Hegemonia lingüística: diferència entre les revisions

 

==Llengües hegemòniques==

Un exemple històric és la unificació lingüística de [[França]]. L'[[Estat]] francès ha promogut d'ençà el temps dels reis la imposició de la llengua francesa com a única podent existir i com a sola concebible per a la identitat de França. Així, des de l'Edicte de Velliers fins a les recents campanyes "parlez français, soyes propres" (parleu francès, no us embruteu), l'estat ha fet creure als seus ciutadans que una altra llengua que no sigui la francesa no pot ser "civilitzadora" i, per tant, ha de ser tractada com a [[patuès]]. Aquesta supressió [[lingüística]] i [[cultural]] també la va portar a terme a les [[colònia|colònies]] franceses on es tractava els [[esclau|esclaus]] i africans lliure com a gent inferior i, per tant, de parla inferior i no civilitzadora. Així el terme patuès va ser adaptat per prendre la forma de "patuès negrer". I malgrat tot, actualment a França se segueix parlant català, occità o bretó. Se segueixen donant conferències per la diversitat lingüística i existeixen ràdios en llengua occitana, entre altres.