Obre el menú principal

Canvis

1 byte afegit ,  fa 4 anys
m
Corregit: la que va > la qual va
L'emplaçament de població en terres soneixines s'ha datat des de molt antic. L'entorn de [[La Dehesa (Soneixa)|La Dehesa]] ha revelat assentaments humans de l'[[Epipaleolític]],<ref>{{cita publicació | cognoms=Palomar Macián | nom=Vicente | data=gener-març 1984 | títol=El poblamiento prehistórico del Alto Palancia: Estado actual de nuestros conocimientos | publicació=Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia | volum=1 | pàgines=9–18}}</ref> i els historiadors consideren que, ubicada al camí natural entre [[Sagunt]] i l'antiga [[Segobriga (edetans)|Segobriga]], totes dues aliades, es va haver d'establir un emplaçament romà, com ho demostra un ''[[castrum]]'' descobert en la Muntanya Gómez, limítrofa entre els termes municipals de Soneixa i [[Sot de Ferrer]]. D'altra banda, s'han trobat restes de finals dels temps ibèrics i de la plena romanització en diversos punts del territori, encara que hi ha raons per pensar que l'emplaçament on actualment es troba el nucli urbà de Soneixa no es podria considerar com a tal, com a població, fins al [[segle X]] o [[segle XI|XI]].
 
Després de la [[conquesta del Regne de València]] per [[Jaume I]], es permeté als seus pobladors musulmans continuar vivint i conservar les seues creences i tradicions, així com pagar impostos als nous senyors cristians, pel que des de llavors s'anomenaren "[[mudèjars]]". Es conserva, probablement dels segles immediatament posteriors, un aqüeducte medieval que encara avui compleix la seva funció. L'any [[1260]] el rei la va cedir, amb [[Assuévar]], [[Mosquera]] i [[Pollinos]], a Simó Pérez d'Arenós, a la família del qual va ser confirmada el [[1330]] per [[Alfons el Benigne|Alfons IV]] (1299-1336), i a la quequal va pertànyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan [[segle XV]].
 
A partir especialment de la guerra de les [[Germanies]], els [[mudèjars]] del [[Regne de València]] van ser obligats a convertir-se al cristianisme, anomenats a partir de llavors "[[moriscos]] ". El [[1534]] es van crear noves parròquies en llocs habitats per [[moriscos]], com va ser la de Soneixa, Assuévar i Xóvar,<ref>{{ref-llibre | títol='' Noticias de Segorbe y de su obispado por un sacerdote de la diócesis''. Parte primera | cognom=Aguilar Serrat | nom= Francisco de Asís | editorial=Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe | lloc=Segorbe (Castellón) | data=1975 | pàgines=222–224}}</ref> encara que va seguir unida a l'església parroquial d'Almedíxer i el seu curato.
1.115.376

modificacions