Teatre-Museu Dalí: diferència entre les revisions

El 28 de setembre de 2014 celebren una cerimònia pel 40è aniversari del proejcte. L'acte central de la celebració serà a la nit, moment en què la imatge en moviment entrarà al Teatre‐Museu Dalí. A partir de les 10 de la nit i fins a la una de la matinada, el museu tornarà a obrir les seves portes però aquesta vegada de forma gratuïta. La visita tindrà la particularitat que es projectarà la creació audiovisual Teatre‐Museu Dalí. Un somni teatral a 6 espais diferents que tindrà una durada total de 35 minuts.L’aforamentL'aforament es regularà de manera que accedeixin a l’interiorl'interior grups d’unesd'unes 50 persones cada 10 minuts. És un projecte audiovisual creat ex professo per celebrar el 40 aniversari de la inauguració del Teatre‐Museu Dalí, imatges que ens endinsen en l’obral'obra i en el personatge de Salvador Dalí. Les paraules de l’artistal'artista i la música juntament amb les imatges se succeeixen amb ritme i pretenen establir una connexió amb els espectadors que poden gaudir d’und'un recorregut pels diferents espais del Teatre‐Museu acompanyats del mateix Dalí. Mitjançant unes espectaculars projeccions audiovisuals, Salvador Dalí apareixerà al seu museu a través de finestres de la façana, saludant el seu públic i anunciant la creació del seu museu, que defineix com el centre espiritual d’Europad'Europa. Vol que aquest museu sigui una joia per a Figueres i per la seva terra, i que contingui tots els símbols empordanesos.<ref>Museu Dalí, 40è aniversari, setembre 2014</ref>

Dalí juga amb l’espectadorl'espectador i mostra la seva faceta més histriònica però també el seu dia a dia al Teatre‐Museu. Veurem també l’artistal'artista treballant en un espai en obres, contemplant, transformant tots els espais i finalment, a la inauguració del dia 28 de setembre de 1974 protagonitzat per una gran desfilada daliniana amb majorettes, gegants, capgrossos i una banda de música.

Des de 1988, la Sala de les Loggies s’has'ha dedicat a mostrar l’obral'obra tardana de Salvador Dalí. A partir dels anys 60, el seu pensament creatiu se centra, sobretot, en els temes científics i la recuperació dels clàssics pictòrics. Aquesta premissa es manté amb la remodelació duta a terme, però el contingut expositiu s’amplias'amplia.

* '''Primer''': En el primer, es mostren obres de la dècada dels 60-70s protagonitzades per aparells estereoscòpics i il·lusions òptiques. En formen part les obres següents: L’estructuraL'estructura de l’ADNl'ADN (c. 1975-76), Sardana pentagonal (1978-79) i L’harmoniaL'harmonia

de les esferes (1979). Al mateix temps, s'hi exposen obres de gran format: 50 quadres abstractes que a dos metres es converteixen en tres Lenins disfressats de xinès i a sis metres formen el cap d'un tigre reial (1962); Quan cau, cau(1972-73); Aurora, migdia, capvespre i crepuscle (1979) i A la recerca de la quarta dimensió (1979). Aquestes peces són una continuació de la sala precedent, on s’his'hi presenten altres estereoscòpies i experiments òptics –com l’anamorfosil'anamorfosi i l’holografial'holografia. El conjunt, a més de recollir una notable representació de pintures dalinianes d’aquestd'aquest període, exemplifica l'interès de l’artistal'artista per tots els aspectes relacionats amb la percepció visual i les seves paradoxes.

*'''Segon''': El segon es coneix com la Torre dels Enigmes. S’haS'ha renovat pintant-la d’und'un color més clar i s’his'hi han millorat les condicions d’accésd'accés. A partir d’avuid'avui s’his'hi exposa el diorama Babaouo de 1932, una de les obres del pintor relacionades amb el guió homònim escrit per ell.

* '''Tercer''': El tercer espai incorpora de forma temporal el diàleg creatiu que Dalí manté amb l'obra de Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (1599-1660), un dels clàssics de la història de l’artl'art. Ens permet comprovar l’interèsl'interès de Dalí pel seu art atemporal. L’exposicióL'exposició que titulem Què hi ha de nou? Velázquez consta d’onzed'onze pintures executades entre 1960 i 1982. Dalí reinterpreta algunes obres del pintor sevillà, la majoria de les quals pertanyen al fons del [[Museo del Prado]], de Madrid: La infanta Margarita de Austria (c. 1665, atribuïda avui a [[Juan Bautista Martínez del Mazo]]), ''El bufón Calabacillas'' (1635-39), El bufón Don Sebastián de Morra (1643-49) i Las meninas o la familia de Felipe IV (1656). Dalí també s'inspira en l'oli [[Cristo y el alma cristiana]] (1628-29) pertanyent a la col·lecció de la [[National Gallery de Londres]].