que les coronacions dels sobirans medievals no se celebraven ena l'antiga Catedralcatedral –força malmesa a causa dels terratrèmols i de tants retocs—sinóretocs—, sinó en aquesta capella propera, de suggestiva titulació. Després de la coronació, s'abocarien a la galeria que la caracteritzava per a rebre els aplaudiments del poble. A part de la situació orogràfica, encara avui abrupta, i la probable estretor de l'espai exterior, s'ha d'indicar que la balustrada de la lògia és obra de l'edat moderna, no medieval. També s'ha d'afegir, que, per desgràcia, l'església medieval fou destruïda parcialment a causa de l'explosió d'una bomba de [[canó]] durant la batalla de Palerm, el maig de [[1860]]. L'explosió provocà un incendi que destruí l'arxiu de la Maramma''maramma'' que estava guardat allà. Aquesta és una altra de les raons per les quals els historiadors tenen serioses dificultats per a reconstruir les seculars etapes històriques de la construcció del Duomo''duomo''.

== La Naunau central ==

[[Fitxer:Palermo03(js).jpg|thumb|200px|dreta|Pica d'aigua beneïda, perde Giuseppe Spadafora, que data dedel 1553.]]

La gran nau central es presenta avui com la desitjaren els bisbes del segle XVIII, com la projectà Fuga i com la realitzaren els arquitectes Marvuglia i Attinelli. Es tracta d'una serena i solemne concepció neoclàssica del segle XVIII, influenciat pel descobriment dels grans monuments de l'arquitectura romana. Dues llargues fileres de pilars sostenen els arquitraus horitzontals que, a la vegada, sostenen la llarga volta de mig canó que cobreix tota la nau. En tota ellaaquesta, predominen els enlluïts clars, blanc i gris. Els pilars es caracteritzen per tenir parelles de columnes de marbre gris encastades ena les cares oposades (quatre en cada pilar). Es tracta de les mateixes columnes que hi havia –exactament en grups de quatre- ena la nau central, i subjectaven els grans arcs ogivals que dividien la nau central de les naus laterals. Foren desmuntades i tornades a posar en les noves pilastres després d'haver estat escurçades i polides. Una altra característica dels pilars actuals és que, a sobre cadascunde d'ellscadascú, aen una certa alçada i sobre una lleixa, hi ha una de les estàtues que formaven part de la grandiosa Tribunatribuna de Gagini. DoncsPerquè la Tribunatribuna fou desmuntada en el curs dels treballs de finals del segle XVIII, sobretot, per desig de Marvuglia,; i les estàtues, els medallons i els quadres foren repartits per a decorar-ne la nau central, el creuer i l'absis.

Les divuit estàtues de Gagini, retirades en elal segle XVII de la Tribunatribuna del segle XVI i, actualment, col·locades en elsals pilars de la nau central, havien estat col·locades, darreredesprés de la gran reforma arquitectònica de finals del segle XVIII, en la coronació de la façana meridional. Només després de l'última [[Guerra Mundial]], en elal [[1947]], les estàtues foren portades de nou a l'interiordins del Duomo''duomo''. Estan col·locades en un cantó dels pilars, i recolzades en lleixes adequades. ElsAls pilars de la part nord, s'hies representen [[Santa Oliva]];, [[Agnès d'Assís|Santasanta Agnès]];, [[Santa Llúcia]];, [[Santa Ninfa]];, [[Cristina de Pèrsia|Santasanta Cristina]];, [[Sant Francesc d'Assís|Santsant Francesc]];, [[Sant Llorenç (màrtir)|Santsant Llorenç]];, [[Sant Cosme (màrtir)|Santsant Cosme]] i [[Benet de Núrsia|Santsant Benet]]. EnA les pilastres del cantó sud: [[Santsant Cristòfol màrtir]];, Santasanta [[Caterina de Bolonya]];, [[Santasanta Àgata]];, [[Domènec de Guzmán|Santsant Domènec]];, [[Santasanta Maria Magdalena]];, [[Antoni de Pàdua|Santsant Antoni]];, [[Sant Esteve màrtir|Santsant Esteve]];, [[Santsant Damià]] i [[Santsant Sebastià]].

En elsAls pilars que es troben a proprop de les entrades nord i sud, hi ha dues monumentals piques d'aigua beneïda, obres escultòriques molt refinades. La del pilar a prop de l'entrada meridional és obra de Domenico Gagini. Té una forma original,: la [[pica baptismal]], amb forma de petxina, té a sobre una espècie de [[baldaquí]] amb forma de cúpula. Sobre la cúpula, resta representada la Verge de l'Anunciació, sostinguda per dos baixos relleus, del tipus ''historieshistòries'', que representen, cadascun, a [[Moisès]] fent rajar l'aigua de la roca i, l'altra, a [[Jesús]], que guareix a un paralític. L'altra pica, situada al pilar que hi ha davant l'entrada septentrional, és obra dels escultors G. Spatafora i A. Ferraro, realitzada el [[1555]]. També aquí hi ha dos magnífics baixosbaix relleus: el baptisme de Jesús i la benedicció de la font baptismal. També, sis'hi repeteix, la solució del baldaquí amb cúpula, sobre la quequal, hi ha representat l'Àngelàngel de l'Anunciació.

== La Naunau lateral sud i les Capellescapelles adjacents ==

Totes les capelles que s'obren lateralment respecte a les dues naus de nord i sud foren realitzades després de l'Edatedat Mitjanamitjana, i regularitzades en les seves dimensions a finals del segle XVIII. Totes estan cobertes per voltes de canó decorades amb enteixinat d'estuc. Tenen, ena la respectiva paret del fons, una finestra ade lluneta, col·locada en alt per a la il·luminació natural. En algunes de les capelles que flanquegen les dues naus laterals, es troben, incrustats en elal mur, els sarcòfags dels bisbes de Palerm de l'[[Edat Moderna|edat moderna]]. La nau meridional està il·luminada per dalt –en correspondència amb l'entrada a les capelles laterals— gràcies als lucernaris de vuit petites cúpules. Aquestes cúpules foren idea de Fuga per a il·luminar la nau i es realitzaren a finals del segle XVIII. La seva presència, ena l'exterior, és un dels elements que caracteritzen la façana meridional de la Catedralseu. La primera capella, a partir de l'extremitatextrem meridional del creuer, està dedicat a [[Francesc de Paula|sant Francesc de Paula]], i està decorat amb els característics <''marbres mesclats>'' (marqueteria de marbres de color diferent), típics de la decoració interna de les esglésies palermitanes dels segles XVII i XVIII. Hi ha tres estàtues: la de [[Francesc de Paula|sant Francesc]] i la de la [[Penitència]] són de G.B. Ragusa, i la de la [[Caritat]] és de G. Vitaliano. En aquesta capella hi, són enterrats els arquebisbes [[Giuseppe Gasch]] (+ [[1732]]) i [[Giuseppe Meléndez]] (+ [[1753]]).

