Baix (veu): diferència entre les revisions

 

En [[òpera]] i en la música coral un '''baix''' és un cantant masculí capaç d'aconseguir el rang més baix o greu de la veu humana, amb un registre des del fa¹ fins al sol³. És la que serveix de suport harmònic de les línies melòdiques cantades per les veus agudes, la qual cosa no obsta perquè intervingui en moltes ocasions com a protagonista.

Abans d'arribar al [[Classicisme musical|Classicisme]], els compositors escrivien per les veus greus sense separar les de baix pròpiament dit de la de [[baríton]]. En el primer Classicisme, la veu més greu va tenir un més ampli desenvolupament, amb tessitures que avui semblarien estratosfèriques, tant per dalt com per baix. En aquests temps es demanava normalment als servidors d'aquest registre un mi¹ o un fa¹, notes que avui són considerades gairebé inabastables per als (pretesos) baixos i que es tenen com a fronteres, com a límits realment abissals. En ple [[Romanticisme musical|Romanticisme]], quan a un baix se li sol·licitava, per exemple, un fa¹, això era considerat gairebé una

heroïcitat. Per exemple, [[Richard Wagner|Wagner]] als seus baixos mai els hi demana anar més enllà del sol¹.