Enric Clarasó i Daudí: diferència entre les revisions

A la dècada del [[1880]] Enric Clarasó va començar a donar-se a conèixer. El [[1881]] va fer la seva primera exposició junt amb altres artistes a la [[Sala Parés]], on va exposar un retrat. També va elaborar decoracions escultòriques per a teatres ([[Teatre Principal (Barcelona)|Teatre Principal]] i [[Teatre Novetats]]) i va participar en concursos per guarnir la ciutat de Barcelona amb escultures. L'any [[1888]], va participar en l'[[Exposició Universal de Barcelona (1888)|Exposició Universal de Barcelona]] amb treballs de poca importància. Aquell mateix any se’nse'n va anar a [[París]] juntament amb [[Santiago Rusiñol|Rusiñol]], Canudas, [[Ramon Casas|Casas]] i [[Miquel Utrillo i Morlius|Utrillo]]; on els artistes catalans buscaven una orientació pel seu art.

Quan va tornar a Barcelona, Enric Clarasó va fer una exposició juntament amb [[Santiago Rusiñol]] i [[Ramon Casas]] a la [[Sala Parés]] l’anyl'any 1890. Aquesta va ser la primera de tres exposicions col·lectives que van fer aquests artistes durant aquesta etapa ( la segona el 1892 i la tercera el 1893).

En aquest període també va presentar obres seves a diferents exposicions com l’Exposiciól'Exposició de Belles Arts de Barcelona, a l’Exposiciól'Exposició Nacional a Madrid i a l’l'[[:es:Exposición Universal de Chicago (1893)|Exposició Universal de Chicago l’anyl'any 1893]], en aquestes últimes exposicions va representar l’obral'obra ''Flor Marcida''.

En aquests anys Clarasó també fa els seus primers encàrrecs públics importants, va fer la seva primera escultura-monument el [[1892]]. L’anyL'any [[1896]] es va casar amb Pilar Serrat Izquierdo, amb qui més endavant va tenir tres fills.

Les obres d’aquestad'aquesta exposició van tenir una bona rebuda per part de la crítica, aquesta deia que Clarasó havia sabut trobar una direcció nova i encertada en els seus treballs escultòrics. Les obres d’aquestad'aquesta exposició que més van sorprendre són uns relleus de bronze sobre tela blanca que van ser qualificats de “japonistes”.

'''Primeres escultures modernistes: importància de la idea, sobrietat de línies i reflex de l’estatl'estat d’ànimd'ànim'''

Tot i la varietat temàtica que hi ha en aquesta etapa, bona part de les obres de Clarasó estan configurades a partir de la figura femenina. En aquestes peces de l’anyl'any [[1891]] hi ha certs lligams entre l’escultural'escultura de [[Josep Llimona]] i la de Enric Clarasó. Les obres mostren que els artistes adoptaven les mateixes solucions i es preocupaven per donar a conèixer a l’espectadorl'espectador més uns estats d’ànimd'ànim que no pas unes costums com en l’etapal'etapa anterior. Per fer-ho es basava en la senzillesa de detalls, línies i tall; on només adjuntava algun element diferenciador per ajudar a la comprensió del tema. Exemples d’aquestad'aquesta segona etapa són les peces ''Suggestió'', [[Oració (Clarasó i Daudí)|''Oració'']] i ''Flor Marcida'', entre d’altresd'altres. En aquestes obres Clarasó, no es va interessar per forçar les figures ni amb grans contrastos ni amb violentes depressions, sinó que va fer obres de gran suavitat on només s’his'hi pronunciava els trets de la fisonomia.

Enric Clarasó també es va interessar per aquest gènere, són obres fetes amb un esperit festiu i sense cap compromís. Va fer diverses obres on intentava fer riure a l’espectadorl'espectador inconscientment, aquestes peces ridiculitzaven preferentment a l’homel'home vell i ebri, com en el ''Silè'' i ''Un Bacus modern''. En les escultures d’aquestd'aquest gènere Clarasó es va preocupar sobretot per l’expressiól'expressió facial, hi ha cert hiperrealisme en aquestes obres.

Per una banda, Clarasó buscava transmetre la solitud dels personatges i una atmosfera trista. Exemple d’aixòd'això és ''La Força del Dèbil'', un grup de dues figures que ens donen una perfecta mostra de solitud, pobresa i incertesa, per fer-la es va basar en l’obral'obra de l’escultorl'escultor [[Miquel Blay i Fàbregas]] [[Els primers freds|''Els primers freds'']].

Per altra banda, Clarsó vol dignificar el treball, a través de la força i la potència d’obresd'obres com ''El Forjador''.

Entre el [[1897]] i [[1904]] Enric Clarasó va fer nombroses obres de caràcter religiós, n’ésn'és exemple la peça ''Magdalena'', tot i així, són escultures que segueixen el corrent [[modernista]] però amb una gran minuciositat en els detalls, l'artista creia que quants més detalls posava millor podria expressar el sentiment religiós.<ref name="COLL01">COLL I MIRABENT, Isabel. ''Enric Clarasó, Ramón Casas i Santiago Rusiñol, com a nucli de la renovació de l'escultura i la pintura a Barcelona en el trànsit del segle XIX al segle XX''. Tesi dirigida per Santiago Alcolea i Gil. 1984. </ref>

En aquest període Enric Clarasó va esdevenir un dels principals escultors religiosos del moment, rebia encàrrecs de nombroses esglésies i col·legis religiosos de Barcelona i d'Amèrica. Dins d'aquesta producció hi ha dues tendències:<ref name="COLL"/> en una l'artista va intentar agradar al públic fent obres més comercials on els detalls i elements expressius subratllen una religiositat bastant superficial com en la peça ''Àngel i nena''. En canvi en altres escultures Clarasó es va preocupar més per la força escultòrica que no pas per l'anecdotisme religiós, n’ésn'és exemple l'obra ''testa de Crist''.