Àfrica (província romana): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des el temps > des del temps |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-]] però +]], però) |
||
Línia 28:
Vers el [[284]] sota [[Dioclecià]], Àfrica i Numídia van formar noves províncies: [[Numídia Miliciana]], [[Numídia Cirtesa]], Àfrica Pròpia o Zeugitana, Bizacena (que va incloure una part de Numídia al sud) i Tripolitània. Zeugitana fou declarada [[Proconsular]] i fou anomenada sovint només com a ''Província Proconsularis'', mentre les demes foren províncies consulars excepte Tripolitana que fou governada per un ''praesides''. El procònsol de Zeugitana fou l'únic que va tenir aquest càrrec a l'imperi i per això se’l anomenava simplement el Procònsol; tenia a les seves ordres dos legats i un [[questor]], a més de llegats específics per branques administratives. La capital fou Cartago. Numídia Miliciana, Numídia Cirtesa, Bizacena i Tripolitana foren posades sota dependència del [[Prefecte del pretori|prefecte pretorià]] d'Itàlia, igual que la [[Mauretània Cesariense]] i la [[Mauretània Tingitana]], que hi tenia com a representants als anomenats vicaris.
Una rebel·lió important es va produir sota [[Gordià III]], però fou sufocada ([[238]]). Els emperadors [[Sèptim Sever]] i [[Macrí]] eren nascuts a la província. També originaris de la província foren els escriptors [[Tertulià]], [[Ciprià]] i [[Augustí]].
A partir del segle III es comença a parlar d'incursions de les tribus, els [[berbers]] llavors anomenats maures. Els disturbis van ser freqüents des del temps de [[Constantí I el gran]] i els seus successors, destacant la revolta de Firmus, la del comte Teodosi sota [[Valentinià I]] (373-375) i [[Valentinià II]] (375-376), la usurpació de Màxim a continuació, i la revolta del comte Gildó a la mort de Teodosi el gran ([[395]]) dominada per [[Estilicó]] ([[398]]).
Línia 38:
El [[468]] l'emperador oriental Lleó va enviar una expedició sota comandament d'Heracli, que va fracassar. El [[476]] l'emperador Zenó va fer un tractat de pau amb el rei Geisèric, que es va mantenir fins al temps de [[Justinià I]], sota el qual Àfrica fou recuperada i els vàndals gairebé exterminats per [[Belisari]]. Arquelau fou nomenat prefecte pretorià d'Àfrica, província formada per set antigues províncies ([[Mauritània Sitifena]], [[Mauritània Cesariense]], Numídia, Zeugitana, Bizacena, Tripolitània i [[Sardenya]]). La Mauritània Cesariense va incorporar la [[Tingitana]] que abans pertanyia a la diòcesi d'Hispània. Les províncies foren governades per ''praesides'', menys Tripolitana, Bizacena i Zeugitana que foren governades per cònsols.
Va romandre en mans del bizantins sense disputa fins al [[647]], any en què el Prefecte Gregori fou derrotat pels àrabs a Sufetula al centre de la Bizacena. Els àrabs van tornar més tard, el [[665]], dirigits per Akbah i van fundar [[Al-Kairwan]], però els grecs van conservar la costa i dominaven el mar, i els berbers van ajudar als bizantins, fins que els àrabs foren derrotats. El successor d'Akbah, Zuheir, després de bastants victòries, també fou derrotat pels bizantins. Finalment el [[692]], sota la direcció de Hassan, governador d’[[Egipte]], els àrabs van tornar a atacar i el [[698]] van conquerir Cartago. Els berbers van iniciar una ofensiva general i van expulsar als àrabs, però els grecs i romans preferien als àrabs que no pas als berbers (que tenien el seu nom de la paraula grega ''Barbaroi'') i quan els àrabs van tornar dirigits per [[Mussa ibn Nussayr]] el van rebre com a alliberador. Musa va atreure molts berbers al seu camp (705-709). Els àrabs van establir la província d'Ifriquiya, (versió àrab del nom "Àfrica"). Vegeu [[Ifríqiya]].
==Referències==
| |||