<span lang="CA">Entre els anys 1004 i 1006 les tropes sarraïnes, composadescompostes per uns 20.000 andalusins i dirigides pel mateix </span><span lang="ES">Abd-al-Màlik </span><span lang="CA">realitzaren una nova incursió a Catalunya </span><span>contra la </span>[[Segarra]]<span> i la </span>[[Ribagorça]]<span>,</span><span lang="CA">. S’enfrontaren als exèrcits reunits pels comtes Ermengol I d’Urgell, [[Ramon Borrell]] de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú i Guifré II de Cerdanya en la població de [[Torà]]. La cavalleria pesant catalana formada per uns 500 cavallers va fer estralls en la formació d’avantguarda dels musulmans, que devia estar composta per uns 3.000 combatents, provocant una desbandada repel·lint la incursió. Bernat fou considerat l’heroi de la jornada. </span><ref>{{Ref-llibre|cognom = Francesc Fité i Eduard González.|nom = |títol = Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera del segle XI|url = https://books.google.cat/books?id=7wy6u9R0s6gC|edició = |llengua = català|data = 2010|editorial = Univ. de Lleïda|lloc = |pàgines = |isbn = 978-84-8409-355-8}}</ref> <span lang="CA">Abans de la batalla, Bernat arrengà els catalans dient que si Sant Pere, Sant Miquel i la Verge Maria cadascun matava 5.000 musulmans, quedaria un número d’enemics prou baix per poder ser vençut.</span><ref>{{Ref-llibre|cognom = Erdmann|nom = Carl|títol = The Origin of the Idea of Crusade|url = |edició = |llengua = anglès|data = 1977|editorial = Princeton University Press|lloc = Princeton|pàgines = 99–100|isbn = }}</ref>