Continua la capella amb les relíquies de les Patronespatrones de Palerm, més profunda que l'anterior i tancada per un artístic reixat. Aquí s'hies guarden, al llarg de les parets, les caixes fúnebres d'alguns sants,; entre ells, les de tres de les quatre patrones de la ciutat: [[santa Ninfa]], [[Cristina de Pèrsia|santa Cristina]] i [[santa Àgata]]. Aquesta última conté el reliquiari d'un braç de la Santa,santa; fou, en realitat, la primera urna que guardava les restes mortals de Santasanta Rosalia. Després, aquestaquestes foren col·locatslocades en un fèretre argentat més luxós que, actualment, es troba exposat ena la capella de Santasanta Rosalia, que s'obre en elal creuer de l'església. Una altra caixa conté les restes mortals de [[sant Maximilià]], primer bisbe de Palerm. L'altar col·locat al fons de la capella té, a manera de pal·li, la làpida de la tomba de [[Sant Cosme (màrtir)|sant Cosme]]. S'aconsella visitar aquesta capella amb deferència, vistaper la vàlua religiosa de les restes que allí s'hi conserven.

El fèretre argentat de Santasanta Cristina fou acabat el [[1556]]. FouEn fou autor l'orfebre i escultor [[Paolo Gili]], ajudat per Fazio Gagini i [[Scipione Casella]]. En el tresattraçat general hi, preval un concepte arquitectònic que s'inspira en les tipologies dels segles precedents, encara que tot està interpretat amb el gust estètic renaixentista que enquadra els retaules amb <histories>històries a través d'atlants i estatuetes de sants. El fèretre està format per dues caixes sobreposades, les parts frontals de les quals estan dividides entreen canelobres (a baix), atlants (en elal centre) i figures de sants (a dalt). Entre ellsaquests, hi ha <histories> històries intercalades, d'inspiració de l'escola de Gagini, realitzades amb gran mestressamestria en els paisatges del fons. La tapa està coronada per l'estàtua de la santa dempeus. El fèretre de plata de Santasanta Ninfa, tal com es veu avui ([[2013]]), és la transformació d'un de més antic realitzat per l'orfebre Nibilio Gagini i per l'argenter [[Domenico Ferruccio]] en elal [[1593]]. Després, en elal [[1664]], fou substituït el vell fèretre, de forma oval, per l'actual, amb forma de prisma rectangular. EnA la base, hi ha un petit pedestal amb riques motllures múltiples. A sobre, ihi a posadaha una urna de la qual en surten flames. Més a muntamunt, hi ha una caixa, subjecta per quatre querubins que estan suportadessuportats per altres quatre dofins. Els costats de la caixa estan decorats per ovals amb <histories>històries, sostinguts per àngels. La tapa és piramidal i en elal seu vèrtex hi ha l'estatueta de la Patronapatrona, dempeus.

El fèretre de Santasanta Àgata, com ja s'ha dit, fou el primer a contenir les restes mortals de Santasanta Rosalia. Fou acabat en elal [[1625]]. Està format per dues parts, la base de fusta tallada i la caixa de plata i cristall, que contrasten estilísticament entre si. La caixa, un prisma rectangular amb la tapa en forma de [[piràmide]], recorda, encara, la tipologia medieval. Potser, perquè fou realitzada amb caràcter provisional. Bandes de plata i dibuixos geomètrics (argenter [[Francesco Liccio]]) subjecten les parts de cristall (mestres [[Desiderio Pillitteri]] i [[Giovanni Di Pietro]]). La preciosa base de fusta tallada ([[Apollonio Mancuso]] i [[Nicolò Viviano]]) presenta àngels de genolls que subjecten la caixa i, en elal centre, una bella àliga del Senatsenat. Tot el conjunt es recolza en luxosos fistons.

Més simples, més clàssics en el seu tresattraçat arquitectònic de gust renaixentista, són els altres dos fèretres que es troben a la capella. Es tracta del fèretre de Santsant Maximilià i del que conté les restes mortals de [[sant Eustozi]], [[Pròculo]] i [[Golbodeo]]. Són molt semblants entre si. Es tracta de caixes decorades amb <histories>històries en elsals cantons, i tancades per tapes piramidals culminades per estatuetes de sants. La caixa de Santsant Maximilià estanestà sostingudessostinguda per volutes i l'altra per Cupidoscupidos muntats sobre àguiles. Estan recolzades en altes bases motlladesemmotllades.

Després, trobem la capella dedicada al Beatbeat Pietro Geremia. Al fons, hi ha una pintura d'[[Antonio Manno]] dedicada al Beatbeat ([[1785]]). A la dreta, hi ha una tela que representa alsels ''Set Àngels'' (anònima), un culte molt sentit en la vella Palerm, sobretot en elal barri del Capo. A l'esquerra, una pintura de [[Fedele da San Biaggio]] representa a [[Sant Francesc d'Assís|sant Francesc]] i [[Domènec de Guzmán|sant Domènec]]. Al seu costat, hi ha la capella de [[sant Ignasi de Loiola]] i de [[Francesco Saverio]], caracteritzada per una apreciada pintura de [[Pietro Novelli]], anomenat <''el Monrealese>'', que representa alsels dos titulars de la capella. EnA la paret de la dreta, hi ha un quadre d'autor desconegut, que representa el martiri de [[santa Oliva]],; continua l'atri de l'ingrés meridional a l'església i, després, la capella de la ''Madonna della Lettera'', patrona de [[Messina]]. La capella està decorada amb un quadre de gust bizantí, que representa la Verge i el Nen, obra d'A. Filogamo. Així s'arriba a les dues capelles unificades, on es troben les tombes dels Reisreis de Sicília.

Aquesta capella és un dels llocs més sagrats de la Històriahistòria d'Europa, i s'aconsella visitar-la amb deferència. Molts turistes alemanys porten cada any corones de flors a la tomba de Frederic II, en memòria del fet que fou Emperadoremperador dels Romansromans, és a dir, del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] que, en l'Edatedat Mitjanamitjana, havia reunit en un estat únic a Alemanya i Itàlia. La capella de les Tombestombes Reialsreials es trobentroba al final de l'església. Entrant pel Portalportal meridional, és l'última a l'esquerra. Els fèretres, de pòrfir egipci vermell, són quatre, i estan disposats en parelles, dos davant i dos darrere. Hi aha dos altres sarcòfags incrustats a la paret de la capella. UnL'un, en elal mur est i unaun altraaltre ena l'oest. Els primers dos sarcòfags són: un de l'emperador Frederic II Hohenstaufen ([[Frederic I de Sicília]]); l'altraaltre de l'emperador [[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric VI]] Hohenstaufen (el pare de Frederic). Els de darrere són: un del gran rei [[Roger II de Sicília|Roger II]] Hauteville (primer rei de Sicília); l'altraaltre de l'emperadriu [[Constança I de Sicília]] Hauteville (esposa d'Enric VI i mare de Frederic II). Dels sarcòfags del mur oest, el del mur est és el de [[Guillem II d'Atenes]]; el del mur oest és el de la reina [[Constança d'Aragó|Constança]] (primera esposa de [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]]). Dels quatre sarcòfags de pòrfir, tres són del mateix tipus: el de Frederic, Enrico i Constança,; mentre que el quart, de Roger, és el més modest. Ara sabrem per què. Tots estan coberts per baldaquins de marbre. Els tres sarcòfags mencionats són obres d'art extraordinàries. Sia per la seva inusitada forma, sia per l'elaboració del pòrfir, només realitzable per artesans altament qualificats, sia per l'excel·lència dels personatges que contenen. Aquests sarcòfags estan recolzats, en els quatre casos, en un cantocantó de base que els realça lleugerament del solsòl de la capella. Els sarcòfags estan formats per una <caixa> que té un curiós perfil lateral, en elsals costats més llargs, mentre que els costats petits són verticals. La secció transversal pot dividir-se en dues parts. La superior és un trapezi obert per sobre. L'exterior està profusament decorat per diverses bandes horitzontals amb petites motllures sobreposades. La inferior és llissallisa i tresadatraçada aen semicercle. S'assembla al fons d'una barca. Totes les <caixes> estan cobertes per una tapa o teulada ade dues aigües.

