Revisió del 20:18, 29 març 2015 modifica 188.79.152.22 (discussió) →‎Teoria: he afegit un pronom reflexiu i he esborrat una preposició que m'ha semblat de mes. ← Edició anterior		Revisió del 20:41, 29 març 2015 modifica desfés 188.79.152.22 (discussió) →‎Lògica: He canviat un article femení per un de masculí; he canviat la paraula "cap" per "ment" mes entenedora./"posats com a formes "diria que no cal, així que ho esborro :I Edició següent →
Línia 67: Cal fer consciència de la intercausalidad, de les lleis de connexió universal objectiva, de la lluita i la unitat dels contraris i de les transicions i les transformacions de la natura i la societat. La totalitat de tots els aspectes del fenomen, de la realitat i de les seves relacions recíproques, d'això està composta la veritat. La realitat és la unitat de l'essència i l'existència. L'essència no està darrere o més enllà del fenomen, sinó que pel mateix que l'essència existeix, l'essència es concreta en el fenomen. L'existència és la unitat immediata de l'ésser i la reflexió: Possibilitat i accidentalitat són moments de la realitat ~~posats com a formes~~ que constitueixen l'exterioritat del real i per tant són qüestió que afecta el contingut, perquè en la realitat es reuneix aquesta exterioritat, amb la interioritat, en un moviment únic i es converteix en necessitat, de manera que el necessari és mitjançat per un cúmul de circumstàncies o condicions. La quantitat es transforma en qualitat i els canvis s'interconnecten i provoquen els uns amb els altres. Les matemàtiques no han aconseguit justificar aquestes operacions que es basen en la transició, perquè la transició no és de naturalesa matemàtica o formal, sinó dialèctica. Línia 75: El mètode del coneixement no és una forma merament exterior, sinó que és ànima i concepte del contingut. Pel que fa a la naturalesa del concepte l'anàlisi és la primera, perquè ha d'elevar la matèria donada a la forma d'abstraccions universals, les quals, després, mitjançant el mètode sintètic són posades com a definicions. L'anàlisi resol la dada concret, aïlla les seves diferències i els dóna forma d'universalitat o, deixa el concret com fonament i per mitjà de l'abstracció de les particularitats que aparenten ser inessencials, posa de relleu un universal concret o sigui la força de llei general. Aquesta universalitat és després també determinada mitjançant la síntesi del concepte en les seves formes, en definicions. L'activitat humana uneix el subjectiu amb l'objectiu. LaEl fi subjectiu es vincula amb l'objectivitat exterior a ell, a través d'un mitjà que és la unitat de tots dos, això és l'activitat conforme ala la ~~cap~~ment. Així, amb les seves eines l'home té poder sobre la naturalesa exterior, encara que pel que fa a les seves finalitats es troba amb freqüència sotmès a ella. == Estètica ==

Georg Wilhelm Friedrich Hegel: diferència entre les revisions