Josep Buil i Mayral: diferència entre les revisions

A la dècada de 1960 treballa per encàrrec, en qualitat de reporter gràfic, per a diferents revistes i editorials. És el cas de la revista [[Usted]], on publica alguns reportatges, principalment de monuments de la ciutat de Girona i de diferents indrets de la [[Costa Brava]]. També en aquesta dècada treballa com a col·laborador del diari [[Los Sitios]] i de la revista [[Presència]]. Un dels moments clau en la consolidació de la seva carrera com a fotògraf és quan l’editoriall'editorial [[Everest]] li encarrega un reportatge fotogràfic per a il·lustrar una guia turística de Girona, que es publica el [[1968]], i una guia sobre la [[Costa Brava]], el [[1969]].

Durant la seva vida a Girona, Josep Buil manté un important compromís amb l’activitatl'activitat cultural de la ciutat. Exemple d’aixòd'això és que el gener de [[1954]], juntament amb J. Gili i Xavier Puig, funda l’l'[[Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona i Província]], l’l'[[AFYC]], associació dedicada al foment i la promoció de la fotografia i el cinema gironí.

L’anyL'any [[1970]] l’l'[[editorial Everest]] li encarrega una nova guia turística, aquesta vegada sobre [[Illa d'Eivissa|Eivissa]] i [[Formentera]], fet que propicia que s’estableixis'estableixi definitivament a Eivissa com a fotògraf. Aquest mateix any 1970 comença a treballar al [[Diario de Ibiza]], que fins aleshores sortia sense il·lustrar. Aquesta circumstància fa que puguem considerar-lo com el primer reporter gràfic de les [[Pitiüses]].

Compagina la feina de reporter gràfic amb encàrrecs d’editorialsd'editorials i d’institucionsd'institucions públiques. També treballa amb publicacions d’abastd'abast internacional, com l’especiall'especial sobre Eivissa que edita la Cambra de Comerç de [[Nova York]], o la col·laboració en un llibre d’imatgesd'imatges col·lectiu sobre l’illal'illa, editat a [[Hamburg]] (Alemanya).

A més de les publicacions, munta diverses exposicions, com l’antològical'antològica de [[1972]], la de ''Ibiza y sus gentes'' de [[1976]], la retrospectiva ''Fets i gent'', ''Una dècada de periodisme gràfic'' de [[1995]], i ''La dècada dels 70'', el [[2005]], pocs mesos abans de la seva mort.

En la seva etapa de Girona aconsegueix un total de 72 premis, la majoria d’àmbitd'àmbit català i estatal. És l’únicl'únic autor de l’estatl'estat espanyol representat al ''XI Salón Internacional de Arte Fotográfico'', fet a [[Santiago de Xile]] el [[1962]]. Aquest mateix any presenta la seva única exposició a Girona, titulada ''Fotografia Artística'', a la sala d’exposiciód'exposició de l’AFYCl'AFYC, al carrer [[Bonaventura Carreras Peralta]]. A Eivissa hi és premiat el 1975 amb el premi [[García de Sáez]] de periodisme gràfic internacional i, el 1981, amb el premi al millor fotògraf de premsa a Eivissa, d’elecciód'elecció popular.

El llegat de Josep Buil es troba repartit, com la seva vida, entre la ciutat de Girona i Eivissa. D’unaD'una banda, el seu treball amateur fet des de Girona, que compta amb una important representació de la seva obra creativa, suposa la creació d’und'un arxiu de prop de 3.000 fotografies, cedides al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntamentl'Ajuntament de Girona. De l’altral'altra, la seva obra professional a Eivissa, centrada sobretot en el seu treball de fotoperiodista, que el va portar a la creació d’und'un arxiu de més de 40.000 negatius, cedits a l'Arxiu d'Imatge i So Municipal d'Eivissa (AISME) i a l’Arxiul'Arxiu d’Imatged'Imatge i So del [[Consell Insular]] poc abans de la seva mort.