El sarcòfag en quequè jeu Frederic és el de decoració més luxosa i presenta quatre punts de suport inferiors formats per quatre lleons de pòrfir, finament esculpits i assentatsasseguts sobre les potes posteriors (estil romàntic de la Itàlia meridional). LesEls duesdos vessants de la tapa estan adornadesadornats amb tres medallons en cadascuna: en els del centre, d'unaun i altraaltre vessant, hi hanha representats, en un, Jesucrist, i en l'altraaltre, la Verge. Els altres medallons representen els símbols dels quatre evangelistes. El cantó curt del sarcòfag que mira vers la nau té incisions en relleu. En elAl timpà (triangle) superior, format perpels lesextrems extremitatsdels de les duesdos vessants de la tapa, hi ha gravada una corona esfèrica, del tipus de dues bandes que es creuen en arc ena la testa del sobirà. A sota, ena la cara llissallisa de la part amb fons de quilla de barca, hi ha gravat un cap de lleó que té a la boca una maneta circular. Al cantó curt oposat, el que dóna a l'interior de la capella, està decorat amb una rosassa ena l'interiordins del triangle del timpà i amb una creu inscrita en un cercle ena la cara del fons de la quilla.

El sarcòfag d'Enric VI.: Lala part que dóna a la nau presenta escassa decoració. La del darrere té una petita corona d'incerta tipologia en elal timpà, i un cercle aen relleu en elal fons buidat. Es recolza en dos peus amb relleus amb volutes decorades amb simples motllures.

El sarcòfag de l'emperadriu Constança presenta els mateixos peus de reforç que els del sarcòfag eldel seu marit, i la tapa també és llissa, com l'altrallisa. Més interessant és la decoració dels cantons petits. En el que dóna a la nau, sies veu: en elal timpà, la mateixa corona gravada que en la Frederic; ena la part buidada, una creu inscrita en un cercle. Per darrere hi ha: una rosassa en elal timpà i una àliga ena la part de sota buidada.

El quart sarcòfag, el de Roger II, es diferencia dels altres tres. La seva caixa és ''"a cabanya"'', és a dir, els cantons verticals i la tapa hi fan una teulada ade dues aigües. Les plaques de pòrfir que el formen semblen recuperades d'un altre lloc i no tenen decoració. La caixa restaestà recolzada en un apreciable grup escultòric, que representa a uns sarraïns de genolls sostenint-la (romànic de la Itàlia meridional).

Pel que es refereix als baldaquins que cobreixen els sarcòfags, descansen en quatre columnes cadascun, i la coberta és una teulada ade dues aigües. Els dos primers vers la nau (els que cobreixen els sarcòfags de Frederic II i d'Enrico II) són de pòrfir vermell. Els dos posteriors, de marbre, estan recoberts de mosaics en petits trossos multicolors. Els dos sarcòfags incrustats ena la paret són de marbre clar. Un, el de la reina Constança, esposa de Frederic II, és un sarcòfag romà recuperat, que presenta una bella escena de caça. Ací sies troba gravada la famosa frase dedicatòria dictadictada per Frederic:{{Cita|SICANIE REGINA FUI CONSTANTIA CONIUNX AUGUSTA HIC HABITO NUNC FEDERICE TUA.}}{{Cita|(Vaig ser reina de Sicília, Constança, emperadriu i esposa, aquí viuré, Frederic, teva.),}}L'altraaltre, el del Ducduc d'Atenes, presentaconté la representació en relleu del personatge estès sobre el cadafal, i flanquejat pels emblemes d'Aragó i de Sicília en relleu.

El modest sarcòfag de Roger II, segons l'opinió de molts historiadors, és encara el que se li preparà de manera provisional, esperant que el seu cos jagués definitivament en elal sumptuós sarcòfag de pòrfir vermell que s'havia fet construir i que, per complicades vicissituds històriques, restà quaranta anys buit enal el Duomo''duomo'' de Cefalù. Resten, també, molts aspectes obscurs sobre els altres tres sarcòfags de pòrfir que s'han descrit anteriorment. Els interrogants històrics que encara romanen, sia sobre la forma d'aquestsdels sarcòfags, sia sobre el seu contingut, sia sobre la seva l'actual col·locació, en són molts. En primer lloc, la forma estètica dels tres sarcòfags no té similitud amb cap altraaltre tipus de sarcòfags medievals ni d'Emperadorsemperadors d'Occident o d'Orient, ni de Pontífexspontífexs. Els sarcòfags palermitans, la forma dels quals sembla anunciar el Renaixement italià, són, sens dubte, els més importants ''arquitectònicament'' de tots els que han quedat dels altres protagonistes històrics de l'Edatedat Mitjanamitjana occidental (Sacre Imperi Romàromà) i oriental (Imperi Romàromà de Constantinoble). Això no exclou, naturalment, que nihi hagi hagut d'altres semblants i que s'hagin perdut. L'elecció del pòrfir egipci vermell era exclusiva de la dignitat imperial, sia a Occident, sia a Orient. Les corones inserides a sobre ells ho confirmen. Els documents del segle XII fan referència, malgrat tot, només a dos sarcòfags de pòrfir construïts per Roger II, per a ell i per a la seva esposa, que foren col·locats enal el Duomo''duomo'' de Cefalù. Després, Frederic II els traslladà a la '''Catedralcatedral de Palerm'''. Probablement, són en els que descansen ara Frederic II i Enrico VI. El tercer, és el de l'emperadriu Constança? Aquí les coses es compliquen, perquè, com s'ha vist, ena la part inferior d'un dels seus costats curts, apareix inserida en relleu una àliga semblant a la de la Casa Hohenstaufen. A més, la part superior d'aquest sarcòfag apareix fortamentfeta malbaratadamalbé.

La hipòtesi més plausible sembla ser la següent: el sarcòfag que Roger II havia destinat per a ell (el més luxós de decoració,; descansendescansa sobre quatre lleons) és en el queon avui hi ha Enrico VI. Després, hi havia les parts d'un tercer sarcòfag, que potser s'havien trencat durant l'elaboració o durant un dels molts transports. Aquestes foren menadesmanades recompondre per Frederic, que féu que afegissin a la part de baix amb la incisió en relleu de l'àliga, símbol de l'Imperiimperi. En aquest, hi féu sepultar la seva mare. Un altre punt obscur és la raó per la qual, en el mateix sarcòfag en el qualon jeia Frederic, dipositaren, després, els cadàvers d'altres dos personatges històrics, de la qual identitat dels quals només sembla certa la de [[Pere II de Sicília|Pere]], fill del rei Frederic III (Aragó de Sicília). Finalment, s'ha de considerar que tots aquests sarcòfags, durant segles, estaven ena la part meridional del creuer, a l'esquerra de l'altar, en aquella zona de l'església anomenada Cementiri''cementiri dels Reisreis''. Col·locació característica en totes les grans catedrals europees que tenien el privilegi de custodiar les restes mortals dels sobirans. Amb la gran reforma arquitectònica que sofrí el Duomo''duomo'' a finals del segle XVIII, aquests sarcòfags foren traslladats a la capella actual, en una col·locació més modesta i menys importantsimportant que l'anterior. Hom esEs pot preguntar, com dos grans arquitectes, Ferdinando Fuga i G. Venanzio Marvuglia, no hi trobaren una millor solució. Potser els ''vents de guerra'' de la [[Revolució Francesa]] aconsellaren una prudent col·locació en el fons de l'església?

