Viquipèdia

Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: del 0'5% a > del 0,5% a
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 34:
El projecte Manhattan va produir dos models diferents de bombes atòmiques. La bomba llançada sobre Hiroshima, anomenada ''Little Boy'', va ser construïda amb [[Urani|urani-235]], un rar [[isòtop]] de l'urani. El disseny de la bomba era més senzill que el de la utilitzada durant el bombardeig de Nagasaki i el principi operacional consistia a disparar peces d'urani una contra l'altra. En ajuntar certa quantitat de U<sup>235</sup> succeïa una reacció de fissió en cadena que produïa una explosió nuclear.<ref name="HiroRemBomb">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page2.html |títol= The Story of Hiroshima - Design of Two Bombs |consulta=9 d'abril de 2009 |llengua=anglès}}</ref> No obstant això, una massa mínima necessària per produir aquesta reacció havia d'unir-se molt ràpidament, ja que en cas contrari, la calor emesa al començament de la reacció expulsaria el [[combustible]] abans que la major part d'ell es consumís. Per evitar aquest problema, la bomba va utilitzar un canó per disparar una part de l'urani-235 dins de l'altra. Com que es creia que el seu disseny era molt fiable, no es va considerar la necessitat de provar-la abans de ser utilitzada.<ref name="HiroRemBomb" />
 
Tant l'arma de prova, anomenada «gadget», com la bomba que es va deixar anar a Nagasaki, anomenada ''Fat Man'', van ser dissenyades per a fer [[implosió|implosionar]] i van ser fabricades bàsicament de [[Plutoni|plutoni-239]], un element sintètic.<ref>{{ref-web|url=http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/publications/DE99001330.pdf |títol= The Manhattan Project: Making the Atomic Bomb|consulta=8 d'abril del 2009 |cognom= Gosling |nom=F.G. |mes= Gener | any= 1999 |editor=United States Department of Energy|format=PDF}}</ref> Els científics de Los Álamos no estaven totalment segurs de la seva eficiència, de manera que aquest tipus de bomba va haver de ser provada abans de l'atac, motiu pel qual es va dissenyar la "Prova Trinity".<ref name="HiroRemBomb" />
 
=== Selecció dels objectius ===
Línia 75:
Després de sortir de Tinian, l<nowiki>'</nowiki>''Enola Gay'' va viatjar per separat cap a [[Iwo Jima]], on es va reunir a 2.440 metres d'altura amb els bombarders auxiliars, prenent rumb cap al Japó. L'aeronau va arribar al seu objectiu amb una visibilitat clara als 9.855 metres. Durant el viatge, el capità de l'Armada [[William Parsons]] va armar la bomba, que s'havia desactivat per minimitzar el risc d'explosió durant l'enlairament. El seu assistent, el segon Tinent [[Morris Jeppson]], va treure els dispositius de seguretat trenta minuts abans d'arribar sobre l'objectiu.<ref name=autogenerated1>{{ref-web| cognom = | nom = | enllaçautor = | coautors = | any = | url = http://www.mphpa.org/classic/HISTORY/H-07L1.htm| títol = Timeline #2- the 509th; The Hiroshima Mission | obra = |editor= The Atomic Heritage Foundation| dateformat = mdy|consulta = 8 d'abril del 2009}}</ref>
 
Al voltant de les 7:00 hores del matí el sistema de radars japonesos d'alerta primerenca detectaren les naus nord-americanes aproximant des de la part sud del Japó, de manera que es va emetre una alerta a diferents ciutats, entre elles Hiroshima. Un avió climatològic sobrevolà la ciutat i, en no veure signes dels bombarders, els habitants van decidir continuar les seves activitats diàries. Prop de les 8:.00 del matí el radar va detectar novament els B-29 acostant-se a la ciutat, de manera que les estacions de ràdio van emetre l'advertència perquè els habitants es refugiessin, però molts la van ignorar.<ref>{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page7.html |títol=The Story of Hiroshima - Delivering Little Boy |consulta= 9 d'abril de 2009 |llengua=anglès }}</ref>
 
