Hegemonia lingüística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot normalitza el tag de referències |
m Corregit: fenomen és pot > fenomen es pot |
||
Línia 6:
Un exemple històric és la unificació lingüística de [[França]]. L'[[Estat]] francès ha promogut d'ençà el temps dels reis la imposició de la llengua francesa com a única podent existir i com a sola concebible per a la identitat de França. Així, des de l'Edicte de Velliers fins a les recents campanyes "parlez français, soyes propres" (parleu francès, no us embruteu), l'estat ha fet creure als seus ciutadans que una altra llengua que no sigui la francesa no pot ser "civilitzadora" i, per tant, ha de ser tractada com a [[patuès]]. Aquesta supressió [[lingüística]] i [[cultural]] també la va portar a terme a les [[colònia|colònies]] franceses on es tractava els [[esclau|esclaus]] i africans lliure com a gent inferior i, per tant, de parla inferior i no civilitzadora. Així el terme patuès va ser adaptat per prendre la forma de "patuès negrer". I malgrat tot, actualment a França se segueix parlant català, occità o bretó. Se segueixen donant conferències per la diversitat lingüística i existeixen ràdios en llengua occitana, entre altres.
Als [[EUA]], contràriament a França, no existeix cap llengua oficial, però en canvi l'[[anglès]] hi és llengua comuna. Històricament hi havien moltes llengües dites "indígenes" que van anar eliminant-se arrel de la invasió del territori i massacre de les comunitats existents abans de l'arribada dels colons europeus. El [[predomini]] lingüística en un país on s'ha promogut "l'American First" segueix sent força present, tot i l'avançament de la llengua espanyola per la presència important de llatinoamericans. També com a conseqüència d'un sentiment creixent d'antiamericanisme sorgit per la [[globalització]]. En aquest sentit, la preeminència de l'anglès i el món anglosaxó a la resta del planeta dintre del marc de globalització fa de l'anglès una llengua hegemònica, estudiada a tots els racons, davantejant les llengües nacionals dites minoritàries: lituà, [[albanès]], [[gun]], [[afrikaans]], [[finès]]... Com a mostra d'aquest fenomen
{{AP|Cronologia de la repressió del català}}
| |||