Diferència entre revisions de la pàgina «Divorci»

97 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
[[Fitxer:Marilyn_Monroe_and_Jerry_Giesler_3.jpg|thumb|Parella signant el seu divorci.]]
 
El '''divorci''' és la dissolució del [[matrimoni]]. En la majoria dels països, el matrimoni és una unió entre dues o més persones amb un reconeixement [[social]], [[cultural]] i [[jurídic]], que té per fi proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència. A vegades, els [[cònjuge]]s (o un d'ells) poden desitjar desfer el vincle matrimonial, la qual cosa es porta a terme, si en la [[legislació]] està permès, a través demitjançant la figura del divorci. En alguns ordenaments jurídics, el divorci no està permès, entenent que el matrimoni no pot dissoldre's per la [[voluntat]] de les parts.
 
== Història ==
[[fitxer:Wifesale.gif|thumb|''Mercat de les bèsties cornudes'', il·lustra el costum anglès del segle XIX de vendre les dones, com a acte per a fer públic el divorci, quan un home volia casar-se amb una altra dona i no tenia diners per a pagar-se un divorci legal oficial.]]
La institució del divorci és gairebé tan antiga com la del matrimoni, si bé moltes cultures no ho l'admetien per qüestions religioses, socials o econòmiques. La majoria de les civilitzacions que regulaven la institució del matrimoni mai la van considerar indissoluble, i la seva ruptura generalment era sol·licitada pels homes. Encara que, en algunes d'ellesaquestes, el naixement d'un fill li atorgava al vincle el caràcter d'indissoluble.
 
Generalment, el motiu més comú de divorci era l'[[adulteri]], encara que en moltes societats antigues també era motiu de mort, com en l'antiga [[Babilònia]], on el divorci podia ser demanat per qualsevol dels cònjuges, però l'adulteri de les dones era penat amb la mort.
 
Els [[celtes]] practicaven l'[[endogàmia]] (matrimoni de persones d'ascendència comuna o naturals d'una petita localitat o comarca), excepte els nobles, que solien tenir més d'una esposa. Era habitual la pràctica de contreure matrimoni per un període establert de temps, després del qual els contraients eren lliures, però també hi era habitual el divorci.
 
Els [[asteca|asteques]] només podien tenir una esposa i la hi denominavadenominaven ''Cihuatlantlicihuatlantli;'', només podien tenir un nombre determinat de concubines, la quantitat que poguessin mantenir. En aquest context, no desconeixien el divorci, però havia d'assolir-se per sentència judicial, que els habilitava per a contreure novament matrimoni. Els homes [[hebreu]]s, en canvi, podien repudiar les seves esposes sense necessitat d'argumentar-ne causa. També existia el divorci per mutu acord, però les raons de les dones eren sotmeses a una anàlisi més rigorosa que les de l'home. També a l'[[antiga Grècia]] existia el divorci per mutu acord i alla repudiació, però l'home havia de restituir el dot a la família de la dona en cas de separació. A [[Roma]], no hi havia divorci sinó fins al segle II aECaC i va tenir similars característiques que a Grècia, encara que les dones que eren riques per herència del seu pare i descontentes amb els seus esposos, solien abandonar-los i divorciar-se d'ellsn sense més inconvenients.
 
En els inicis del [[cristianisme]], el divorci era admès, però amb el temps l'[[clergat|església]] el va prohibir. A partir del [[segle X]], eren els tribunals eclesiàstics qui tramitaven els divorcis, no sense grans disputes de diferents sectors de l'església cristiana. A partir del [[Concili de Trento]], enel [[1563]], es va imposar la teoria del caràcter indissoluble del vincle, encara que es va admetre la separació de cossos. No obstant això, la [[Reforma protestant]] de [[Martí Luter]], va admetre el divorci, encara que únicament en casos molt greus. Aquesta reforma, fins i tot, va provocar que [[Anglaterra]] l'abracés la mateixa degut al fet queperquè el seu rei, [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]] desitjava divorciar-se de la seva esposa, Catalina, i l'Església de Roma no l'hili ho permetia.
 
A [[Espanya]], el [[Forum Iudicum|''Forum Iudicum'']] l'admetia en casos de [[sodomia]] del marit, inducció a la [[prostitució]] de la dona i adulteri d'aquesta. Posteriorment, el [[Codi de les Set Partides|''Codi de les Set'' ''Partides'']] el va prohibir.
 
[[Itàlia]], enel [[1970]], i Espanya, enel [[1980]], van ser alguns dels últims païsosestats europeus ena aprovar-lo definitivament. EnEl 1796, França va incorporar la ruptura del vincle matrimonial en la llei promulgada el [[20 de novembre]], que va servir d'antecedent a moltes de les legislacions vigents. Avui dia, es pot tramitar a Espanya el divorci a través de la ''web''. Són múltiples les ''webs'' que oferixenofereixen aquest servei.
 
