Bactriana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Bactria-320BCE.png|thumb|250px|Mapa de Bactriana el 320 aC]]
La '''Bactriana''' o '''Bactris''' (Bāxtriš) fou una [[satrapia]] de l'[[imperi Persa|imperi persa]] i després de l'[[imperi Selèucida|imperi selèucida]], que tenia per capital [[Bactra]], que correspon a la moderna [[Balkh]]. El seu territori era bastant extens i tenia al nord la [[Sogdiana]] i el riu [[Amudarià|Oxus]], amb les muntanyes de [[Paropamisos]] o [[Hindu Kush]]; a l'oest tenia la [[Margiana]]; al sud [[Gandhara]], i a l'est les terres del nord de l'[[Indus]]. Es creu que incloïa el [[Kunduz]] i [[Badakhxan]] (al nord del qual hi havia les tribus escites) i algunes terres poblades d'hindús a l'est. El seu nom sembla que deriva del riu [[Bactrus]], a la riba del qual hi havia la ciutat de Bactra, la capital.
 
Les ciutats principals eren [[Bactra]], [[Ortospana]], [[Zariaspa]] (de vegades assimilada a l'anterior) i [[Dargamanis]] (Orgamenes). [[Eucratídia]] fou construïda pel rei [[Eucràtida|Eucratides]]; [[Menàpia]], [[Drespa]] o [[Drapsaca]] (probablement, l'actual [[Anderab]]) i [[Alexandria]], fundada per Alexandre prop de l'actual [[Khulm]]. Una ciutat de nom [[Aornos|''Aornos'']], de certa importància segons esmenta [[Flavi Arrìa|Arrià]], no ha pogut estar identificada.
 
Com a estat independent des de mitjans del segle III aC, es va dividir en districtes menors anomenats ''satrapies''. D'aquestes, les d'Aspiònia i Turiva (Tagouria) foren ocupades al rei Eucratides pels parts.
 
[[Claudi Ptolemeu]] i [[Plini el Vell]] en donen el nom d'algunes tribus con els [[khomaris|''khomaris'']] ([[kumara|''kumara'']]), una tribu [[rajput|r''ajput'']] anomenada [[rajkumars|''rajkumars'']] (que encara existeix), [[tokharis|''tokharis'']] ([[thakurs|''thakurs'']]), [[varins|''varins'']] (''varna''), [[tapyris|''tapyris'']] i d'altres.
[[Fitxer:BactriaMap.jpg|thumb|300px|Antigues ciutats de Bactriana.]]
 
La satrapia de Bactriana era una de les grans satrapies de l'imperi ''aquemènida''. Els seus sàtrapes eren generalment prínceps ''aquemènides'' o membres de la noblesa. La gran satrapia estava formada per set satrapies, però tres d'ellesaquestes eren territoris de nòmades:
* Bactriana (Bāxtriš)
* [[Sògdia]] o [[Sogdiana]] (Suguda)
* [[Gandhāra]] ([[Gandāra]])
* [[Ària (Pèrsia)|Ària]] o [[Ariana]] (Haraiva)
* [[País dels Dahes|País dels ''dahes'']] o Dahā (Sakā paradraya)
* [[País dels Massagetes|País dels ''massagetes'']] (Sakā tigraxaudā)
* [[País del Amirgians|País del ''amirgians'']] (Sakā haumavargā)
 
Al seu torn, la satrapia de Bactriana estava integrada per dues satrapies menors:
 
* Bactriana (Bāxtriš)
* [[Margiana]] (Marguš)
 
Se sap que Margiana depenia de Bactriana perquè el sàtrapa d'aquesta, Dādaršiš, fou encarregat de suprimir la revolta de Frada a Margiana, cosa que es feia amb el sàtrapa immediat superior quan hi havia una revolta aen una de les satrapies menors.
 
La satrapia menor de Bactriana limitava al sud amb Gandara o Gandhara, essenti n'era el límit l'[[Hindu Kush]]; al nord, l'[[Amudarià|Oxus]] o [[Amudarià]], que feia de frontera amb Sogdiana; al sud-oest, amb Ària i, a l'oest, amb Margiana; tenia a l'est la satrapia de [[Dirbènia]].
 
