Ciberassetjament: diferència entre les revisions

→‎Etimologia: correcció ortogràfica~~~~
(en procés de correcció ortogràfica)
(→‎Etimologia: correcció ortogràfica~~~~)
{{millorar ortografia|data=abril de 2013}}
'''Ciberassetjament''' és l'ús d'[[informació]] [[electrònica]] i [[mitjans de comunicació]] tals com [[correu electrònic]], [[xarxa social|xarxes socials]], [[blog]]s, [[missatgeria instantània]], [[missatges de text]], [[telèfons mòbils]] i websitesllocs web difamatoris per [[assetjament|assetjar]] un individu o grup, mitjançant atacs personals o altres mitjans. Pot constituir un [[delicte]] penal. El ciberassetjament és [[voluntat|voluntari]] i implica un dany recurrent i repetitiu infligit per mitjà del [[text]] electrònic. Segons R.B. Standler<ref>[http://www.rbs2.com/ccrime.htm Standler, Ronald B., ([[2002]]). "Computer Crime"]</ref> l'assetjament pretén causar [[angoixa]] emocional, preocupació i no té propòsit legítim per a l'elecció de comunicacions. El ciberassetjament pot ser tan simple com continuar enviant missatges a algú que ha dit que no vol estar en contacte amb el remitent. El ciberassetjament pot també incloure amenaces, connotacions [[sexual]]s o etiquetes pejoratives com per exemple discurs de l'[[odi]].
 
== Etimologia ==
El terme ''ciberassetjament'' va ser usat per primera vegada per l'educador canadenc Bill Belsey.<ref>[http://www.bullying.org www.bullying.org creado por Bill Belsey]</ref> Altres termes per ciberassetjament són "''assetjament electrònic''", "''e-assetjament''", "''assetjament sms''", "''network mobbing''", "''assetjament mòbil''", "''assetjament en línia''", "''assetjament digital''", "''assetjament per internetInternet''", "''assetjament a internetInternet''" o "In''internetternet assetjo''".
[[Fitxer:Ciberassetjament.jpg|thumb|Logotip prohibitiu del ciberassetjament]]
 
* Requereix destresa i coneixements sobre [[Internet]]. Aquesta informació l'obté principalment de fòrums informàtics.
* Falsa acusació: La majoria dels perseguidors intenten danyar la reputació de la víctima manipulant gent contra ella.
* Publiquen informació falsa sobre les víctimes en llocs web. Poden crear les seves pròpies webs, pàgines de xarxes socials d'internetInternet (pàgines de [[Facebook]], etc.), blogs o [[fotolog]]s per a aquest propòsit. Mentre el fòrum on s'allotja no és eliminat, pot perpetuar l'assetjament durant mesos o anys. I encara que s'elimini la web, tot el que es publica a Internet es queda a la xarxa.
* Recopilació d'informació sobre la víctima: Els perseguidors poden espiar els [[amic]]s de la víctima, la seva [[família]] i companys de treball per obtenir informació personal. D'aquesta forma saben el resultat dels correus difamatoris, i esbrinen quins són els rumors més creïbles i quins no creen cap resultat.
* Sovint monitoraran les activitats de la víctima i intentaran rastrejar la seva [[adreça d'IP]] en un intent d'obtenir més informació.
* Envien de forma periòdica correus difamatoris a l'entorn de la víctima per manipular-lo.
* Manipulen altres persones perquè assetgin la víctima. La majoria tracten d'implicar tercers en la fustigació. Si aconsegueix aquest propòsit, i aconsegueix que uns altres facin el treball brut assetjant-lo, fent-li fotos o vídeos compromesos, és possible que usi la identitat d'aquests en les següents difamacions, de manera que s'incrementa la credibilitat de les falses acusacions, i manipulen les persones del seu entorn perquè creguin que s'ho mereix. Sovint la víctima desconeix l'existència d'aquests fets, a causa del silenci dels testimonis. Fins i tot el perseguidor pot dir que la víctima ja coneix aquestes fotos/vídeos, per intentar evitar que algun testimoni l'en informi; fet que provoca que s'incrementin les sospites i es creï una falsa [[paranoia]] en la víctima.
* El perseguidor pot traslladar a Internet els seus insults i amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, websitesllocs web), fins i tot facilitant en alguns casos els seus telèfons, de manera que gent estranya es pot adherir a l'agressió.
* També pot acusar la víctima d'haver-lo ofès a ell o a la seva família d'alguna manera, o pot publicar el seu nom i telèfon per animar altres persones a la seva persecució.
* Falsa victimització. El perseguidor pot al·legar que la víctima l'està assetjant a ell.
* L'assetjament envaeix àmbits de privadesa i aparent seguretat com és la llar familiar i provoca el sentiment de desprotecció total.
* L'assetjament es fa públic i s'obre a més persones ràpidament.
* No és necessària la proximitat física amb la víctima. El ciberassetjament és un tipus d'[[assetjament psicològic]] que es pot perpretarperpetar en qualsevol lloc i moment sense necessitat que el perseguidor i la víctima coincideixin ni en l'espai ni en el temps. Per exemple, qui abusa pot enviar una amenaça des de centenars de quilòmetres a mitjanit i qui ho rep ho farà quan l'endemà al matí obri el seu correu electrònic.
 
