Fracció giromagnètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
El momento es dipolar no dipolo.
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 21:
 
==Fracció giromagnètica d'un electró aïllat==
Un electró aïllat té un moment angular i un moment magnètic com a resultat del seu [[espín]]. Tot i que a vegades l'espín es visualitza com a una rotació literal al voltant d'un eix, és en realitat un fenomen [[mecànica quàntica|quàntic]]<ref>{{citeref-publicació|autor= journalS J Brodsky, V A Franke, J R Hiller, G McCartor, S A Paston and E V Prokhvatilov
| title títol= A nonperturbative calculation of the electron's magnetic moment
| author = S J Brodsky, V A Franke, J R Hiller, G McCartor, S A Paston and E V Prokhvatilov
| year any= 2004
| title = A nonperturbative calculation of the electron's magnetic moment
| journal publicació= [[Nuclear Physics B]]
| year = 2004
| volume volum= 703
| journal = [[Nuclear Physics B]]
| issue exemplar= 1–2
| volume = 703
| pages pàgines= 333–362
| issue = 1–2
| pages = 333–362
| doi = 10.1016/j.nuclphysb.2004.10.027|arxiv = hep-ph/0406325 |bibcode = 2004NuPhB.703..333B }}</ref> que no té un analogia veritable en la física clàssica. Per tant, no hi ha cap motiu per pensar que l'expressió clàssica a dalt hauria de ser vàlida. De fet, no és vàlida, i dóna el resultat equivocat a falta d'un factor dimensional anomenat el [[factor g]] de l'electró, i normalment descrit per ''g<sub>e</sub>'' (o simplement ''g'' quan no hi ha risc de confusió):
:<math> | \gamma_\mathrm{e} | = \frac{|-e|}{2m_\mathrm{e}}g_\mathrm{e} = g_\mathrm{e} \mu_\mathrm{B}/\hbar,</math>
on ''μ''<sub>B</sub> és el [[magnetó de Bohr]]. Com s'ha mencionat a dalt, en la física clàssica aquest factor g seria <math>g=1</math>. En canvi, en el context de la mecànica quàntica relativista,
:<math> g_e = 2(1+\frac{\alpha}{2\pi}+\cdots),</math>
on <math>\alpha\approx 1/137</math> és la [[constant d'estructura fina]]. Aquí, les petites correccions al resultat relativista <math>g=2</math> provenen de la teoria quàntica de camps. De forma experimental, el factor ''g'' de l'electró s'ha mesurat fins a dotze posicions decimals:<ref>{{citeref-publicació|autor= journalB Odom, D Hanneke, B D'Urso and G Gabrielse
| title títol= New measurement of the electron magnetic moment using a one-electron quantum cyclotron
| author = B Odom, D Hanneke, B D'Urso and G Gabrielse
| year any= 2006
| title = New measurement of the electron magnetic moment using a one-electron quantum cyclotron
| journal publicació= [[Physical Review Letters]]
| year = 2006
|volum= 97
| journal = [[Physical Review Letters]]
| volume exemplar= 973
| pages pàgines= 030801
| issue = 3
| pages = 030801
| doi = 10.1103/PhysRevLett.97.030801
| pmid=16907490
Linha 65 ⟶ 63:
La fracció giromagnètica d'un nucli és particularment important degut al paper que juga en la [[ressonància magnètica nuclear]] i la [[imatgeria per ressonància magnètica]]. Aquestes tècniques es basen en el fet que els espins nuclears precessen en un camp magnètic amb una freqüència anomenada la [[freqüència de Larmor]], que és simplement el producte de la fracció giromagnètica i la magnitude del camp magnètic.
 
Valors aproximats per alguns nuclis comuns es recullen a la taula de sota.<ref>{{citeref-llibre|autor= bookM A Bernstein, K F King and X J Zhou
| year any= 2004
| author = M A Bernstein, K F King and X J Zhou
| title títol= Handbook of MRI Pulse Sequences
| year = 2004
| title = Handbook of MRI Pulse Sequences
| place = San Diego
| publisher editorial= Elsevier Academic Press
| page pàgina= 960
| isbn= 0-12-092861-2
}}</ref><ref>{{citeref-llibre| bookeditor = R C Weast, M J Astle
| year any= 1982
| editor = R C Weast, M J Astle
| title títol= Handbook of Chemistry and Physics
| year = 1982
| title = Handbook of Chemistry and Physics
| place = Boca Raton
| publisher editorial= CRC Press
| page pàgina= E66
| isbn= 0-8493-0463-6
}}</ref>