[[Diodor de Sicília]] parla de Bactriana, que fou atacada per Cir, quequi va nomenar governador ael sonseu fill petit Tanyoxarces (amb [[Coràsmia]], [[Pàrtia (satrapia)|Pàrtia]] i [[Carmània]]). Darios hi va establir presoners fets a [[Barca]], al nord d'Àfrica. La satrapia pagava un tribut anyal de 360 talents. AEn l'exèrcit de Xerxes, els soldats ''bactrians'' anaven junts amb els [[Sakes|''sakes'']] i els [[caspis]] i vestien com els [[medes]]; el seu líder llavors era Hystaspes, fill de Darios i d'[[Atossa]] (filla de Cir).
 
Heròdot esmenta una revolta contra [[Xerxes]] dirigida per Masistes, que va fracassar. A la mort de Xerxes, el sàtrapa Artapanos es va revoltar altra vegada i Artaxerxes fou derrotat aen la primera batalla, però més tard el va poder sotmetre.
 
AEn la [[batalla d'Arbela]] o Gaugamela, la cavalleria ''bactriana'' formava l'escorta de Darios amb mil homes, dirigits per [[Nabarzanes]], que després va fugir cap a [[Transoxiana]]. Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] perseguia alel sàtrapa de Bactriana Bessó, que s'havia proclamat rei després de matar Darios, va arribar a Aornos i Bactra, que va ocupar i, va creuar l'Oxus arribanti arribà fins a Maracanda ([[Samarcanda]]), a Sogdiana. Després va tornar a Bactriana, on va passar l'hivern i, a la primavera del [[227 aC]], va entrar des allí a l'Índia. A Bessó, mort per ordre d'Alexandre, el va succeir com a sàtrapa Artabazos i després Amyntas, nomenats ambdós pel rei macedoni. Stasanor de Soli fou sàtrapa vers el [[224 aC]], però Diodor de Sicília diu que fou sàtrapa de Pàrtia, [[Ària (Pèrsia)|Ària]] i [[Drangiana]] i no de Bactriana. Entre el [[312 aC]] i el [[302 aC]], la [[satrapia]] fou reduïda a l'obediència per [[Seleuc I Nicàtor]], i nombroses monedes d'aquest sobirà i del seu fill han estat trobades a la regió.
 
Vers el [[255 aC]], el [[sàtrapa]] Theodotus (Diodot) es va fer independent i, es va proclamar rei, i originantoriginà el [[Regne Grec de Bactriana|regne indogrec de Bactriana]]. Els seus successors són coneguts principalment per les monedes. El [[181 aC]], apareix el rei Eucratides, que fou contemporani de [[Mitridates I de Pàrtia]] el granGran, que va tenir un regnat pròsper testimoniat per nombroses monedes en grec i [[bactrià|''bactrià'']] ''pali''. Estrabó diu que governava sobre mil ciutats incloent-ne algunes a l'[[Índia]]. El rei Menandre, vers el [[126 aC]], és esmentat com a rei de Bactriana per Estrabó i Plutarc, però sembla que aquesta regió no era dins els seus dominis; les seves monedes (dracmes) es feien servir fins a Gujarat, i se n'han trobat a la Vallvall de [[Kabul]] i al [[Hazaradjat]], i fins a la vall del [[Jumna]].
 
Els [[regnes indogrecs]] foren eliminats pels [[escites]], esdeveniments registrats per cròniques xineses. Els escites o Sakes''sakes'' havien arribat a les muntanyes del Hindu Kush o Paropamisos vers el [[90 aC]], i les van superar al llarg del segle per arribar al final del segle a la boca de l'Indo, on Ptolomeu els situa alen el seu "''Periple"''. Estrabó anomena alsels ''sakes'' com ''asis'' (''asianis''), ''pasianis'', ''tocaris'' i ''sacaraulis'' (''sarancanis''), i es van crear un estat anomenat [[Sakastan]] (del quequal deriva el l'actual [[Sistan]]), però en atacar l'Índia foren rebutjats per Vikramaditya, rei d'[[Ujjain]] ([[56 aC]]).
 
Després del domini escita, els perses [[sassànides]] van arribar a la regió i la devien dominar, perquè les seves monedes es troben sovint a Bactriana i a l'[[Indus]].
<center>
{|class="graytable" style="text-align:center"
Línia 43:
|width="25%"|[[Fitxer:Бактриец.JPG|thumb|thumb|center|200px]]
|width="25%"|[[Fitxer:Бактрийка.JPG|thumb|thumb|center|200px]]
|width="25%"|[[Fitxer:Бактрийка 1.JPG|thumb|center|200px|Vestit típic de dona bactriana.]]
|width="25%"|[[Fitxer:Бактриец 1.JPG|thumb|thumb|center|200px]]
|-