L'omnipresència i difusió instantània d'internetInternet provoca que el ciberassetjament pugui arribar a ser tan o més traumàtic que l'assetjament físic.
 
D'altra banda, "la fàcil agrupació de perseguidors, als quals es pot demanar la seva col·laboració de manera fàcil i econòmica, siguin persones conegudes o no, i la còmoda reproducció i distribució de continguts de caràcter audiovisual són altres factors que en determinades circumstàncies resulten determinants perquè sorgeixi o es consolidi una situació de ciberassetjament".<ref name="Cyberbullying, Pantallasamigas">[http://www.pantallasamigas.net/proteccion-infancia-consejos-articulos/ciberbullying-guia-rapida.shtm Cyberbullying, Pantallasamigas]</ref>
La majoria dels models explicatius del comportament psicopàtic del perseguidor tenen en comú la presència en l'arrel de la seva patologia de profunds i ocultats sentiments d'inadequació personal i professional procedents de diferents causes. Aquests sentiments, coneguts vulgarment com <complex d'inferioritat>, són reprimits en el profund de l'inconscient i fan que el perseguidor reaccioni de manera violenta contra tot el que pugui recordar-los-el o suggerir-los-el. La solució del perseguidor consisteix, en lloc d'elevar els seus propis nivells d'autoestima, a rebaixar els dels altres fins a aconseguir deixar-los per sota dels seus. Amb això obté la compensació de quedar per sobre d'ells mitjançant la ridiculització, la humiliació o la hipercrítica sistemàtica de tot el que fan o diuen les víctimes.
 
L'anàlisi transaccional explica que el perseguidor en sèrie presenta un tipus de posició vital que es podria denominar <''Jo estic malament, tu estàs bé''>. Aquesta posició ve significada per la manca d'habilitats i destreses, així com pel sentiment d'inadequació del perseguidor. El comportament perseguidor representa una forma d'alliberar-se dels sentiments profunds de malestar que procedeixen del seu interior mitjançant l'eliminació d'una altra persona, la víctima, que sí que està en d'una posició vital correcta del tipus <''Jo estic bé, tu estàs bé''>, però que ràpidament comença a passar a la posició de <''Jo estic bé, tu estàs malament''>, fins a arribar al que el perseguidor vol, és a dir, a adoptar la seva mateixa posició malaltissa: <''Jo estic malament, tu estàs malament''>.<ref name="Piñuel i Zabala, Iñaki, Moobing. Com sobreviure a l'assetjament psicològic en el treball, Santander. Sal Terrae, 2001."/>
 
El perseguidor és un 'depredador moral' que planteja la seva relació amb els altres com un joc mortal, una partida d'escacs en la qual ell mou les peces dels dos jugadors, el primer que fa és lligar de mans l'altre jugador.
El perseguidor sol anar perfeccionant ''la seva tècnica'' amb cadascuna de les seves víctimes -assetja en sèrie i de forma múltiple-, un perseguidor experimentat no comet errors, usa col·laboradors per al treball brut, no deixa proves, i és brutal i segur en les seves actuacions, no dubta.
 
