7,62 × 39 mm: diferència entre les revisions

La tasca de disseny fou assignada a un comitè tècnic liderat per N.M. Elizarov (Н.М. Елизаров) i assistit per P.V. Ryazanov (П.В. Рязанов), B.V. Semin (Б.В. Семин) i I.T. Melnikov (И.Т. Мельников). Aquest alhora van col·laborar amb dissenyadors d'armes de renom com Fedorov, Tokarev, Simonov and Shpagin. Fins a 314 dissenys teòrics de cartutxos foren proposats, dels quals se'n va seleccionar 8 models com a prototips. Aquest foren examinats en tests de camp fins a seleccionar el model definitiu.<ref name="Monetchikov">{{ref-llibre|cognom=Monetchikov|nom=Sergei|títol=История русского автомата|trans_title=The History of Russian Assault Rifle|any=2005|pàgines=24-25|editorial=Military Historical Museum of Artillery, Engineers and Signal Corps|lloc=St. Petersburg|isbn=5-98655-006-4|llengua=Russian}}</ref> TheEl newnou cartridgecartutx wentes intova masscomençar productiona inproduir Marchen massa a partir del març de 1944.<ref name="Monetchikov"/><ref name="Chivers2010">{{ref-llibre|autor=C. J. Chivers|títol=The Gun|url=http://books.google.com/books?id=r3VwUEHoDikC&pg=PA166|any=2010|editorial=Simon & Schuster|isbn=978-1-4391-9653-3|pàgina=166-167}}</ref> Seguint la decisió d'implementar aquest cartutx en múltiples armes l'any 1944 s'inicià una competició intensa entre diversos nous dissenys d'armes que en feien ús.<ref>{{ref-llibre|cognom=Monetchikov|nom=Sergei|títol=История русского автомата|trans_title=The History of Russian Assault Rifle|any=2005|pàgines=24-25|editorial=Military Historical Museum of Artillery, Engineers and Signal Corps|lloc=St. Petersburg|isbn=5-98655-006-4|llengua=Russian}}</ref> Un dels models que sorgí poc després de la guerra fou el fusell d'assalt [[AK-47]] àmpliament difós i conegut.