Revisió del 16:58, 30 des 2014 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.194 edits m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. ← Edició anterior		Revisió del 19:37, 12 abr 2015 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:39PalazzoTe.jpg\|thumb\|250px\|La [[lògia]] d'honor.]] El '''Palau del Te''' (en [[italià]]: ''Palazzo del Te'' o ''Palazzo Te'') és un palau als afores de [[Màntua]], [[Itàlia~~]]. És un bon exemple del [[manierisme]] en l'[[arquitectura]], l'obra mestra reconeguda de [[Giulio Romano~~]]. El nom oficial, i de lluny el nom més comú a ~~Italià~~Itàlia, és ''Palazzo Te'', però això pot ser un ús relativament recent; [[Giorgio Vasari]] l'ho anomena ''Palazzo del T'' (pronunciat «Te»). Part del palau allotja el Museu Civico del Palazzo Te, llegat per [[Arnoldo Mondadori]]. Conté una col·lecció d'[[art mesopotàmic]]. Des de 1990, és el «Centre Internacional d'Art i Cultura de Palazzo Te», que organitza exposicions d'art antiga i moderna i d'arquitectura. El palau és un bon exemple del [[manierisme]] en l'[[arquitectura]], l'obra mestra reconeguda de [[Giulio Romano]]. Part del palau allotja actualment el Museu Civico del Palazzo Te, llegat per Arnoldo Mondadori. Conté una col·lecció d'[[art mesopotàmic]]. Des de 1990, és el «Centre Internacional d'Art i Cultura de Palazzo Te», que organitza exposicions d'art antiga i moderna i d'arquitectura. == Història == [[Fitxer:Palazzo Te Mantova 1.jpg\|thumb\|~~250px~~esquerra\|Façana interna des del pati.]] [[Fitxer:Palazzo Te Mantova 2.jpg\|thumb\|250px\|Entrada de tipus «[[serlià]]».]] El Palau del Te és un edifici de planta quadrada, construït entre el 1524 i el 1534 per a [[Frederic II Gonzaga]], [[ducat de Màntua\| marquès de Màntua]]. Va decidir el 1524 construir un palau d'esbarjo, El lloc escollit van ser les estables de la família a «Isola del Te» a la vora de la [[maresma]] junt als afores de les muralles de Màntua. Aquest indret verd on es va erigir era conegut com a Te, l'[[etimologia]] del qual no està clara. L'[[arquitecte]] al qual es va encomanar va ser [[Giulio Romano]], un alumne de [[Rafael Sanzio\|Rafael]]. Giulio Romano, ex ajudant de Rafael, havia arribat a Màntua després del [[Saqueig de Roma (1527)]], que havia trastornat l'economia de la mencionada ciutat així com l'activitat de tots els seus artistes. A Màntua va tenir feina durant dues dècades, i va morir abans d'ocupar un lloc com a arquitecte de la [[basílica de Sant Pere]] del [[Vaticà]]. Linha 17 ⟶ 15: Els [[terratrèmol]]s en [[Emília (regió)\|Emília]] de l'any 2012 van causar danys en algunes sales del palau dels Gonzaga.<ref>{{ref web\|url=http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2012-05-29/danni-palazzo-mantova-basilica-185128.shtml?uuid=AbkQVLkF\|títol= Danni a palazzo Te a Mantua\|llengua=italià\|editor= Italia&Mondo\|consulta= 23 de desembre de 2014}}</ref> == ~~Descripció~~ Arquitectura== [[Fitxer:Palazzo Te Mantova 7gen06 esedra02.jpg\|thumb\|250px\|left\|L'hemicicle de l'Esedra ]] L'estructura del palau es va erigir en el termini de divuit mesos. És bàsicament una casa quadrada erigida al voltant d'un pati en forma de [[claustre]]. Un jardí formal complementava la casa. Aquest es trobava envoltat per un exterior en forma de [[columnata]] acabada en forma semicircular coneguda com «Esedra». Com la [[~~Vila~~Villa Farnesina]] a [[Roma]], la ubicació suburbana permetia una barreja d'arquitectura de ~~Palau~~palau i de ~~Vil~~vil·la. Les quatre façanes exteriors tenen [[pilastra\|pilastres]] planes contra parets de caràcter rústic, les finestres indiquen que la planta noble és la baixa, amb una planta secundària per sobre. La façana oriental diferia de les altres tres per tenir motius [[Andrea Palladio\|paladians]] en les seves pilastres i una [[lògia]] oberta i en el seu centre un arc que ~~dòna~~dóna al pati. Les façanes no són tan simètriques com semblen, i els espais entre les columnes són irregulars. El centre de les façanes septentrional i meridional estan recorregudes