L'experiència que adquireix en els seus anys d'assetjament li permet perfeccionar la seva tècnica fins a convertir-lo en un mestre de la inducció al suïcidi. Se'ls considera [[assassíns|assassins]] psíquics en sèrie. El perseguidor psicològic és un mort en vida que necessita la imatge de bona persona que els altres tenen d'ell per sobreviure, i en la seva obsessió per mantenir aquesta imatge s'emmascara, es renta les mans, evita tacar-se-les de sang i carrega la seva responsabilitat a altres persones.<ref name="L'àngel de l'assetjament i els testimonis muts, El mastil digital, extret de 'Mobbing. Vèncer l'assetjament moral', de Nora Rodríguez Editorial Planeta,Barcelona, 2002">L'àngel de l'assetjament i els testimonis muts, El mastil digital, extret de 'Mobbing. Vèncer l'assetjament moral', de Nora Rodríguez Editorial Planeta,Barcelona, 2002"</ref>
 
Les tres condicions imprescindibles, sense les quals un perseguidor no pot realitzar la seva macabra labor de destrucció psicològica de la persona que ha seleccionat com a objectiu són: el secret, la vergonya (culpa) de la víctima i els testimonis muts.<ref name="Piñuel i Zabala, Iñaki, Moobing. Com sobreviure a l'assetjament psicològic en el treball, Santander. Sal Terrae, 2001."/>
==== Obtenció d'informació a través de la víctima ====
El perseguidor se sent en una posició de poder des de l'anonimat que percep mentre s'està “en línia”; durant tot aquest temps va recopilant tota la informació possible sobre la seva víctima, fonamentalment en aquells aspectes que formen part de la seva vida privada i dels seus moviments a la Xarxa.<ref name="Una nova cara d'Internet, L'assetjament, Antonio Chacón Medina,UGR" /> La quantitat d'informació que recopili de la víctima dependrà principalment de la [[innocència]] de la víctima a l'hora de manejar les seves dades, com de l'habilitat del perseguidor i la seva obsessió per la víctima, ja que com més obsessionat hi estigui, més interès posarà a buscar en fòrums de hackers i a aprendre els coneixements informàtics necessaris per aconseguir informació de la víctima.
Si la víctima té accés a Internet, buscarà la manera de connectar amb ella, ja sigui a través de les [[Xarxa social|xarxes socials]], de clients de [[missatgeria instantània]], o a través de l'enviament de correus electrònics infectats. Una vegada aconsegueixi accedir al seu correu, procedirà al robatori de tots els seus contactes i tota la seva informació privada. [[Monitoratge|Monitorarà]] el seu ordinador mitjançant l'ús de [[rootkit]]s i [[keylogger|registradors de tecles]].
Si desconeix la seva ubicació, anirà rastrejant la [[Adreça IP|IP]] des d'on es connecta la víctima per trobar la seva ubicació.
 
** Enviaments de missatges electrònics tant de forma anònima -fàcil amb els missatges gratuïts, en els quals es pot falsejar la identitat-, com manipulats per fer l'efecte que els va enviar la mateixa persona assetjada i posar-la així en una difícil situació en la qual la seva credibilitat quedaria en dubte.
** Deixar comentaris ofensius en fòrums o participar agressivament en xats fent-se passar per la víctima de manera que les reaccions vagin posteriorment dirigides a qui ha sofert la usurpació de personalitat.
** La manipulació de fotografies de l'assetjat o assetjada és un altre mitjà, el perseguidor pot retocar-la i pujar-la a la Xarxa amb l'únic objectiu de ferir i espantar alla seuseva matavíctima.
** Penjar a la Xarxa un lloc web dedicat a la persona assetjada, amb continguts personals ofensius, pornogràfics,..., per espantar i aconseguir de la matavíctima el que desitja.
** Penjar ena Internet una imatge compromesa (real o efectuada mitjançant fotomuntatges) dades delicades, cosesfets que poden perjudicar o avergonyir a la víctima i donar-ho a conèixer en el seu entorn de relacions. Sent aquestesAquestes fotos, vídeos, o àudios han estat prèviament robades del seu ordinador.
** Fer circular rumors en els quals s'atribueix a la víctima se li suposi un comportament reprotxable, ofensiu o deslleial, de manera que siguin uns altres els qui, sense posar en dubte el que llegeixen, exerceixin les seves pròpies formes de represàlia o assetjament.
** Donar d'alta, amb foto inclosa, a la víctima en un web on es tracta de votar a la persona més lletja, a la menys intel·ligent...i carregar-lila de “punts” o “vots” perquè aparegui en els primers llocs.
** Crear un perfil o espai fals en nom de la víctima, on s'escriguin a manera de confessions en primera persona determinats esdeveniments personals, demandes explícites de contactes sexuals...
Generalment, la majoria de l'entorn de la víctima coneix el lloc creat i humilien a la víctima, que mai està al corrent del que succeeix, malgrat ser-ne el protagonista.
 