== La Naunau lateral nord i les Capellescapelles adjacents ==

Es comença com per l'altra nau, per la primera capella al costat de l'extremitatextrem nord del creuer. És una capella famosa pel culte que, antigament li, dedicaven els palermitans: la Capellacapella de la Verge ''Libera Inferni''. La preciosa estàtua de la [[Verge amb el Nen]] que s'hi troba ha estat atribuïda a [[Francesco Laurana]]. En aquesta capella, hi ha enterrats els arquebisbes Raffaele M. Mormino i Domenico Pignatelli. Els seus sarcòfags són obres modernes, amb els busts dels respectius prelats. Segueix la capella dedicada a [[sant Pere]] i [[santa Àgata]]. L'altra és de diferents marbres, entre ellsaquests, àgata i lapislàtzuli,; i a sobre, hi ha un quadre que representa el martiri de Santasanta Àgata (P. Martorana). En aquesta capella, hi ha soterrats el cardenal [[Pietro Gravina]] i l'arquebisbe [[Gaetano Trigona i Parisi]]. Els monuments fúnebres estan coronats per busts dels dos personatges. A continuació, ve la Capellacapella de la Immaculada, on l'estàtua de la Verge fou realitzada per famosos argenters palermitans i que, anteriorment, estava ena l'església dels [[Mercedarismercedaris descalços]]. En aquesta capella, hi ha enterrats l'arquebisbe [[Giovanni Battista Naselli]] (m. [[1870]]) i l'arquebisbe [[Ferdinando Pignatelli]]. Seguix la Capellacapella de [[Cristina de Pèrsia|santa Cristina]], una de les quatre patrones de Palerm. El quadre que la representa esés obra de G. Velasquez. Aquí s'interromp la seqüència de les capelles per la presència de l'atri dde l'entrada septentrional. EnA la Capellacapella de [[sant Antoni de Pàdua]], la pintura sobre l'altar, que representa alel Santsant al costat de [[Anastasi de Pèrsia|sant Anastasi]], fou atribuïda, amb dubtes, a dos autors diferents: V. d'Anna i F. Randazzo, mentre que el quadre que representa a [[Benet de Núrsia|sant Benet]] és de M. Rossi. En aquesta Capellacapella, hi ha soterrat el cardenal arquebisbe [[Michelangelo Celesia]] (m. [[1881]]). Segueix la Capellacapella de [[santa Maria dels Àngels]], de la tradició palermitana i, a baix, està representada la [[Mortmort de la Verge]]. Els baixosbaix relleus que adornen l'altar, es creu que procedeixen de la desmuntada Tribunatribuna de Gagini. Per últim, al costat de la porta nord de l'església, resta col·locada la Capellacapella de la font baptismal. Aquesta última és una obra de principis del segle XIX i té un cert interès per la seva concepció força lliure, encara que de gust neoclàssic. Els seus autors són els escultors Filippo i Gaetano Pennino, i és de marbre de Carrara. El pedestal de la font representa ''<l'arbre del pecat>'', en el quequè es presenta Adam i Eva temptats per la [[serp]]. Sobre l'arbre, hi ha la font baptismal, de forma octogonal i decorada amb baixosbaix relleus d'escenes bíbliques que al·ludeixen o anuncien el significat del posterior baptisme cristià. El quadre de la Capellacapella representa el [[Baptismebaptisme de Jesús]] (Crestadoro).

== El Creuercreuer ==

EnA la zona on la nau central travessa el Creuercreuer del segle XVIII, davant l'altar major, hi ha un rellotge de [[sol]] incrustat en elal terra. Es caracteritza per requadres en traceria de marbres de colors, que representen els signes zodiacals. Cada migdia, un raig de llum penetra ena la Catedralseu a través d'una obertura realitzada ena la petita cúpula que hi ha davant de la Capellacapella de [[Santsant Francesc de Pàdua]] (nau lateral sud), i il·lumina precisament el requadre amb el signe zodiacal corresponent a l'època de l'any. El Creuercreuer actual fou realitzat durant la transformació de finals del segle XVIII de l'església. El tambor de la base de la cúpula surt ende la zona de la intersecció entre la nau central i el Creuercreuer, i descansa, a sota, amb quatre grans arcs amb els seus relatius plomalls esfèrics, en dos grans pilars de la nau central, a l'oest, i en elsals murs del cor a l'est.

En elAl centre del Creuercreuer, sota la cúpula de Fuga, hi ha l'altar major, caracteritzat per un frontal portat de l'església de [[Santsant Cosme i Damià]]. Hi ha dos alteresaltars en lesals extremitatsextrems del Creuercreuer. L'altar meridional està dedicat a l'[[Assumpció]], a la quequal està dedicada la Catedralcatedral. Una planxa de marbre, obra d'Antonio Gagini, col·locada sobre l'altar, representa la ''Dormitio Virginis''. La pintura a l'oli és obra de Giuseppe Velasquez. L'altar septentrional està dedicat a un famós Crucifixcrucifix de fusta, del segle XIV, donat a la Catedralseu per [[Manfredi Chiaromonte]]. Aquest Crucifixcrucifix de fusta té als seus peus tres estàtues: les Santessantes Mullers i [[Sant Joan apòstol|Santsant Joan]]. L'altar, a baix, està decorat amb nou bells requadres de marbre amb baixosbaix relleus que representen diversos episodis de la [[Passiópassió de Crist]]. A sobre del Crucifixcrucifix, ena la lluneta, una plàstica representació de la figura de [[Déu Pare]] envoltat d'àngels i núvols, que s'inspira, evidentment, en el de la cúpula de la

Tribunatribuna de Gagini.

Davant del Crucifixcrucifix, en elsals segles passats, s'hi reunien els palermitans per implorar la intervenció divina davant la [[pesta]] o davant qualsevulla carestia que afligia la ciutat. Als peus del Crucifixcrucifix, hi ha les estàtues de la Verge i la Magdalena (obra de [[Giacomo Serpotta]]). Nou altsalt relleus de Fazio i Vincenzo Gagini adornen l'altar i representen episodis de la Passiópassió de Crist. A dalt, una obra d'estuc representa alel Déu Pare envoltat d'àngels ([[F. Quattrocchi]]). Vuit estàtues procedents de la Tribunatribuna de Gagini avui resten col·locades en elal Creuercreuer actual. Quatre d'ellesaquestes resten col·locades, a una certa altura, en elsals quatre pilars que sostenen la cúpula, i totes miren vers l'actual altar major. Es tracta de quatre Doctorsdoctors de l'Església: [[Santsant Gregori]], [[Santsant Ambrosi]], [[Santsant Agustí]] i [[Santsant Jeroni]]. Altres dues estan col·locades ena l'extremitatextrem nord-oest del Creuercreuer, prop de la porta que condueix a la petita Sagristiasagristia (prop de la Capellacapella del Santíssim Sagrament), i són: [[Santsant Judes Tadeu]] i [[Santsant Joan Evangelista]]. Les altres dues estan en l'extremitatextrem sud-oest del Creuercreuer, al costat de la porta que condueix al vestíbul de la Canònicacanònica (al costat de la Capellacapella de Santasanta Rosalia), i són: [[Sant Mateu Evangelista|Santsant Mateu]] i [[Sant Pau apòstol|Santsant Pau]].