=== L'explosió ===
Línia 93:
|amplada2= 200
}}
La bomba ''Little Boy'' va ser llançada a les 08:.15 &nbsp;hores a Hiroshima i va assolir al cap de 55 segons l'altura determinada per la seva explosió, aproximadament a 600 metres sobre la ciutat. A causa de l'acció dels vents laterals per gairebé 244 metres va fallar el blanc principal, el pont Aioi, i detonà just a sobre de la clínica quirúrgica de Shima.<ref>{{Harvnb|Thomas|1978| p=309}}</ref> La detonació va generar una explosió equivalent a 13 quilotones de [[trinitrotoluè]], tot i que una bomba amb U-235 es considerava molt ineficient, ja que només es pot fissionar un 1,38% del seu material.<ref name="cotmplitboy">{{ref-web| url = http://www.mphpa.org/classic/HISTORY/little_boy.htm | títol = The Bomb-"Little Boy"|editor= The Atomic Heritage Foundation| dateformat = mdy|consulta = 8 d'abril del 2009}}</ref> S'estima que de manera instantània, la [[temperatura]] es va elevar a més d'un milió de [[graus Celsius]] i va incendiar l'aire circumdant, creant una bola de foc d'aproximadament 256 metres de diàmetre.<ref name="HiroBombImme">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page8.html |títol=The Story of Hiroshima - The Bomb Explodes |consulta=9 d'abril del 2009 |llengua=anglès}}</ref> En menys d'un segon la bola es va expandir 274 metres.<ref name="HiroImmAfter">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/hiroshima/page9.html |títol=The Story of Hiroshima - The Immediate Aftermath |consulta=9 d'abril del 2009 |llengua=anglès }}</ref>
 
Mentre l'Enola Gay s'allunyava a tota velocitat de la ciutat, el Capità Robert Lewis, copilot del bombarder (Robert Lewis), va comentar: «Déu meu! Què hem fet?».<ref name="HiroBombImme" /> Bob Caron, artiller de cua de l'Enola Gay va descriure així l'escena:
Línia 160:
Quan van arribar a Kokura la ciutat estava coberta en un 70% per núvols que l'enfosquien. Després de passar tres vegades per sobre, observant que el nivell de combustible disminuïa força a causa d'un desperfecte en una de les bombes d'un motor, van decidir anar per l'objectiu secundari, la ciutat de Nagasaki.<ref name="SM16" /> El càlcul del consum de [[gasolina]] indicava que el bombarder no tindria prou combustible per arribar fins a [[Iwo Jima]] i es veurien obligats a desviar-se cap a l'[[illa d'Okinawa]]. Es va decidir primerament que si Nagasaki presentava les mateixes condicions climàtiques, llavors tornarien amb la bomba a Okinawa i tractarien de deixar-la anar al mar, encara que posteriorment el Comandant Frederick Ashworth decidí que s'utilitzaria el radar si l'objectiu no era visible.<ref name="Spitzer">{{ref-web| url = http://web.archive.org/web/20071011210836/http://mphpa.org/classic/COLLECTIONS/CG-ASPI/01/Pages/CGP-ASPI-025.htm | títol = Spitzer Personal Diary Page 25 (CGP-ASPI-025)| obra = |editor= The Atomic Heritage Foundation| consulta = | llengua=anglès}}</ref>
 
Al voltant de les 07:.50, l'alerta de bombardeig aeri va sonar a la ciutat però a les 8:.30 es va emetre el senyal que el perill s'havia allunyat. Quan es van veure els dos B-29 a les 10:.53, autoritats japoneses van estimar que les aeronaus només tindrien tasques de reconeixement de manera que no es va emetre cap nova alarma.
 