====Amenaces====
** Enviar paramentsmissatges amenaçadors per e-mailcorreu electrònic o SMS, perseguir i aguaitar a la víctima en els llocs d'Internet ena elstravés dels quals es relaciona de manera habitual provocant-li una sensació de complet aclaparament.
 
====Bombardeig de cridadestrucades====
** Ús del telèfon mòbil com a instrument d'assetjament: Les àmplies possibilitats que brinda l'actual telefonia mòbil, han sabut ser emprades perversament pels ciberperseguidors. La més tradicional és la de les trucades ocultes realitzades a horaris inoportuns. Poden anar des de trucades silencioses fins a amenaces greus que inclouen insults, crits o missatges intimidatoris.<ref>[http://www.privacyrights.org/spanish/pi2a.htm Cridades o missatges hostils enviats al telèfon cel·lular, Privacy Rights Clearinghouse]</ref>
 
====Altres====
** DonantDonar d'alta l'adreça de correu electrònic a determinats llocs perquè sigui víctima de d'[[spam]], subscripcions, de contactes amb desconeguts...
** Saturació de les bústies de correu mitjançant diferents tècniques com poden ser: el Mail Bombing que consisteix en un enviament massiu d'un missatge idèntic a una mateixa adreça, saturantde manera que se satura aixíla bústia de correu (mailbox) del destinatari, el Mail Spamming o bombardeig publicitari a milers d'usuaris, haginamb independència que aquests hagin sol·licitat el missatge o no, o el Junk Mail o correu escombraries, molt semblat a l'anterior, és una propaganda indiscriminada i massiva a través del correu.,<ref>[http://www.ciberbullying.com/ www.ciberbullying.com/]</ref><ref name="Una nova cara d'Internet, L'assetjament, Antonio Chacón Medina,UGR" />
 
== Legislació contra el ciberassetjament ==
{{AP|Legislació sobre el ciberassetjament}}
=== Espanya ===
El Govern d'Espanya va aprovar al novembre de 2009 el Projecte de Reforma del [[Codi Penal d'Espanya]] segons lael qual, els atacs informàtics passarien a considerar-se un delicte que està tipificat fins ai tot amb penes de presó.<ref>[http://elegales.wordpress.com/2009/11/17/en-espana-los-delitos-informaticos-podran-ser-castigados-con-la-carcel/ Projecte de Reforma del Codi Penal]</ref>
 
Els perseguidors combinen habilitats pròpies del [[cracker]], [[Script Kiddie]] o [[Lamer]].
 
== La denúncia anònima ==
Malgrat l'aparent anonimat dels ciberperseguidors a causa de la lentitud del procés d'investigació, un dels avantatges de l'assetjament per internetInternet respecte al físic és que les accions realitzades pels ciberperseguidors queden registrades. Això permet al seu torn, que es puguin realitzar investigacions sense que els testimonis hagin d'atestar o donar les seves dades. EstAquest és el cas, per exemple, de les xarxes socials, on n'hi ha prou que la víctima sàpiga el compte des d'on s'estan cometent accions il·legals, i així la víctima pugui informar tant a la policia com a les xarxes socials.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/economia/acosadores/deben/saber/final/sabe/quienes/responderan/acciones/elpepieco/20100521elpepieco_16/Tes "Els perseguidors han de saber que al final se sap qui són i que respondran per les seves accions", ElPaís]</ref>
 
=== Forces i cossos de seguretat ===
==== Espanya ====
A l'ordenament jurídic espanyol (Llei d'Enjudiciamentenjudiciament Criminalcriminal, articles 265 i 266), s'especifica que la [[denúncia]] exigeix la personificació del denunciant o el seu representant legal, a un [[jutjat]] o centre policial, on ha d'acreditar la seva identitat.
 
A Espanya, es pot denunciar davant quatre cossos de seguretat. En l'àmbit estatal hi ha el [[Grup de Delictes Telemàtics|Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil]] i la [[Brigada d'Investigació Tecnològica|Brigada d'Investigació Tecnològica de la Policia Nacional]]. En l'àmbit autonòmic, a Catalunya hi ha la [[Unitat Central de Delictes Informàtics]] catalana, i a Euskadi, la [[Ertzaintza]].
 
Al lloc web del [[Grup de Delictes Telemàtics|Grup de Delictes Telemàtics de la Guàrdia Civil]] es permet als ciutadans aportar informació de forma anònima sobre els delictes que vegin a Internet a través d'un [https://www.gdt.guardiacivil.es/webgdt/pinformar.php formulari d'informació ciutadana]. La Policia Nacional, els Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza, proporcionen ununa adreça de correu de contacte.
 