== Les Gransgrans Capellescapelles que donen al Creuercreuer ==

=== La Capellacapella del Santíssim Sagrament i la Capellacapella de Santasanta Rosalia ===

Aquestes dues grans Capellescapelles, al costat del Corcor que esse'n troba entre ambdues, foren realitzades a finals del segle XVIII, durant la transformació arquitectònica de l'església. La seva poderosa estructura mural (fàcilment reconeguda observant un plaplànol de l'edifici) es féu necessària –al costat dels dos ferms pilars d'enfront (més enllà del Creuercreuer)– per a sostenir la gran cúpula projectada per Fuga. La Capellacapella del Santíssim Sagrament s'obre en elal costat oest del Creuercreuer. Resta coberta per una cúpula. En elAl fons, s'alça el gran tabernacle triomfal de [[lapislàtzuli]], típica obra de la decoració ornamental del segle XVIII palermità ([[C. Fonzago]]). El [[tabernacle]], també particularment apreciat, guarda el Coscos Eucarísticeucarístic. EnA la paret meridional, resta ubicat al monumental sarcòfag del cardenal arquebisbe [[Francesco Ferdinando Sanseverino]] († [[1798]]), amb l'estàtua que el representa envoltada per dues dones i un àngel.

La Capellacapella dedicada a Santasanta Rosalia s'obre en el cantó meridional del Creuercreuer. Està coberta per una cúpula i tancada per una artística reixa. L'altar, ena la paret del fons, està revestit per un valuós frontal d'argent. Darrere l'altar, s'hies troba el sarcòfag d'argent de Santasanta Rosalia, la principal patrona de la ciutat, molt estimada pels palermitans, que la celebren sia a meitat de juliol (''Festino''), sia el [[4 de setembre]], ''dies natalis'' (és a dir, data de la mort terrenal i naixement aen la vida eterna) de la Santasanta. EnA les partes del nord i sud, hi ha dos baixosbaix relleus de [[Valerio Villareale]], del [[1818]], de grans dimensions. EnA l'ample requadre meridional, hi està representada Santasanta Rosalia demanant a Jesucrist que deturi l'Àngelàngel de la Mortmort que flagel·la la humanitat amb pestilències i carències. EnA l'altraaltre requadre, restaes representadarepresenta la primera gran processió de l'urna de la ''Santuzza'', celebrada el [[15 de juliol]] de [[1624]], amb la participació del cardenal [[Giannettino Doria]], del [[Senat]] de Palerm, de tots els Ordesordes religiosos i gran participació del poble. Ambdues obres, caracteritzades per un relleu contingut i no gaire evidenciat, representen bé el gust estètic del [[Neoclassicisme (arquitectura)|Neoclassicisme]] de la primera meitat del segle XIX, havent sigutperquè Villareale havia estat alumne del gran Cánova.

EnA la paret meridional, està ubicada la sepultura del cardenal [[Alessandro Lualdi]] (+[[1937]]). Les restes mortals de la Patronapatrona es conserven en la famosa caixa de plata realitzada, el [[1631]], per un grup d'argenters palermitans, en substitució de l'anterior que avui guarda una relíquia de Santasanta Àgata ena la capella amb les restes de les altres Santessantes Patronespatrones. Aquesta caixa és portada en professóprocessó pels carrers de la ciutat cada any, el [[15 de juliol]], en ocasió de les festes en honor de Santasanta Rosalia, per a recordar la miraculosa intervenció de la Santasanta que, el [[1624]], lliurà Palerm de la pesta. Aquests episodis són evocats en les dues grans plaques de marbre en baixosbaix relleus de V. Villareale, incrustades ena les parets de la capella.

Les vicissituds de Rosalia Sinibaldi ([[Rosalia de Palerm]]).: Eraera filla de família noble, i de jove fou donzella de cort de la reina Margarida de Navarra, esposa de Guillem I. Féu vida de cort, però, segurament, les intrigues, la corrupció i la violència, que caracteritzaren en aquella època la vida del Palau Reial de Palerm, feren que la jove es decidís per una elecció oposada que, evidentment, ella ja cultivava en el seu cor. Decidí retirar-se a una ermita en mont de la Quisquinia, on la seva família i posseïa un feu. Més tard, es traslladatraslladà a una altra ermita, aquestaquesta ena ella Montmuntanya Pellegrino, prop de Palerm. Ràpidament, la seva vida eremítica i el fet que ella, una dona de la noblesa, l'hagués elegitelegida, la feren objecte d'afectuósaafectuosa cura i atenció per part de la població.

Així començà el culte popular, fins al punt que molta gent, en l'aniversari de la seva mort, anava en peregrinació fins a la gruta del Mont Pellegrino, on ella havia viscut com a eremita. Així s'arriba a l'any [[1624]], quan una nau provinent de [[Berberia]] portà a Palerm la [[pesta]]. La gent moria a centenars i res semblava portar consol a la població. Ni les precaucions sanitàries, ni les súpliques col·lectives a les Patronespatrones de la ciutat: Santsanta Oliva, Santasanta Ninfa, Santasanta Cristina i Santasanta Àgata. Llavors, succeïren dos fets miraculosos. Un caçador, que havia anat al [[Mont Pellegrino]], tingué la visió de Santasanta Rosalía que, indicant la seva gruta, li digué que la pesta desapareixeria si el poble de Palerm l'honorava. Una dona, a punt de morir, tingué la mateixa visió i es guarí immediatament. Les dues persones foren interrogades pel bisbe de la ciutat, el cardenal [[Giannettino Doria]]. Diverses persones que havien anat a la gruta començaren a excavar i trobaren ossos humans que, portats a la ciutat, foren examinats per una comissió mèdica nomenada pel bisbe, mentre que una altra comissió teològica examinava els dos episodis miraculosos precedents.

El Senatsenat, vist que el temps passava inútilment, pressionava sobre el bisbe Doria per quèperquè les comissions es decidissin i hi expressessin un veredicte. Finalment, en fou positiu i els ossos, en una urna, foren portatportats en professóprocessó per la ciutat. Des d'aquell any, la professóprocessó de l'urna s'ha realitzat fins als nostres dies, i al seu redós d'ella han sorgit d'altres manifestacions (com la professóprocessó del Carro Triomfal i d'altres menors), que transformaren aquesta manifestació en una gran festa grandiosa que, de fet, els palermitans anomenaren ''Festino,'' i que es féu famosa arreu d'Europa, sobretot a partir del segle XVIII.