== Tramitació ==
[[Fitxer:Samuel D. Ehrhart - An International High Noon Divorce (1906).jpg|thumb|Tramitant un divorci.]]
El divorci es tramita davant un tribunal civil -també ditanomenat ''de família'' a les grans ciutats- i la petició pot ser presentada per un dels cònjuges o per ambdós d'acord mutu. En cas que no hi hagués acord, caldria celebrarrealitzar un judici i el jutge hauria de determinar la guarda i custòdia dels fills, l'atribució de l'habitatge familiar, les pensions (d'aliments i compensatòria) i el patrimoni. En aquest judici, s'obté l'estat de divorciat, no ja de solter, i es queda habilitat per a un nou [[matrimoni]] civil, fins i tot amb la mateixa persona de la qual es divorciés. Si va haver [[comunitat de béns]], generalment es divideixen els béns materials en parts iguals, encara que de mutu acord poden dividir-se en altres percentatges. En la majoria de les legislacions, el capital obtingut durant el matrimoni pertany per igual a ambdós cònjuges, però no els béns provinents d'herències que pertanyen enterament al cònjuge que els rebés. A Catalunya, regeix el règim de separació de béns.
 
No obstant això, en algunes legislacions es permet les [[capitulacions matrimonials]] o acords prenupcials onen què els cònjuges poden determinar tota mena de qüestions inherents als béns anteriors al matrimoni i també als obtinguts amb posterioritat,; àdhuc es pot establir indemnitzacions davant una eventual ruptura del vincle que els unia. En el cas que la parella hagués concebut fills, s'estableixen els règims de visita d'un dels cònjuges i les obligacions pecuniàries de manutenció que corresponguin a cadascun, fins a tantque els fills no tinguin independència econòmica i puguin atendre les seves pròpies despeses, moment en el qual els cònjuges deixen de tenir l'obligació legal de mantenir-los econòmicament. Aquesta obligació, en molts casos, no s'extingeix si el fill té algun patiment que li impedís mantenir-se pels seus propis mitjans. El divorci ha causat grans polèmiques en els païsosestats majoritàriament catòlics, doncsperquè l'[[Església Catòlica|Església catòlica]] no considera possible el divorci de les persones.
 
==Repudi==
[[Fitxer:Se acabó el hogar.jpg|thumb|''Se acabó el hogar'', vist per un home del segle XX.]]
[[Fitxer:Caricatura sobre la ley de divorcio por la sola voluntad de la mujer.jpg|thumb|El divorci dissolt unilateralment per la dona, vist per dos homes.]]
"''Repudiar"'' té el significat de "rebutjar una persona amb la qual hom té lligam social o afectiu".<ref>[http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0138824.xml?s.q=repudiar#.VGXQU_mG_XU Repudiar] [[Enciclopèdia Catalana]] {{ca}}</ref> També ha estat, des de l'antiguitat, una mena de divorci en el qual el contracte matrimonial és dissolt unilateralment per una de les dues parts, que aen la pràctica, aen la cultura europea, ha estat el [[marit]] ([[home]]), atés el seu poder en una [[societat]] [[patriarcal]], atacant l'[[honor]] de la seva dona amb diversos fins. Sent la dona depenent del seu marit, les conseqüències econòmiques èrenhi eren importants i perillava la seva supervivència.
 
La història està plena d'exemples de matrimonis de conveniència, en principi per ambdues parts, com és el cas dels casaments reials, dissolts d'aquesta manera per l'home, que "repudia" la seva esposa. Alguns exemples en són [[Ramon VII de Tolosa]], que repudià [[Sança d’Aragó]] per a aconseguir el territori de Provença casant-se amb la filla de [[Ramon Berenguer V de Provença]] (no ho aconseguí); [[Alfons X]] va voler repudiar [[Violant d’Aragó]] perqueperquè no tenia fills tan aviat com ell voldria; [[Garcia I d’Aragó]] va repudiar la seva esposa Matrona, filla d'[[Asnar I Galí]], i va expulsar-la a ella i la seva família del comptatcomtat, amb ajuda d'un nou sogre; [[Constanci I Clor]] i [[Galeri Maximià]] van repudiar les seves respectives dones per a esdevenir césarscèsars; [[Marc Antoni]] repudià [[Octàvia Menor]], que igualment vahavia educareducat els fills de [[Cleopatra|Cleòpatra]], etc.
 
En canvi, ha costat molt que fos legal, o possible, el divorci per [[voluntat]] d'una sola de les parts, quan aquesta era la [[dona]]. S'ha aconseguit aen alguns païsosestats als segles XX o XXI, i en alguns encara és il·legal.
 
== Causes ==
Les causals de divorci poden ser moltes, però en la majoria dels casos es tracta de problemes de convivència dels integrants de la parella, ja sigui per la relació entre ells o per factors externs a la parella. Segons la legislació de cada país, és causa de divorci el mutu acord; la [[bigàmia]]; l'[[adulteri]]; el delicte d'un cònjuge contra un altre; la malaltia física o mental, que posi en risc la vida de l'altre cònjuge; la violació dels deures inherents al matrimoni; injúries greus; abandó de família; etc. La legislació estatal actualment<ref>{{ref-web|url=http://ec.europa.eu/civiljustice/divorce/divorce_spa_es.htm#2. |títol=Divorcio - España |consulta=11/7/2011 |obra= |editor=Red Judicial Europea |data= |llengua=castellà |citació=Tras la reforma operada por la Ley 15/2005 el divorcio en España no requiere de la concurrencia de causa al entenderse que el mantenimiento del vínculo matrimonial es una manifestación de la libertad de los cónyuges}}</ref> ja no hi demana cap causa i serà suficient invocar la mancança d'''[[afectio maritalis]]''.
 
== Referències ==
17.710

modificacions