Josep Torras i Bages: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa títol a {{GEC|0066584|Josep Torras i Bages}} |
|||
Línia 32:
També aquell [[1869]] ingressà al Seminari Conciliar de [[Barcelona]] i l'any següent passà al de [[Vic]], on aprofundí en la filosofia tomista de la mà del canonge Andreu Duran. El [[1873]] hagué de tornar a fugir, aquest cop al [[Conflent]], com a conseqüència dels avalots de la [[Primera República Espanyola|Primera República]]. Durant aquest breu exili tingué l'oportunitat de viatjar a [[Roma]] amb el seu amic el canonge [[Jaume Collell i Bancells|Jaume Collell]], i allà foren rebuts personalment pel [[papa]] beat [[Pius IX]]. El [[1876]] es llicencià en [[teologia]] al Seminari Conciliar de [[València]] i l'any següent fou successivament ordenat diaca, a [[Vic]], i sacerdot, a [[Girona]].
Es traslladà a [[Barcelona]] i hi exercí una intensa labor tant pastoral com intel·lectual. Mentre exercia de confessor del Seminari i de les monges de Valldonzella, fou consiliari del [[Cercle Artístic de Sant Lluc]] i de la [[Unió Catalanista]] i fundà la [[Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat]]. Anà bastint la seva ideologia catalanista de profunda arrel cristiana, fins al punt d'esdevenir el màxim exponent d'aquest corrent. L'any [[1882]] l'elegiren president de la comissió encarregada de redactar les [[Bases de Manresa]]. Fou elegit membre numerari de la [[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1896]]) i de la Reial [[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] ([[1898]]).
Publicà una gran quantitat de llibres i opuscles en català i encoratjà altres clergues perquè també ho fessin. En espanyol publicà ''El clero en la vida social moderna'' ([[1888]]), obra que tingué una gran difusió a tota la península i que el mostrà com a capdavanter del moviment per a l'adaptació de l'Església a les noves realitats polítiques i socials enfront de l'integrisme imperant. El [[1892]] publicà la seva obra cabdal ''La tradició catalana'', llibre de capçalera de diverses generacions del catalanisme moderat d'arrel cristiana. El presumpte lema d'aquest llibre, "Catalunya serà cristiana o no serà", fou immediatament assumit per la militància catalanista conservadora i anys després fou gravat a la façana del [[monestir de Montserrat]].
| |||