per arcs en dues plantes sense [[pòrtic]] ni [[frontó (arquitectura)\|frontó]], simplement un camí cobert que portava l'interior del pati. [[Fitxer:Palazzo Te Interno ma.jpg\|thumb\|250px\|Interior del Palau]] [[Fitxer:Gigants1.jpg\|thumb\|~~250px~~esquerra\|''La caiguda dels déus'' de [[Giulo Romano]] ]] Poques finestres donen al pati interior; les parets amb [[columna (arquitectura)\|columnes]] estan decorades per tots els costats amb profunds nínxols i finestres cegues, i les superfícies intermèdies estan esquitxades amb ''spezzato'' -escaiola trencada i amb taques- que dóna vida i profunditat a les superfícies. Tan bon punt va estar acabada l'estructura de l'edifici, durant deu anys un equip de guixaires, tallistes i pintors de [[pintura al fresc\|frescs]] van treballar, fins que cap superfície de les galeries i els salons van quedar sense decorar. Sota la direcció de Giulio Romano van treballar pintors decoratius locals com Benedetto Pagni i Rinaldo Mantovano. Aquests frescs romanen actualment i són el tret més destacat del palau. Els temes van des dels banquets de l'[[Olimp]] en la ''Sala di Psiche'', i els estilitzats cavalls de la ''Sala dei Cavalli'' <ref>{{ref web\|url=http://www.palazzote.it/pte/index.php?option=com_content&view=article&id=67&Itemid=231\|títol=Camera di Amorer i Psiche\|llengua=italiaà\|consulta= 23 de desembre de 2014}}</ref>als més inusuals de tots gegants i grotescs causant el caos, fúria i ruïna prop de les parets de la ''Sala dei Giganti''.<ref>{{ref web \|títol=Camera dei Giganti \|llengua=italià \|url=http://www.palazzote.it/pte/index.php?option=com_content&view=article&id=73&Itemid=237~~\|títol=Camera dei Giganti\|llengua=italià~~\|consulta= 23 de desembre de 2014}}</ref>▼ ▲Tan bon punt va estar acabada l'estructura de l'edifici, durant deu anys un equip de guixaires, tallistes i pintors de [[pintura al fresc\|frescs]] van treballar, fins que cap superfície de les galeries i els salons van quedar sense decorar. Sota la direcció de Giulio Romano van treballar pintors decoratius locals com Benedetto Pagni i Rinaldo Mantovano. Aquests frescs romanen actualment i són el tret més destacat del palau. Els temes van des dels banquets de l'[[Olimp]] en la ''Sala di Psiche'', i els estilitzats cavalls de la ''Sala dei Cavalli'' <ref>{{ref web\|url=http://www.palazzote.it/pte/index.php?option=com_content&view=article&id=67&Itemid=231\|títol=Camera di Amorer i Psiche\|llengua=italiaà\|consulta= 23 de desembre de 2014}}</ref>als més inusuals de tots gegants i grotescs causant el caos, fúria i ruïna prop de les parets de la ''Sala dei Giganti''.<ref>{{ref web\|url=http://www.palazzote.it/pte/index.php?option=com_content&view=article&id=73&Itemid=237\|títol=Camera dei Giganti\|llengua=italià\|consulta= 23 de desembre de 2014}}</ref> Amb destinació a aquest palau, es van encarregar al pintor [[Correggio]] quatre importants quadres: ''Júpiter i Io'', ''El rapte de Ganímedes'', ''Leda amb el cigne'' i ''Dànae'', encara que aviat van ser regalats a l'[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic\|emperador Carles V]]. Per qüestions de moralitat, els reis espanyols es van desprendre d'ells i es conserven actualment a diferents museus: [[Galeria Borghese]] de [[Roma]], [[Staatliche Museen]] de [[Berlín]] i [[Museu d'Història de l'Art de Viena]]. Linha 37 ⟶ 34: == Referències == {{~~referències~~Referències\|2}} {{ref web\|url=http://www.palazzote.it/pte/index.php?option=com_content&view=article&id=91&Itemid=216\|títol=Sito ufficiale di Palazzo Te\|consulta=23 de desembre de 2014\|llengua=italià}}▼ == Enllaços externs == {{commonscat}} ▲{{ref web\|url=http://www.palazzote.it/pte/index.php?option=com_content&view=article&id=91&Itemid=216\|títol=Sito ufficiale di Palazzo Te\|consulta=23 de desembre de 2014\|llengua=italià}} {{coord\|45.148\|N\|10.786\|E\|display=title\|source:dewiki}} [[Categoria:Palaus d'Itàlia\|Te]] [[Categoria:Museus d'art a Itàlia]] [[Categoria:Màntua]] [[Categoria:manierisme]]

Palau del Te: diferència entre les revisions