Georg Wilhelm Friedrich Hegel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
He canviat un plural per un singular. |
→Teoria: he afegit un pronom reflexiu i he esborrat una preposició que m'ha semblat de mes. |
||
Línia 52:
En les explicacions contemporànies del hegelianisme, per a les classes preuniversitàries, per exemple, la dialèctica de Hegel sovint apareix fragmentada, per comoditat, en tres moments anomenats "tesi" (en el nostre exemple, la revolució), "antítesi" (el terror subsegüent) i "síntesi" (l'estat constitucional de ciutadans lliures). No obstant això, Hegel no va utilitzar personalment aquesta classificació en absolut; va ser creada anteriorment per [[Fichte]] en la seva explicació més o menys anàloga de la relació entre l'individu i el món. Els estudiosos seriosos de Hegel no reconeixen, en general, la validesa d'aquesta classificació, encara que probablement tingui algun valor pedagògic, com en la ''tríada dialèctica'' on s'utilitza per fer referència a la materialització ontològica de la dialèctica en forma d'una concepció de la realitat com a procés circular,<ref> La imatge del cercle és emprada pel propi Hegel: en tant que l'infinit és una Totalitat, tot està relacionat en oposició, per la qual cosa el Tot es troba en moviment i devenir. </ref> procés desenvolupat en tres moments i mogut pel principi de la contradicció.
Hegel es va valer d'aquest sistema, la dialèctica, per explicar tota la història de la filosofia, de la [[ciència]], del [[art]], de la [[política]] i de la [[religió]], però molts crítics moderns assenyalen que Hegel sovint sembla passar per alt les realitats de la història per tal de fer encaixar
La filosofia de la història de Hegel està també marcada pels conceptes de les "astúcies de la raó" i la "burla de la història"; la història condueix als homes que creuen conduir-se a si mateixos, com a individus i com a societats, i castiga les seves pretensions de manera que la història-món es burla d'ells produint resultats exactament contraris, paradoxals, als pretesos pels seus autors, encara que finalment la història es reordena, i en un bucle fantàstic retrocedeix sobre ella mateixa i amb la seva burla i paradoxa sarcàstica, convertida en mecanisme de xifrat, crea també ella mateixa sense voler-ho, realitats i símbols ocults al món i accessibles només als cognoscitius, és a dir, a aquells que volen conèixer.
== Lògica ==
| |||