Gran Mesquita de Kairuan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
repàs
Línia 2:
[[Fitxer:Quadrant_solar_-_Gran_Mesquita_de_Kairuan.jpg|thumb|right|Quadrant solar]]
 
La '''gran mesquita de Kairuan''' (en [[àrab]] '''جامع القيروان الأكبر''', ''jāmiʿ al-Qayrawān al-akbar'') o '''mesquita d'Uqba ibn Nafi''' (en àrab '''جامع عقبة بن نافع''', ''jāmiʿ ʿUqba b. Nāfiʿ'') és la principal [[mesquita]] de [[Tunísia]], a la ciutat de [[Kairuan]].
 
Suposadament construïda per [[Uqba ibn Nafi]] a partir del [[670]], ocupa 9000 m<sup>2</sup>. Sota els [[aglàbides]] fou centre de formació musulmà, on es reunien els savis de la universitat[[madrassa]], fins que la decadència de la ciutat va desplaçar aquest moviment intel·lectual cap a la universitatmadrassa Zituna, a [[Tunis]].
En el seu estat actual fou construïda pels aglàbides després de ser edificada diverses vegades quan fou destruïda a les lluites dels segles VII ([[Kusayla]]) i VIII ([[kharigites]] i [[ibadites]]). Cap dels seus elements, exclòs el [[minaret (''mihrab'')]], és anterior al [[segle IX]]. La construcció fou ordenada el [[836]]; el [[863]] es va engrandir l'oratori i s'hi va ajuntar una [[cúpula]]; altres modificacions es van fer el [[875]]. Després no ha patit més que restauracions o modificacions molt puntuals.
 
La mesquita té forma rectangular irregular (138 m i 128 m x 71 i 77 m) i els murs estan construïts en grans blocs de pedra d'1,90 d'ample. Té accés per sis portes i un pati central de 60 x 40 m, envoltats de galeries amb [[columna|columnes]] de marbres diversos, de granit o de pòrfir sovint agafats d'antigues edificacions romanes tant de la rodalia com de [[Cartago]]. Prop del centre hi ha un col·lector d'aigua de pluja que la filtra abans d'enmagatzemar-la aen una cisterna; al pati hi ha també un quadrant solar. El minaret servia tant per la vigilància com per la crida a l'oració, i està format per tres nivells escalonats amb una altura total de 31,5 metres i una base de 10,5 x 10,5 m. El minaret fou edificat sota el governador [[omeia]] Bishr[[Bixr benibn SafuanSafwan al-Kalbí|Bixr ibn Safwan]] vers el [[725]] i fou acabat pels primers aglàbides al segle següent i és el minaret més vell del món.
 
La sala d'oració, que té accés per 14catorze portes es divideix en 17disset naus amb més de 400 columnes similars a les del pati. Al costat del minaret hi ha una càtedra de predicació que és la més antiga del món musulmà ([[segle IX]]) i està formada per més de 300 peces esculpides en fusta de teca, amb el tancament que aïllava alsels dignataris dels altres fidels.
 
<gallery>