Es pot contactar amb els cossos de seguretat a través de les següents adreces següents:
* GDT de la Guàrdia Civil.<ref>[https://www.gdt.guardiacivil.es/webgdt/pinformar.php www.gdt.guardiacivil.es]</ref>
* BIT de la Policia Nacional.<ref>[http://www.policia.es/bit/index.htm www.policia.es]</ref>
Perquè aquesta informació anònima sobre delictes a Internet pugui tramitar-se correctament, s'han d'aportar dades de la víctima en cas de conèixer-la perquè sigui possible la posterior localització del denunciant. Només es posaran en contacte amb els informants en cas que necessitin més dades i sempre a través del correu electrònic, tret que el denunciant indiqui les seves dades personals. No cal esperar una altra resposta, ja que és una via d'informació, no de denúncia formal.<ref>[http://www.denuncia-online.org/faq.shtml F.A.Q. (Preguntes i respostes), www.denuncia-online.org]</ref>
 
Des de la Policia Nacional recomanen indicar algun telèfon o manera de posar-se en contacte amb el denunciant, garantinti ofereixen garantia d'un tracte reservat a l'informador i la màxima ajuda que puguin.
 
Si és sobre [[pedofília]] o [[pederàstia]] també es pot fer a través de l'associació [[Protegeles]], els quals posteriorment contacten amb els cossos de seguretat corresponents.
 
=== Xarxes socials ===
A través de les mateixes xarxes socials es pot denunciar una pàgina, grup, perfil, o missatge de forma anònima.<ref>[http://es-es.facebook.com/help/?safety=general Veure apartat "Què succeeix quan denuncio algú?"]</ref> TambéAquestes xarxes proporcionen un correu o formulari de contacte per informar abusos.
 
* Facebook: [http://es-es.facebook.com/help/?safety Centre d'ajuda], support@facebook.com
Segons [[Iñaki Piñuel]], l'Escola de psicologia "Asertivo-sistémica" recomana unes estratègies per afrontar i defensar-se de la manipulació en la comunicació. Es basen a generar una estructura de resposta que afavoreixi l'afrontament intel·ligent i efectiu contra el perseguidor.
 
Totes les persones tenen els següents drets assertius: Dret de la víctima a ser el seu propi jutge; a no donar raons o excuses per justificar els seus comportaments; cometre errors; canviar de semblar; dir <''no ho sé''>; no dependre de la <''bona voluntat dels altres''>; prendre decisions alienes a la lògica comuna; dir <''no ho entenc''>; i dir <''no m'importa''>.<ref name="Piñuel i Zabala, Iñaki, Moobing. Com sobreviure a l'assetjament psicològic en el treball, Santander. Sal Terrae, 2001.">Piñuel i Zabala, Iñaki, Moobing. "Com sobreviure a l'assetjament psicològic en el treball", Santander. Sal Terrae, 2001.</ref>
 
==Campanyes de conscienciació==
===Espanya===
Actualment hi ha diverses associacions ''sense ànim de lucre'' que combaten el ciberassetjament assessorant a les víctimes, facilitant consells, fent campanyes de conscienciació ciutadana, i fins i tot realitzant denúncies a la [[Policia]] comunicades de forma anònima pels internautes.
 
Entre aquestes estanentitats hi ha l'[[Oficina de Seguretat de l'Internauta]], l'ONG [[Protegeles]], la iniciativa [[PantallasAmigas]], la [[Fundació Alia2]], [[INTECO]], l'[[Associació d'Internautes]], la iniciativa ''Actúa contra el Ciberacoso'', l'[[Associació d'Usuaris d'Internet]], l'[[Agencia Espanyola de Protecció de Dades]], l'[[Associació de Mares i Pares Internautes]] i l'[[Agència de Qualitat d'Internet]] (IQUA). El [[CESICAT]] ha realitzat un [http://internetambseny.cesicat.cat/ portal] sobre consells per a una navegació segura a Internet.
També la [[Junta de Castella i Lleó]] ha creat un [http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/ciberacoso Pla de Prevenció del Ciberassetjament i Promoció de la Navegació Segura en Centre Escolars], i el [[Govern de Canàries]] ha creat un [http://www.viveinternet.es/ portal] sobre el fenomen.
 
57

modificacions