Margarida del Regne Unit (comtessa de Snowdon): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
Correccions a nivell ortogràfic i tipogràfic. |
||
Línia 11:
L'any [[1936]], arran de l'abdicació del seu padrí i oncle, el rei [[Eduard VIII del Regne Unit]], el seu pare esdevingué rei del [[Regne Unit]] amb el nom de [[Jordi VI del Regne Unit]]. Immediatament la família es traslladà al [[Palau de Buckingham]]. Tant la princesa Elisabet com la princesa Margarida participaren en els actes de coronació del seu pare l'any [[1937]].
L'any [[1950]], dos anys abans de la mort del seu pare, aparegué als mitjans de comunicació sensacionalista un idil·li entre la princesa Margarida i el capità Peter Townsend, un heroi de la Batalla del Regne Unit de la [[Segona Guerra Mundial]]. Townsend, que era bastants anys més gran que la princesa era un home divorciat. Malgrat que Margarida hagués pogut casar-se amb Townsend, ella hagués perdut el seu títol, la llista civil i els altres drets inherents a la seva pertinença a la Família Reial. Sota una gran pressió, i aconsellada per l'[[arquebisbe de Canterbury]], la princesa publicà un comunicat en què renunciava a un possible matrimoni amb el capità Townsend després d'haver sospesat el rol de la Corona i la seva convicció de la indissolubilitat del matrimoni cristià.
Posteriorment, l'any [[2004]] es conegueren paper dels Serveis secrets que asseguraren que encara que la princesa Margarida s'hagués casat amb el capità Townasend ella no hagués perdut el seu títol de princesa ni la seva llista civil. A més a més, senyalen les pressions que la família reial rebé arran d'aquesta possibilitat com a conseqüència de la possibilitat que es repetís un escàndol semblant del de l'any [[1936]], any en què [[Eduard VIII del Regne Unit]] abdicà per contraure matrimoni amb la divorciada estatunidenca [[Wallis Simpson]].
Línia 21:
* SE lady Sarah Armstrong-Jones, lady Chatto, nada el [[1964]] a [[Palau de Kensington]]. Es casà el [[1994]] amb David Chatto.
El casament de la princesa Margarida amb Athony Armstrong-Jones fou considerat el primer matrimoni modern de les Famílies reial europees, ja que fou la primera cerimònia retransmesa en directe per la televisió. Alhora, el casament evidencià un punt de fricció entre la família reial britànica i la resta de famílies reials europees molestes per la llunyania i el menyspreu amb què la família reial britànica tractava a les altres famílies
L'any [[1961]], la reina [[Elisabet II del Regne Unit]] concedit el comtat de Snowdon i el vescomtat de Linley a Anthony Armstrong-Jones.
Línia 35:
[[Gore Vidal]] afirma en un dels seus llibres: "Ella era molt més intel·ligent i avançada que allò que requeria el període en què visqué". Alhora recull un més que remarcable comentari de la Princesa: "És inevitable, quan en una família hi ha dues germanes i quan una d'aquestes és la Reina, aquesta és font d'honor i de tot allò que és bo mentre que l'altra és la germana dimoni, font de tot allò que és maliciós".
Fumadora empedreïda tota la seva vida, la princesa visqué els últims cinc anys de la seva vida enmig de malalties i ingressos hospitalaris. L'any [[1998]], la princesa Margarida es trencà el peu en un accident al lavabo de la seva finca de l'illa de Mustique la qual cosa li provocà importants problemes de mobilitat. Se li diagnosticaren problemes respiratoris greus que li causaren la mort el dia [[9 de febrer]] de l'any [[2002]]. L'última
L'any [[2006]] els seus fills decidiren celebrar una subhasta pública a la Galeria Sotheby's de [[Londres]] amb els objectes personals de la princesa entre els quals hi destacaren la famosa [[Tiara Poltimore]] o un rellotge de [[Peter Carl Fabergé|Fabergé]] herència de la seva àvia paterna. El vescomte de Linley i lady Sarah Chatto obtingueren fins a vint-i-quatre milions de [[lliures esterlines]] per les nombroses peces familiars.
| |||