Després de trobar els ossos i d'ésserde reconegutsser al respectereconeguts, es plantejà el problema de conservar-los adequadament. El Senatsenat realitzà, el [[1625]], una primera urna de plata i cristall, però aviat fou considerada modesta i en fou ordenada, de nou pel Senatsenat, una altra que devia ser més fastuosa i descrita a continuació. Quan aquesta fou acabada, la primera fou destinada per a guardar una relíquia de Santasanta Àgata, que es pot veure ena la Capellacapella de les Santes Patrones. L'actual fèretre de plata de Santasanta RosalíaRosalia és un dels màxims exemples de l'orfebreria palermitana del segle XVII.; Ensems,també el reliquiari de les restes mortals de la Santasanta i la Vara (fèretre processional), adequat per a muntar-la en un baiard de fusta que, a través delspels llargs braços horitzontals, pot ser portada a l'esquena dels devots de la confraria, cada any, durant la processó del [[15 de juliol]]. El projecte dedel disseny és de l'arquitecte del Senatsenat de l'època, [[Mario Smiriglio]]. La seva L'execució en fou encarregada a un grup d'entre els més famosos argenters palermitans: [[Giuseppe Oliveri]], [[Francesco Rivelo]], [[Giancola Viviano]], [[Matteo Lo Castro]], [[Michele Farruggia]] i [[Francesco Roccuzzo]]. L'obra fou acabada el [[1611]].

El sarcòfag començàcomença, a sota, amb dos graons d'alçada diferent i està finament decoradadecorat amb diferents tipus de dibuixos. EnA la cornisa final del segon graó, hi ha quatre àngels dempeus que sostenen les quatre extremitats del sarcòfag. Aquests àngels tenen en elal rostre una expressió trista i, amb una mà, cadascun d'ellscadascú sosté un escut amb una [[rosa]] gravada, símbol de Santasanta RosalíaRosalia. EnA les dues bandes més llargues, entre els àngels de les extremitats, s'interposa una bellíssima àliga municipal palermitana, amb una cornacorona a la testa i les ales desplegades. Subjecta, amb les seves urpes, un ròtolrètol amb la descripció dedicatòria. La part superior del sarcòfag comença amb una franja decorada i, ena les quatre cantonades, hi ha assentatsasseguts altres tants àngels. Les bandes del sarcòfag resten decorades per quatre requadres. Aquests requadres estan regits per àngels i s'inspiren en l'esquema de la tradició de Gagini del fons escènic "d'esfondrat", és a dir, donant-lihi profunditat amb diferents tècniques de perspectiva, i dimensionals. En aquests requadres, s'hies representen diversos episodis de la vida de Santasanta Rosalia: la Vocacióvocació de Santasanta RosalíaRosalia; RosalíaRosalia ena la gruta de la Quisquinia; RosalíaRosalia rebenrebent una cistella de flors dels àngels; la Coronaciócoronació de Rosalia per part del Nen Jesús enal braçosbraç de la Verge. El sarcòfag acaba, a dalt, amb una tapa de diverses motllures dirigides verscap a sotaavall, i decorades amb incisions. Sobre aquesta tapa, s'alça un pedestal, en elsals cantons del qual, quatre caps d'àngels es recolzen en d'altres tantes volutes. En elsAls cantons d'aquest pedestal, hi ha sis escenes de la vida de la Santasanta. Quatre, emmarcades en ovals en elsals dos cantons més llargs, i dues de perfil emmarcatsemmarcant elements geomètrics en elsals cantons més curts. Les escenes representen: Rosalia avisada pels àngels perquè es traslladi de la gruta de la Quisquinia a la del MonteMont Pellegrino; Rosalia es dirigeix vers aquesta gruta, envoltada pels àngels; Rosalia resant ena la gruta del MonteMont Pellegrino; la Santasanta ena la gruta, molestada pels dimonis i assistida per un àngel; Rosalia ofereix el [[rosari]] a la Verge; la mort de la Santasanta i la seva ascensió al cel. EnA la cornisa superior del pedestal, dos àngels assentatsasseguts (potser en funció de canelobres) anticipen el grup final superior format per Santasanta Rosalia, dempeus i de cos sencer, amb l'hàbit de monja de [[Sant Basili el jove|Santsant Basili]] i amb la creu de [[Andreu apòstol|Santsant Andreu]] en una mà, i esclafant amb els peus al [[dragó|drac]] que simbolitza pestilència i terratrèmols.

== El Corcor ==

El cor consisteix en un profund espai rectangular (també resultat de la reforma arquitectònica del segle XVIII) obert, a l'oest, sobre l'actual altar major i, aquest, sobre el gran absis del Presbiteripresbiteri amb l'antic altar de l'absis. Al llarg dels dos cantons, s'alineen, en doble fila, els seients de fusta del cor, on s'asseien els [[canonge]]s de la Catedralcatedral per a seguir les funcions religioses. Als seients, perpels treballs del [[1781]]-[[1801]], de fet, hi manquen el baldaquí de cobertura i un dels cantons de suport. El cantó que està format (com en el del bisbe) per una fina i elegant espiral doble amb una voluta superior i una d'inferior, enon les que s'hies troben inserides figures i elements florals. Del baldaquí resta un cantó, decorat amb l'àliga bicèfala de la Maramma''maramma'' sostinguda per dos àngels. En elAl panellplafó de base del flanc occidental, està representada l'escena de l'adoració dels Tresreis Reisd'Orient Mags al Nen Jesús,; doncs,ja que s'ha de tenir present que, a Palerm, era molt sentit el culte alsa Reis Magsaquests des de l'Edatedat Mitjanamitjana, i encara hi continua, com testimonia l'església dels ''Tre Re'', no gaire llunyana de la Catedralseu. EnAl el panellplafó de base de la banda de la trona del bisbe, amb el quequè acaben els seients a l'est, restaes representadarepresenta la Mortmort de la Verge ''(Koimesis o Dormitio Virginis),'' en la iconografia de cultura bizantina., Diferentdiferent de la posterior llatinització total d'aquesta escena, amb la Coronaciócoronació de la Verge o l'Assumpció envoltada dels Set Àngels, ala la qual, recordem-ho, està dedicada la Catedralcatedral. L'escena és particularment interessant. La Verge restas'hi representadarepresenta estesa sobre el seu llit de mort. Està envoltada per les figures dels [[Apòstol]]s dempeus i amb expressió afligida. Més amunt, s'hies troba la figura de Crist, que té en elsal braçosbraç un nen que simbolitza l'ànima de la Verge (''(Ànima Maria, ''en la tradició siciliana)'', per oferir-la a Déu Pare omnipotent. A sota, el [[jueu]] [[Athonis]] tracta de tocar el llit de la Verge, però l'[[Arcàngelarcàngel]] [[Gabriel]] li talla les mans amb la sevauna [[espasa]]. Aquest [[escó]] apareix complet respecte al del ''Chantrechantre''. Resten presents els dos suports ade doble espiral, i el baldaquí de coronació està format per una espècie de torre amb diversos pinacles que culminen amb una agulla. Tot d'un gust tardà gòtic tardà, seguint la moda estètica del [[gòtic català]], doncsperquè l'obra és del [[1466]]. EnA les dues parets del [[Corcor]] –a sobre dels seients de fusta— hi ha ubicats dos grans [[orgue]]s. la [[volta de canó]] que cobreix el Corcor fou pintada al fresc en els primers anys del segle XIX pel pintor [[Mariano Rossi]] ([[1731]]-[[1807]]), acadèmic de ''San Lucas'' i cèlebre pels seus frescos a [[Roma]], ena la [[Galeria Borghese]] ([[1782]]), i en elal [[Palau Reial de Caserta]] (el [[Palau d'Alexandre]]), amb la grandiosa composició de l'Ascencióascenció al cel de la Verge en un triomf de [[núvol]]s, [[àngel]]s i [[sant]]s.

