Giotto di Bondone: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata)
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Uffizi_Giotto.jpg|thumb|Estàtua de Giotto a Florència, prop de la [[Galeria dels Uffizi]].]]
 
'''Giotto di Bondone''' (més conegut simplement com a '''''Giotto''''', [[1267]] - [[8 de gener]] de [[1337]]) va ser un [[pintor]] i [[arquitecte]] italià. Se'l considera el primer d'una sèrie de grans artistes que van contribuir ia desenvolupar el [[Renaixement]] italià.
 
== Biografia ==
[[Fitxer:GiottoMadonna.jpg|thumb|Giotto, ''Madonna en la Glòria'', 1305-10.]]
Giotto va néixer en una família camperola pobra, prop de [[Florència]], fill de Bondone, i en un principi va ser pastor. La major part dels historiadors no creuen que el seu nom fos una abreviació de d'Ambrogio (''Ambrogiotto'') o Angelo (''Angelotto'').
 
La llegenda (narrada per [[Giorgio Vasari]] en el seu llibre ''Vides dels artistes'', derivat del ''Commentari'' de [[Ghiberti]]) sosté que amb onze anys, tot cuidant les ovelles, Giotto estava dibuixant amb guix sobre unes pedres. L'artista [[Cimabue]] el va veure dibuixant una ovella tan natural i perfecta que immediatament li va demanar a son pare agafar-lo com aprenent. Una altra història a les ''Vides'' de Vasari descriu Giotto com un aprenent juganer, dibuixant una mosca al nas d'un retrat amb tanta habilitat que el seu mestre va intentar espantar-la en va.
 
El seu art fou extremadament innovador, i és sovint considerat el precursor de l'evolució que portaria, poc després, a l'explosió del [[Renaixement]] italià. També se'l considera com la baula entre l'[[art bizantí]] i el de finals de l'[[edat mitjana]]. Les figures planes i simbòliques agrupades en l'espai decoratiu van deixar pas als cossos individualitzats i modelats que interaccionaven en un espai en perspectiva. Va aconseguir adoptar el llenguatge visual dels escultors, donant pes i volum a les seves figures, marcant una diferència enorme amb la Madonna del seu mestre.
 
L'equivalent de Giotto a la ciutat rival de [[Siena]], el gran [[Duccio]], imbuí les seves delicades composicions amb un ambient d'emoció profunda, però Giotto es manté com el gran iniciador de l'espai tridimensional en la pintura europea.
Línia 15:
Va tractar els temes religiosos que havien dominat l'art medieval amb un nou esperit, donant-los-hi una frescor clara i una vitalitat inesperada, i molts crítics parlen d'una "emoció humana" com a característica més peculiar de les seves obres.
 
Va rebre encàrrecs per fer moltes obres aen tota Itàlia, i es convertí en un bon amic del [[rei de Nàpols]] i de [[Dante Alighieri]]. [[Boccaccio]] el cita al seu [[Decameró|''Decameró'']].
 
Segons una història narrada per Vasari, el papa [[Benet XII]] va voler llogar Giotto, i li envià un emissari. Aquest va demanar-li al pintor un dibuix per ensenyar-lo al [[Papa]] per tal de demostrar-li la seva habilitat. Giotto va agafar un full de paper i mullà un pinzell en tinta roja, i amb un sol moviment de canell va dibuixar un cercle perfecte i li'l entregàdonà al missatger. Aquest va dir "Això és l'únic que m'he d'emportar?", i Giotto va contestar "És més que suficient. Tramet-ho i veuràs com ho entén".
 
== Obres principals ==
[[Fitxer:Giotto_-_Scrovegni_-_-36-_-_Lamentation_(The_Mourning_of_Christ).jpg|thumb|''Lamentació pel Crist mort'', 1305.]]
 
La seva creació important més antiga és el cicle de [[frescs]] sobre la vida de [[Sant Francesc d'Assís|Santsant Francesc]], situat en una església de la [[Basílica de Sant Francesc d'Assís]], encara que n'hi ha algunes disputes sobre l'autoria. Aquest cicle mostra la influència quede l'art romànic en el pintor, així com el seu intent d'assimilar la moda del moment pel gòtic francès. La [[Crucifixió|''Crucifixió'']], a [[Santa Maria Novella]], Florència, és una altra de les seves primeres grans obres, i el diferencia clarament de Cimabue i Duccio.
 
L'obra mestra de Giotto és el cicle de la Capella de l'Arena ([[1305]]) a la [[Capella dels Scrovegni]], [[Pàdua]], on representa la vida de la [[Verge]] i la [[Passió de Crist]]. S'hi poden veure cent escenes principals amb unes figures molt esculturals, distribuïdes en disposicions comprimides però naturals. La seva principal innovació és la de concebre una estructura pintada en gris utilitzant efectes de ''[[trompe-l'oeil]]'' que van influir directament [[Masaccio]] i, de retruc, [[Miquel Àngel]] i el seu esquema per a la [[Capella Sixtina]]. Panells famosos en aquesta sèrie inclouen l'[[Adoració dels Reis Mags|''Adoració dels Reis Mags'']], en la qual un [[cometa]] com l'[[Estrellaestrella de Betlem]] passa a través del cel, i la ''Fugida d'Egipte'', en la qual Giotto va trencar bastants [[Cànon (estètica)|cànons]] en el dibuix de l'escena, i la [[Resurrecció de Llàtzer (Giotto)|''Resurrecció de Llàtzer'']]. Les escenes de la Passió foren admiradíssimes pels artistes del Renaixement, degut aper la seva força emocional i dramàtica, especialment en la ''Lamentació pel Crist mort;'', de fet, Miquel Àngel en va fer estudis. La ''Madonna Ognissanti'', ara a la [[Galeria dels Uffizi]] i únic panell principal supervivent, també és d'aquesta època.
 
== Època posterior ==
A petició del Papa, Giotto va estar-se deu anys a [[Roma]], i després va treballar pelper al Reirei de Nàpols, encara que d'aquest període en queden poques obres. El [[1320]], va tornar a Florència, per completar dos cicles de frescos i diverses pintures per l'altar de l'Església de la Santa Croce. Els dos grups de frescos estan molt malmesos, però mostren una creixent ornamentació, potser en resposta al [[Gòtic Internacional|gòtic internacional]] emergent. El [[1334]], va ser designat arquitecte en cap de la [[Catedral de Florència]], el [[Campanile]] (campanar) de la qual porta el seu nom, però no la pogué acabar. Durant la seva vellesa, es va fer amic de l'escriptor i humanista [[Boccaccio]] i l'arquitecte [[Giovanni Battista Sacchetti]]. Morí tot treballant en un ''[[Judici Final]]'' per a la Capella Bargello de Florència.
 
== Obres famoses ==