Diferència entre revisions de la pàgina «Gerunda»

2 octets eliminats ,  fa 4 anys
 
===L'arribada del cristianisme i la fi de la Girona romana===
La primer comunitat [[cristianisme|cristiana]] de ''Gerunda'' apareix documentada vers el [[304]]-[[305]] dC, en el si de les [[Persecució de Dioclecià|persecucions]] de l'emperador [[Dioclecià]], en les quals es creu que morí en [[martiri]] a la ciutat un dels difusors de la religió a la zona, arribat per mitjà de les rutes comercial marítimes: [[Sant Feliu màrtir|Sant Feliu]] de Scil·la ([[Província romana de Mauritània|Mauritània]]). Doncs, [[Sant Feliu màrtir|Sant Feliu]] es convertí en el primer i únic màrtir de la ciutat i sant primigeni, fins que fou desplaçat per l'apòcrif [[Sant Narcís]], de tradició importada en època altmedieval. L'erecció d'un ''[[martyrium]]'' (tomba d'un sant màrtir) a l'actual burg de Sant Feliu i les restes trobades, com les del possible sarcòfag del sant ([[segle IV]] dC), palesen l'existència d'una comunitat cristiana primigènia, forta i poderosa (els marbres del sarcòfag són de gran qualitat i fets a [[Roma]] per les millors escoles de relleus). Pel que fa a l'existència d'un [[bisbe]], hi ha ha documentada una referència del [[404]] dC en la qual es parla del bisbe de ''Gerunda'', reprovat fortament pel [[I Concili de Toledo]]. Igualment, hi ha documentada l'existència d'un [[palau episcopal]] i una [[basílica]], tot i que l'emplaçament no ha pogut ésser definit.
 
[[Girona]] no s'escapà als esdeveniments: s'embarcà a les reformes de [[Dioclecià]] ([[284]] - [[305]] dC), patí les incursions germàniques (segles [[segle IV|IV]]-[[segle V|V]] dC) i a la fi veié com el Poder romà es desfeia sobre el territori i s'instal·lava un nou Poder que, en algunes característiques, seguí unes polítiques de continuïtat. L'únic Poder que no es desféu i que s'adaptà al canvi fou l'[[clergat|Església]], que perdurà i s'expandí durant aquells anys (segles [[segle IV|IV]]-[[segle VI|VI]] dC). [[Girona]] continuà existint, conservà el [[bisbat]] lligat a la seu metropolitana de [[Tarragona]]. A l'''[[ager]]'' s'observaren alguns canvis de poblament bruscs que, en alguns casos, poden ésser considerats veres regressions en relació al període romà. El canvi més notable, fou l'erecció en ple [[segle III]] d'un ''[[castellum]]'' sobre les antigues ruïnes del poblat [[iber]] de [[Sant Julià de Ramis]] per protegir el [[pla de Girona]] i la ciutat dels nombrosos atacs als quals es veié exposat el territori amb la descomposició política i militar de l'Imperi.
Usuari anònim