Cornellà del Terri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història <sup>[2]</sup>: Falta corregida Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
→Història <sup>[2]</sup>: Enllaços afegits Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
||
Línia 33:
== Història <ref>{{ref-web|url=http://www.cornelladelterri.cat/945-2/historia/ |títol= Web Oficial de l'Ajuntament de Cornellà de Terri.}}</ref> ==
El 19 d’agost de 1337 el rei Pere el Cerimoniós atorga la Carta Pobla (que deslliura els habitants de La Vall de certes obligacions). L’any 1367 es concedeix autorització per formar un Consell Municipal (per governar el municipi) i també cal ressaltar quan el Rei Pere autoritza enderrocar part del castell de Cornellà (l’enderroc afectaria majorment les muralles i el fossat) destinat-ne una part a hospital per a caminants i pobres (el Rei cedí els drets que tenia sobre la torre, els valls i les pedres per fer aquesta edificació) al sosteniment del qual, entre d’altres, va participar l’infant D. Joan amb el manteniment perpetu d’un llit de l’hospital, el cobrellit del qual havia de dur brodat l’escut reial.
L’any 1385 s’hostatjaven a Cornellà la reina [[Sibil·la de Fortià]], l’infant D. Joan i la seva esposa Violant de Bar (ducs de Girona). L’any 1391 pagesos de diferents pobles del municipi varen participar, de forma virulenta, a l’assalt del Call Jueu de Girona. Més endavant a la Bastida de Borgonyà fou pres l’abat de Banyoles Francesc Xetmar per part de la cavalleria castellana, en la guerra civil catalana (1460-1472). Recordar que, en plena guerra dels Pagesos de Remença, per la Vall passà en Pere Joan Sala (Serrallonga) en lluita constant contra senyors i nobles, fita que podria ser l’inici de la supressió dels “mals usos” per part dels feudals i, qui sap, el començament de les commemoracions tradicionals que cada any es celebren a la Plaça del Maig el Dilluns de Pasqua: “La Plantada de l’Arbre del Maig” i el “Ball del Cornut”.
Al segle XVII i XVIII Cornellà fou escenari de les guerres sostingudes amb França i convertida en campament militar, tan aviat per les tropes franceses com per les tropes espanyoles. En tenim coneixement perquè Joan Roura, domer ho va deixar escrit en la “Consueta”, així com altres fets, costums, tradicions i cultius del poble. Durant la tercera guerra carlina la població de Cornellà va prendre part en una de les batalles sostingudes entre el general Savalls i Cirlot. A principis del segle XX apareix un “boom” musical amb la formació i les actuacions del “Trio Victòria” format per músics del municipi: Josep Casadevall, Miquel Jou i Jaume Baró. També la fundació de la Cobla-Orquestra “La Selvatana” el 1913 per part, entre d’altres de: Pere Arpa, Cebrià Gratacós, Joan Casadevall i Joan Comas, veïns de Cornellà del Terri.
| |||