== El Grangran absis central del Presbiteripresbiteri ==

[[Fitxer:0487 - Palermo - Cattedrale, Abside - Foto Giovanni Dall'Orto 28-Sept-2006.jpg|thumb|220px|dreta|Gran absis del presbiteri.]]

És l'únic absis visible, des de l'interior, dels tres que caracteritzaven a la Catedralcatedral medieval abans de la reestructuració de finals del segle XVIII ([[1781]]-[[1801]]). Els altres dos restaren convertits en espais de servei als quequals s'hi accedeix per les sagristies. En certa forma, la seva presència ve reiterada –lleugerament avançada vers l'oest, en elal nou Creuer—creuer— per les dues grans Capellescapelles: del Santíssim Sagrament i de Santasanta RosalíaRosalia. Es tracta d'un gran espai semicircular cobert per una volta de mitja taronja en el qualquè, fins a mitjan segle XVIII, estava muntada la grandiosa Tribunatribuna de Gagini, de la qual, en l'actual Presbiteripresbiteri, en resten, una vegada muntats de nou, algunes parts: estàtues, medallons i requadres, i, sobretot, el grup plàstic del Crist Ressuscitatressuscitat, que ara està col·locat sobre de l'antic altar major de [[1794]] (obra de [[F. Pinistri]]). L'estàtua de Crist Ressuscitatressuscitat estava col·locada en elal centre de la Tribunatribuna de Gagini, del segle XVI. EnAls lesdos dues extremitatsextrems del Presbiteripresbiteri, estaven col·locats antigament: al nord, el tron reial i, al sud, la poltrona episcopal.

El tron reial de marbre que es pot veure actualment és una reconstrucció del segle XIX. En elAl respatller, hi ha gravada la frase que recorda el primat de Palerm com a capital d'un gran [[Estatestat]] mediterrani, que agrupava la Itàlia meridional, [[Albània]] i la [[Ifriquiya|''Ifriquiya'']]:{{Cita|PRIMA SEDES CORONA REGIS ET REGNI CAPUT (Primeraprimera seu de la corona del Reirei i capital del Regneregne).}}EnA les parets del Corcor i de l'Absisabsis, hi ha col·locades deu estàtues d'Antonello Gagini, provinents, com sempre, de la famosa Tribunatribuna del segle XVI. Cinc, en resten col·locades al cantó de l'Evangeli ([[Santsant Pere]], [[Santiago el Major]], [[Felip apòstol|Santsant Felip]];, [[Sant Mateu Evangelista|Santsant Mateu]]; i [[Santiago el Menor]]) i altres tantes en elal cantó de l'[[Epístola]] ([[Andreu apòstol|Santsant Andreu]], [[Sant Joan Evangelista]];, [[Sant Bartomeu apòstol|Santsant Bartomeu]];, [[Sant Tomàs apòstol|Santsant Tomàs]]; i [[Sant Simó apòstol|Santsant Simó]]),. Sobre aquestes estàtues, hi ha medallons amb mitges figures d'àngels i, a sota, resten incrustats en elal mur els requadres amb les refinades ''històries'' que adornen el primer ordeordre d'estàtues de la Tribunatribuna. La volta de l'absis fou pintada al fresc pel pintor [[Mariano Rossi]], i representa a [[Robert Guiscard]] i alel Grangran Comtecomte Roger d'Hauteville, amb les insígnies de la Legació Apostòlica, en l'acte d'oferir al bisbe [[Nicodemo]] la poltrona episcopal de l'antiga Catedralcatedral que, transformada en mesquita pels musulmans, fou restituïda al culte cristià.

== El Tresortresor ==

[[Fitxer:Crown of Constance of Aragon - Cathedral of Palermo - Italy 2015.JPG|thumb|150px|dreta|Corona de la reina Constança d'Aragó.]]

D'una porta que s'obre al costat de la Capellacapella Dede Santasanta RosalíaRosalia s'accedeix, amitjançant través d'un passadís estret, a un vestíbul des del qual s'accedeixarriba a on resta custodiat el [[Tresortresor]] de la Catedralseu. La joia més preuada del Tresortresor és, sens dubte, la Coronacorona de la Reinareina [[Constança d'Aragó]]. Es tracta d'un casquet hemisfèric, l'estructura del qual està formada per un cercle de teixit cobert de perles, muntat per dues bandes en semicercle, que es creuen entre ellessi i que també estan entapissades de perles, que s'alternen amb plaques d'or de quatre lòbuls amb esmalts decoratius i encasts per a grans gemmes i perles més grans. Les quatre puntes emmarcades per l'encreuament de les bandes són d'or <ros>, i la seva superfície està coberta completament per una filigrana que lihi dóna l'aspecte d'un preciós brocat, en el queon hi ha encasts per a gemmes i perles. Del perímetre inferior del casquet, pengencauen dos complexos i rics penjolls. Cadascun d'ellsaquests restaestà format per tres filets separats per tres cadenetes dividides per elements romboïdals. De la vareta més baixa, pengen petites esferes i elements amb forma de pera i adorn granulat. La tipologia d'aquesta corona és semblant aal casquet dels Emperadorsemperadors Romansromans de Constantinoble en l'Edatedat Mitjanamitjana.

A part d'aquesta apreciada corona, hi ha més objectes custodiats en el Tresortresor; un frontal entreteixit de coralls amb una imatge de la Verge, de cos sencer, en el centre (donat per l'arquebisbe [[Carandolet]]); un cofre d'[[ivori]] del segle XIII; un [[breviari]] amb miniatures del segle XIV; alguns paraments litúrgics de distintes èpoques. EnA la part de fora, hi ha algunes rajoles de majòlica amb les representacions dels símbols d'antigues Confrariesconfraries. En elAl vestíbul, hi ha una estàtua de Santasanta RosalíaRosalia, de [[B. Travaglia]], [[1638]].

