Valent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa sintaxi correcta al tag br |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-]] però +]], però) |
||
Línia 57:
== Els primers passos ==
Sota l'emperador [[Julià l'Apòstata]] era un dels ''domestici''. El seu germà el va fer emperador d'Orient el [[28 de març]] del [[364]]. Els seus col·laboradors principals foren el prefecte Sal·lusti i els generals Lupicí, Víctor i Arinteu. Per una llei del [[16 de desembre]] del mateix any va prohibir el costum de donar regals als qui portaven alguna notícia important a les províncies, com ara la proclamació d'un emperador o l'inici d'un consolat. Aquell any els gots van tornar a aparèixer per [[Tràcia]], però es van retirar segurament a canvi de diners.
La primavera del [[365]] va sortir de [[Constantinoble]] per anar a l'[[Àsia Menor]]. Al juliol era a [[Cesarea de Capadòcia]] quan es va produir el gran terratrèmol que va assolar la regió. La revolta de [[Procopi (emperador)|Procopi]], parent de [[Julià l'Apòstata]], va posar el seu tron en perill. Procopi va ser proclamat emperador el [[28 de setembre]] del [[365]] a [[Constantinoble]]), amb nombrosos i importants suports, però l'arribada de Valent a l'[[Àsia Menor]] amb un potent exèrcit va aconseguir enderrocar Procopi a ''Thyatria'' (Brega). Això va motivar que Procopi fos abandonat pels seus partidaris i lliurat a Valent, qui va executar-lo el [[27 de maig]] del mateix any. Segons diu [[Temisti]], Valent va tractar amb clemència els partidaris del rebel, però en la versió d'[[Ammià Marcel·lí]] i [[Zòsim]] es diu que va executar persones innocents. A més, va ordenar destruir les muralles de [[Calcedònia]] en càstig per la participació de la ciutat en la revolta, però pels precs dels representants de [[Nicea de Bitínia|Nicea]], [[Nicomèdia]] i Constantinoble es va acontentar finalment amb destruir una petita part (que seguidament fou reconstruïda). En aquest temps va millorar el servei de subministrament d'aigua a Constantinoble amb la construcció d'un aqüeducte.
Línia 74:
== Guerra amb Pèrsia ==
El [[372]] el prefecte Modest i el general Arinteu foren nomenats cònsols. Arinteu era un home de gran altura, perfecta forma, gran coratge, valentia i habilitat militar. El [[13 d'abril]] del [[372]] Valent va arribar a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] per dirigir la guerra contra [[Sapor I]] de [[Pèrsia]]. Sembla que en el tractat entre Sapor i Jovià s'havia inclòs [[Armènia]], però el rei persa volia dominar el país i vers el [[368]] havia deposat al rei [[Arshak II d'Armènia]] i annexionat el regne. [[Pap d'Armènia]], fill d'Arshak, va poder fugir a la [[Còlquida]] i va demanar ajut romà. El [[370]] l'emperador li va enviar al comes Terenci, qui el va ajudar a tornar a Armènia però Sapor va enviar tropes a Armènia i Pap es va haver de refugiar a les muntanyes ([[371]]). El [[372]] Valent va enviar a la zona el general Arinteu. Els romans van expulsar els perses i llavors Pap, en retornar a la Còlquida, va restaurar el seu poder i es va proclamar rei. Aquest va amenaçar amb un atac però va arribar l'hivern i no s'havia fet res, excepte petits avenços de Valent cap a [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]].
El [[373]] perses i romans es van enfrontar, els romans dirigits pel comes [[Trajà (general)|Trajà]] i el comes Vadomar (un antic rei dels [[alamans]]); l'escenari de la lluita fou Mesopotàmia i els perses foren derrotats, Es va acordar una treva amb la què els perses es van retiranr a [[Ctesifont]]. Valent va passar l'hivern (373-374) a Antioquia.
| |||