Agesilau II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir'
m En aquest cas, 'però' porta una coma al davant
Línia 1:
'''Agesilau II,''' (''Agesilaus'', {{polytonic| Ἀγησίλαος}}) fill de [[Arquidam II]] i d'Eupòlia (segona dona d'Arquidam). Va succeir a son germanastre [[Agis II]] com a 19è rei de la línia [[Euripòntida]] o [[Pròclida]]. Va eliminar a [[Leotíquides (príncep)|Leotíquides]], el seu nebot fill d'Agis II, del que se sospitava un naixement espuri. Va regnar del [[398 aC]] al [[361 aC]].
 
El [[394 aC]] Esparta va assolir l'hegemonia de Grècia. Del 394 al [[387 aC]] es va desenvolupar la guerra Coríntia o Primera Guerra Tebana i va perdre l'hegemonia, però aquesta fou restaurada per la [[pau d'Antàlcides]] el [[387 aC]]. El [[378 aC]] Tebes va recuperar la independència; Esparta va tornar a perdre l'hegemonia i tot i que la va recuperar parcialment el [[371 aC]], la batalla de [[Leuctres]] van suposar la pèrdua i es van iniciar nou anys de dura lluita fins a la seva mort.
 
De la joventut d'Agesilau no se'n tenen notícies, i només se sap que era molt amic de Lisandre. Va pujar al tron quant tenia uns 40 anys. El [[397 aC]] es va produir el complot de [[Cinadó]], un intent contra l'aristocràcia dirigit per Cinadó, que va fracassar i el seu líder fou executat.
 
Al tercer any de regnat ([[396 aC]]) va anar a Àsia Menor. Va passar l'hivern a Aulide a [[Beòcia]] i va desembarcar a Àsia Menor on les ciutats gregues eren amenaçades pels perses, arribant fins a [[Efes]] on va establir el seu quarter general. Els espartans van assolar la [[Frígia Helespòntica]]. El [[395 aC]] el sàtrapa persa Tisafernes va atacar les ciutats de [[Jònia]], però fou derrotat pels espartans ajudats per contingents de les ciutats jòniques, a la riba del Pactolos. Agesilau va desconcertar als perses amb les seves rapides marxes i els va tornar a derrotar a la plana de [[Sardes]], a Coloses, a Pelte i a Cal Dagi. En canvi per mar fou derrotat per l'atenenc [[Conó (almirall)|Conó]] al servei de Pèrsia, a Abarindos a la costa cària. El rei persa va desconfiar de Tisafernes i en va ordenar la mort, execució que va portar a terme Tiraustes que seguidament va ocupar el càrrec vacant de sàtrapa de Sardes. Tiraustes va enviar a Grècia al rodi Timòcrates amb l'objecte de formar una lliga contra Esparta. L'esclat de la guerra de Corint ([[395 aC]]) va obligar a Agesilau a tornar a Grècia. Va tornar ràpidament per l'anomenada [[ruta reial persa]] o ruta de Xerxes i va arribar de derrotar els aliats a [[Queronea]] ([[agost]] del [[394 aC]]).
 
El [[393 aC]] va envair l'[[Argòlida]] i la va assolar; el [[392 aC]] va envair territori de [[Corint]]; el [[391 aC]] va sotmetre [[Acarnània]]; després ja no se l'esmenta en els anys de guerra que van seguir. El [[387 aC]] es va signar la pau d'Antalcides.
Línia 11:
El [[385 aC]] va rebutjar el comandament contra la ciutat de [[Mantinea]]. El [[378 aC]] li fou confiat el comandament contra [[Tebes (Grècia)|Tebes]] i per dos anys va intentar atacar la ciutat sense èxit. Després va estar cinc anys retirat a causa d'una malaltia.
 
El [[371 aC]] a les negociacions del estiu, [[Epaminondes]] i Agesilau es van enfrontar de manera personal, i Tebes no va voler signar la pau; els espartans van iniciar la campanya de [[Leuctres]] per forçar a Tebes a signar, però l'exèrcit espartà dirigit pel rei agída Cleombrot fou aplanat a Leuctres el [[juliol]] del [[371 aC]] quedant establerta l'hegemonia tebana.
 
El [[370 aC]] Agesilau va dirigir una ambaixada a Mantinea i després va dirigir als espartans en la invasió d'[[Arcàdia]]. El [[369 aC]] va encapçalar la resistència espartana a la seva capital [[Esparta]] (que no tenia muralles) davant l'atac tebà secundat pels ilotes i per espartans demòcrates. Des de llavors va romandre a Esparta per assegurar la seguretat.