Pocs minuts després, a les 11:.00, des del ''B-29 The Great Artiste'' es van llançar instruments de mesura lligats a tres paracaigudes. Juntament amb els instruments es va enviar una carta sense signar dirigida al professor [[Ryokichi Sagan]], un [[física nuclear|físic nuclear]] de la [[Universitat de Tòquio]] qui va estudiar amb tres dels científics responsables de desenvolupar l'arma nuclear. L'objectiu d'aquesta missiva era demanar-li que li digués a l'Estat Major japonès el mal que involucraven aquestes armes de destrucció massiva, a més que fes tot el que estigués al seu abast per convèncer les autoritats del país d'acabar la guerra.<ref name="Stories from Riken">{{ref-web| url = http://www.riken.jp/r-world/info/release/riken88/text/image/pdf/no09e.pdf| títol = Stories from Riken | consulta =25 d'abril del 2009 |format=PDF}}</ref> Encara que els missatges van ser trobats per les autoritats militars, el professor Sagan no va ser informat fins un mes després dels fets.<ref>Lillian Hoddeson, et al, ''Critical Assembly: A Technical History of Los Alamos During the Oppenheimer Years, 1943-1945'' (New York: Cambridge University Press, 1993), on 295.</ref> El 1949 un dels autors de la carta, Luis Walter Álvarez, es va entrevistar amb Sagan i va signar el document.<ref name="Stories from Riken" />
 
=== L'esclat de la bomba ===
Línia 180:
|amplada2= 220
}}
En el darrer moment es va obrir una escletxa entre els núvols, fet que va permetre al capità Kermit Beah tenir contacte visual amb l'objectiu, com li havien ordenat, de manera que la bomba va ser llançada a les 11:.01. Quaranta-tres segons després la bomba va fer explosió a 469 metres d'altura sobre la ciutat i a gairebé 3 kilòmetres de l'hipocentre planejat originalment. L'explosió va impactar la zona de la [[vall Urakami]] i la major part de la ciutat va ser protegida pels turons propers.<ref>{{Harvnb|Wainstock|1996| p=92|sp=sí}}</ref> L'explosió resultant va tenir una detonació equivalent a 22 quilotones<ref name="HiroRemBN">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/nagasaki/page4.html |títol=The Story of Nagasaki - Over Nagasaki |consulta=25 d'abril del 2009 |llengua= anglès}}</ref> i va generar una temperatura estimada de 3.900 graus Celsius, amb vents de 1.005 km/h. S'estima que immediatament van morir entre 40.000 i 75.000 persones,<ref name="DOE-NAGA">{{ref-web| url = http://www.cfo.doe.gov/me70/manhattan/nagasaki.htm | títol = The atomic bombing of Nagasaki | nom= David |cognom= Rezelman |coautors= F.G. Gosling and Terrence R. Fehner | data= |any= 2000 | obra= The Manhattan Project: An Interactive History |editor= U.S. Department of Energy | consulta = 18 de setembre de 2007}}</ref><ref name="Fox">{{ref-notícia|url = http://www.foxnews.com/story/0,2933,165148,00.html |títol = "Nagasaki's Mayor Slams U.S. for Nuke Arsenal" |data= |agency= Associated Press |consulta= 25 d'abril del 2009}}</ref> mentre que el total de decessos a finals de 1945 va arribar als 80.000.<ref name="rerf-deaths" />
 