== La Sagristiasagristia i els locals annexos ==

Continuant pel cantó contrari al del Tresortresor, s'hi troba la Sagristiasagristia dels canonges. És un espai de planta rectangular, caracteritzat per dos bells portals de Vincenzo Gagini i per dues portes de fusta,; la porta llaurada és obra de V. Vernacci. Els portals són del segle XVI, de marbre, de gust decididament renaixentista i arquitectònicament semblants, excepte en la decoració. Elegants columnes que sobresurten de la paret decoren els atlants coronats per timpans d'arcs rebaixats. Continuant al llarg de l'eix longitudinal, s'entra en l'autèntica i verdaderavertadera Sagristiasagristia. Es tracta també d'un espai rectangular que, al fons, té un altar adornantadornat amb una estàtua de la ''Madonna della Scala'', ([[1503]]), que fou la primera obra d'Antonello Gagini per a la Catedralcatedral. Fent la volta i retornant, i passant altra vegada per la Sagristiasagristia dels Canongescanonges, es fa un gir a la dreta per entrar en un espai que correspon a l'absis sud-est de l'antiga Catedralseu medieval. El portal que hi condueix a aquest és una admirable obra del segle XV, encara que amb fortes influències del segle anterior. Es caracteritzencaracteritza per un arc agut emmarcat per tres marcs realçats (dos d'entorxats i un de llis), que surten d'altres tantes petites columnes salomòniques (tres per banda), que es recolzen sobre una alta base. Tot profusament decorat amb una minuciosa elaboració que n'enriqueix l'efecte general. Mercès als treballatreballs realitzats a finals del segle XX per la ''Soprintendenza ai Beni Culturali e Ambientali'' de Palerm, amb l'eliminació de nombrosos afegits i retocs, ara es pot admirar en tota la seva altura aquest absis del segle XII. La seva L'alta paret còncava i la volta de mitja taronja deixa veure el mur realitzat amb petits carreus regulars disposats en fileres paral·leles. Igual que el mur que dóna al sud., Elsels murs nord i oest estan construïts amb grans carreus quadrats tallats barroerament (després eren coberts per una espessa capa de guix), i són de finals del segle XVIII. En el caire sud-est, hi ha una petita habitació de pas, coberta de ''mucamasmucames'' (nínxols molt junts), típics de l'arquitectura magribina inspirada en l'Egipte fatimita, i heretades per l'arquitectura siciliana del segle XII. El passadís condueix a l'escala de la Torretorre esgraonada externa del sud-est. Aquesta escala porta alel visitant a l'altura de l'anomenat Claristoriclaristori (de l'anglès ''Clerestory''), típic passadís amb galeria de columnes i arcs que, en l'Edatedat Mitjanamitjana, envoltava, per dalt, bona part del Santuarisantuari de l'Església. Aquest element és característic de les catedrals medievals anglo-normandesanglonormandes i també s'hi troben, parcialment, en elal Creuercreuer del ''Duomoduomo'' de Cefalú. En aquest cas, donadóna a les parts de l'església quede què s'està tractant, encara que també resta present en altres bandes que foren tapades per la volta del segle XVIII. Se surt d'aquí i es travessa tot l'espai al que dóna al gran absis del Presbiteripresbiteri. Per una porta, s'entra en una habitació de servei, recabadareclosa ena l'interiordins de l'altre absis que envolta, al nord, el Presbiteripresbiteri. D'aquí, baixant una escala, s'arriba a la famosa [[Criptacripta]].

== La Criptacripta ==

[[Fitxer:Crypt of the Cathedral in Palermo.jpg|thumb|350px|dreta|Gravat antic de la Criptacripta.]]

Aquest lloc es troba en un nivell més baix respecte al nivell de l'església. És probable, segons els historiadors, que el seu perímetre en segueixi parcialment el de l'església catedral que precedí a la reconstrucció del bisbe Gualtiero en elal segle XII. Encara que, la seva construcció s'allarga molt fora del perímetre dels tres absis i es pot veure, siabé ena la plaça dels Set Àngels, siabé ena la de la ''Viavia dell'Incoronazione'' que l'envolten, com també per la banda meridional. La Criptacripta, per tant, no és un semi-soterranisemisoterrani. La seva planta és un quadrilàter rectangular que, en el mur intern occidental, presenta la prossecució, per sota, de l'absis central del ''Duomoduomo''. En elAl mur oriental, tanmateix, hi ha set petits absis excavats, dels quequals el central és el més profund. El seu L'interior està dividit en naus amb direcció nord-sud i, delimitades per 14 baixes columnes, amb capitells medievals, que sostenen petites voltes amb esquif de blocs de pedra, sobre les quequals hi ha una terrassa plana a cel obert. L'espai és molt suggestiu, com en totes les criptes de les catedralsseus medievals, i està dedicat al Sagrarisagrari dels bisbes de Palerm de l'edat mitjana. De fet, conté 23 sarcòfags. En gran part, són sarcòfags romans o paleocristians reutilitzats. Els altres són medievals o dels segles XV, -XVI. EnA la paret meridional, hi ha un altar amb la làpida de la tomba de [[Sant Cosme (màrtir)|Santsant Cosme]] (arquebisbe d'[[Àfrica del Nord]] (+[[1160]]). EnA la Criptacripta, reposen les restes mortals del bisbe Gualtiero, promotor de la reconstrucció de la Catedralcatedral del segle XII. Fou en elal segle XVIII quan alguns sarcòfags foren traslladats de l'antic ''<Cementiricementiri dels Bisbes>'' (ena la zona del Creuercreuer medieval) a la Cripta,cripta; d'altres hi foren col·locats el [[1844]]. Els bisbes inhumats són: l'arquebisbe [[Cesare Marullo]] (+[[1588]]), en un sarcòfag romà amb escenes de caça; l'arquebisbe [[Francesco d'Antioquia]] (+[[1311]]) i l'arquebisbe [[Paolo Visconti]] (+[[1473]]), en un únic sarcòfag romà; l'arquebisbe [[Ottaviano Preconio]] (+[[1568]]) en un fèretre del segle XVI; l'arquebisbe [[Frederic d'Antioquía|Frederic d'Antioquia]] (+[[1305]]), en un sarcòfag medieval amb figures de Crist que beneeix i de l’Anunciació, i la tapa del segle XVI; l'arquebisbe [[Giovanni Paternò]] (+[[1511]]), en un bonic sarcòfag romà amb figures de soldats i genis alats i, ena la tapa, la figura jacent del bisbe és d'Antonello Gagini; l'arquebisbe [[Pietro Travaglia]] (+[[1558]]), en un sarcòfag bizantí amb figures d'apòstols, creus i el monograma de Jesucrist; l'arquebisbe [[Simone Bologna]] (+[[1465]]), en un fèretre del segle XV; l'arquebisbe [[Gualtiero II]] (+[[1190]]), en un sarcòfag de marbre amb decoració de mosaic. A més, hi ha, un magnífic sarcòfag romà d'apreciada factura, que representa a una parella, marit i muller (evidentment, una família d'alt rang), amb un seguici de [[Musesmuses]].

Són moltes les hipòtesis que s'han fet sobre l'origen d'aquesta Criptacripta. La més racional és la que proposa la seva construcció al costat de la Catedralcatedral de Gualtiero. EnPel elque referentfa a la notable sortida de la seva construcció vers l'exterior, respecte als absis, es pot suposar que la seva l'estructura (s'ha de pensar en els nombrosos pilars) estava destinada a servir de base a una galeria del pis superior. Aquesta última devia envoltar l'exterior dels tres absis repetint el perfil perimètric i potser, també, l'altura. Aquesta galeria, en les grans catedrals del Nordnord d'Europa, es destinava, freqüentment, a albergar els sarcòfags dels bisbes i dels sobirans de l'indret.

== Les Tombestombes i els sarcòfags de la cripta ==

File:Tomb of Constance of Aragon - Cathedral of Palermo - Italy 2015.JPG|Tomba de Constance d'Aragó.

File:DSC00527 - Cattedrale - Tomba di Costanza d'Altavilla + 1198 - Foto G. Dall'Orto.jpg|Tomba de Constance d'Hautville.

File:Walter of Mill's sarcophagus.jpg|Tomba de Gualteri.

File:William Duke of Athens' tomb.jpg|Tomba de William, duc d'Atenes.

File:Palermo cattedrale Federico d'Antiochia.JPG|Sarcòfag amb monument fúnebre de l'arquebisbe Frederich d'AntioquíaAntioquia (+[[1305]]).