Sociologia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Línia 5:
</ref> Segons aquests pensadors, els fenòmens socials són '''construccions socials''', és a dir, en comptes d'estar regits per principis morals abstractes i universals, són el producte de processos històrics complexos i concrets. Les principals contribucions al pensament social des del segle XIX han estat vinculades a la sociologia, amb les obres de [[Georg Simmel]], [[Alexis de Tocqueville]], [[Antonio Gramsci]], [[Louis Althusser]], [[Theodor Adorno]], [[Walter Benjamin]], [[Herbert Marcuse]], [[Michel Foucault]], [[Pierre Bourdieu]] i, en l'actualitat, [[Bruno Latour]], [[Donna Haraway]], [[Judith Butler]], [[Anthony Giddens]], [[Zygmunt Bauman]], [[Ulrich Beck]], [[Manuel Castells]] o [[Slavoj Zizek]].
 
== Història ==
{{AP|Història de la sociologia}}
L'origen de la sociologia s'emmarca en un context definit pels aclaparadors canvis propiciats per les ‘dues''dues grans revolucions’revolucions'' que tingueren lloc a [[Europa]] durant el [[segle XVIII]] i el [[segle XIX]]. La [[Revolució Francesa]] assenyala el triomf d'idees i valors seculars com la llibertat i la igualtat sobre l'ordre tradicional (les ciències i les realitats s'independitzen de la religió). La segona gran revolució començà a [[Gran Bretanya]] a finals del segle XVIII, fou la [[Revolució Industrial]]: un ampli espectre de transformacions socials i econòmiques que envoltà el desenvolupament d'innovacions tecnològiques com l'energia de vapor i les maquinàries que propulsava. L'auge industrial produeix un enorme desplaçament de llauradors cap a les fàbriques de les ciutats, el que generà una ràpida expansió d'àrees urbanes i propicià noves relacions laborals.
 
La demolició de les formes de vida tradicionals féu que els pensadors acceptaren el desafiament de desenvolupar noves interpretacions tant del món social com del món natural, partint de la constatació d'una existència autònoma de la societat, com a realitat concreta i com a categoria del pensament.