El radi total de destrucció va ser d'1,6 kilòmetres i els incendis es van estendre a la part nord de la ciutat, arribant fins a 3,2 kilòmetres de l'hipocentre.<ref>{{ref-web| títol=''Radiation Dose Reconstruction; U.S. Occupation Forces in Hiroshima and Nagasaki, Japan, 1945-1946'' (DNA 5512F) | url=http://web.archive.org/web/20060624185903/http://www.dtra.mil/toolbox/directorates/td/programs/nuclear_personnel/docs/DNATR805512F.pdf| consulta=25 d'abril del 2009 |format={{PDF}}}}<!--Roto--></ref><ref name="pd">{{ref-web|url=http://english.people.com.cn/200508/10/eng20050810_201424.html|títol=Nagasaki marks tragic anniversary|consulta=25 d'abril del 2009|llengua=anglès}}</ref> A diferència d'Hiroshima, a Nagasaki no va aparèixer la «pluja negra» i encara que els seus efectes van ser més devastadors dins l'àrea immediata de l'hipocentre, la topografia del lloc va evitar que el radi de destrucció fos major.<ref name="HiroRemBN" /> Es calcula que el percentatge d'estructures i edificis destruïts va estar en l'ordre del 40%, incloent-hi llars, hospitals i escoles.<ref name="HiroRemNAf">{{ref-web|url=http://www.hiroshima-remembered.com/history/nagasaki/page7.html |títol=The Story of Nagasaki - Aftermath |consulta=25 d'abril del 2009 |llengua=anglès}}</ref> Un nombre desconegut de supervivents d'Hiroshima s'havia traslladat fins a Nagasaki, on novament van ser bombardejats.<ref name="observer">{{ref-web|url=http://www.guardian.co.uk/world/2005/jul/24/secondworldwar.japan2|títol='I saw both of the bombs and lived'|consulta=25 d'abril de 2009|llengua=anglès}}</ref>
Línia 209:
=== Comissió de Víctimes de la Bomba Atòmica ===
[[Fitxer:Harry S. Truman.jpg|thumb|180px|El President [[Harry Truman]] va prendre la decisió de llançar les bombes atòmiques, i així mateix va ordenar la creació de la ''Comissió de Víctimes de la Bomba Atòmica'' perquè s'investiguessin els seus efectes.]]
Durant la primavera del 1948 es va formar la ''Comissió de Víctimes de la Bomba Atòmica'', (ABCC per les seves sigles en anglès) per mandat presidencial de Harry Truman amb l'objectiu que l'[[Acadèmia Nacional de Ciències]] i el [[Consell d'Investigació Nacional]] dugueren a terme les investigacions necessàries per a determinar els efectes posteriors de la radiació entre els supervivents d'Hiroshima i Nagasaki. Entre les víctimes es van trobar una gran quantitat de víctimes no desitjades, com per exemple:
* Presoners de guerra aliats.
* Treballadors xinesos i coreans.
Línia 238:
 
Els efectes de la irradiació en la salut, a llarg termini, es poden observar en l'increment de malalties com:
* [[Leucèmia]]: la taxa es va incrementar, amb un màxim l'any 1951, per desaparèixer el 1985. En total un 0’20,2% dels 50.000 supervivents irradiats.
* [[Càncer]]: en un total del 0’60,6% dels supervivents irradiats.
* Altres efectes: [[esterilitat]], malformacions i altres patologies, del 0,5% a l'1%.
 
Línia 263:
** La bomba va ser llançada per justificar de manera parcial els 2 bilions de dòlars utilitzats en la seva fabricació.
** Les ciutats tenien molt poc valor militar. Els civils estaven en una relació de cinc o sis per cada militar.
** EsSe sacrificaren centenars de milers de vides de japonesos simplement per la lluita de poder polític entre l'URSS i els Estats Units.
** El bombardeig incendiari podria haver causat molt més mal sense la necessitat de convertir els Estats Units en el primer país a utilitzar armes nuclears.
 
Línia 338:
* {{ref-llibre |cognom=Wainstock|nom=Dennis |títol=The decision to drop the atomic bomb|any=1996|editorial=Greenwood Publishing Group|llengua=anglès|isbn=0-275-95475-7}}
 
Existeix una vasta literatura respecte a aquests bombardejos, la decisió d'usar les bombes, i la rendició del Japó. Les següents fonts brinden una mostra de treballs prominents en estaaquesta matèria:
* {{ref-llibre
| autor = The Committee for the Compilation of Materials on Damage Caused by the Atomic Bombs in Hiroshima and Nagasaki
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Bombardejos_atòmics_d%27Hiroshima_i_Nagasaki»