Tasos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{coord|40|43|00|N|24|46|00|E|type:waterbody|display=title}}
[[Fitxer:Thasos.jpg|thumb|Imatge satèl·lit de Tassos.]]
'''Tassos''' o '''Thassos''' (també '''Tasos''' o '''Thasos''') (en [[català|català medieval]]: ''Taix'', en turc '''Tashoz''') és una illa del nord de la [[mar Egea]], a la costa de [[Tràcia]], de 394 km². El seu nom català (antic) fou '''''Taix'''''. Era part de la regió de [[Macedònia (regió)|Macedònia]] i de l'antiga [[prefectura de Kavala]], però a partir de l'1 de gener de 2011, segons el [[programa Cal·lícrates]], forma la [[unitats perifèriques de Grècia|unitat perifèrica de Tassos]], després de la divisió de la prefectura de Kavala en dues unitats perifèriques: la de Tassos i la de Kavala. El seu punt més elevat és el puig antigament conegut com a ''Ipsarió'', de 1.028 m. L'illa és circular i ess'hi cultiva la vinya i l'olivera. El marbre gairebé no s'explota i les mines de l'illa estan esgotadesexhaurides o són poc rentablesrendibles.
 
La capital actual n'és Limin. La ciutat de Tassos estava situada al nord de l'illa, i tenia dos ports i encara es veuen restes de les antigues muralles en migenmig de torres construïdes pels venecians. A la rodalia, hi ha una estàtua del déu [[Pan]] tallada a la roca.
 
Anteriorment l'illa fou anomenada ''Aethra'' i ''Chryse'' per les seves mines d'or i fou poblada per fenicis, suposadament per Thasos, fill d'[[Agènor (fill d'Antènor)|Agenor]], que va donar nom a l'illa. Vers una data entre el [[720 aC]] i el [[708 aC]], fou poblada per grecs procedents de [[Paros]], dirigits per Telesicles, pare del poeta Arquiloc. També vivien a l'illa els Saianssaians, una tribu tràcia, que es van enfrontar alals grecs, però finalment aquestos van obtenir la possessió de l'illa amb les seves mines de Scapte Hyle, i territoris a la costa continental, amb les mines a la costa tràcia de [[Galepsos]], [[Oesyma]], [[Stryme]], [[Datum]] i, finalment (més tard), [[Crenides]]. El [[511 aC]], els milesis es van establir al riu [[Strymon]] i van fundar la ciutat de [[Myrcinos]], on també es van explotar mines.
[[Fitxer:Thassos-Limenas.jpg|thumb|left|Limenas.]]
 
El [[494 aC]], els perses van ocupar [[Milet]] i van intentar sotmetre Tassos sense èxit, però el [[492 aC]] [[Darios I el gran]] els va comminar a desfer les fortificacions de l'illa i a enviar els seus vaixells de guerra a [[Abdera]], i els illencs van haver d'obeir. [[Xerxes I de Pèrsia]] va passar per Tràcia cap a Grècia, els dessis de la part continental hi van quedar sotmesos i van haver de proveir alel rei amb el manteniment dels soldats (400 talents). Després de la derrota persa, Tassos fou membre de la [[Confederació de Delos]] dirigida per [[Atenes]], però van esclatar disputes per les mines de la part continental i va esclatar la guerra entre Tassos i Atenes, i aquesta darrera va enviar a l'illa una força dirigida per [[Cimó II]], el [[465 aC]], que va derrotar els [[tassis]] i va desembarcar assetjanti assetjà la ciutat per terra i mar; el assetjats van resistir més de dos anys, però al tercer any de setge es van rendir i van haver de destruir les fortificacions i entregarlliurar els seus vaixells de guerra a més de renunciar a les seves possessions del continent i pagar una contribució en metàl·lic (afegida al tribut anyal).
 
El [[411 aC]], es va establir un govern oligàrquic dirigit per [[Pisandre]] a Atenes, i la democràcia a Tassos fou enderrocada i. Però les lluites a Atenes ([[Alcibiades|Alcibíades]]) que van portar a l'assassinat del cap oligarca Frinicos, van fer que el govern oligàrquic de Tassos es revoltesrevoltés amb suport espartà, que van establir una guarnició a l'illa. El 408 aC, el partit dels ciutadans dirigit per Ecfantos, va expulsar a la guarnició espartana dirigida per Etònic i, seguidament, va rebre alel comandant atenenc Trasibul. Després de la batallaBatalla d'[[Egospòtam]] (405 aC), Tassos va tornar a mans dels espartans, però el [[389 aC]] va tornar a ser possessió dels atenencs als quiquals la va disputar Filip de Macedònia, sota dependència del qual finalment va passar, vers el [[351 aC]]. Ciutat lliure des del temps d'[[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]], es va sotmetre a [[Filip V de Macedònia]].
 
Els romans li van tornar la llibertat després de la batallaBatalla de [[Cinoscèfals]], i va romandre ciutat lliure fins al temps de [[Plini el vell|Plini el Vell]], quan es va formar la província romana de les Illes.
 
Possessió de l'imperiImperi bizantí, fou ocupada pels llatins el [[1205]] i va passar als venecians, que la van donar en feu als [[Dandolo]]; [[Miquel VIII Paleòleg]] ([[1259]]-[[1282]]) la va recuperar pelsper als bizantins i, el 1386, la va concedir en feu als [[Gattiluso]]. Fou ocupada pels otomans el [[1456]], que temps després la van cedir als prínceps venecians [[Gateluzi]] de [[Lesbos]]. Des dedel 1453, fou un virtual domini turc, on els Gattiluso van poder restar per concessió. El senyor [[Dorino I Gattiluso]], que governava [[Lesbos]], [[Lemnos]], [[Imbros]], [[Thasos]] i [[Samotràcia]], va morir el [[30 de juny]] dedel [[1455]] i va deixar tres fills i tres filles; dels tres fills, dos foren senyors de Lesbos, [[Domenicco I Gattiluso]] i [[Nicolo II Gattiluso]], mentre el tercer, [[Francesc III Gattiluso]], fou senyor de Thasos. El 1459, Thasos, Samotràcia i Lemnos foren ocupades pels otomans i el sultàsoldà en va donar els ingressos al seu sogre, el l'antic dèspota de [[Morea]], [[Demetri Paleòleg]]. Després de la guerra amb [[Venècia]] (1463-1479), va quedar plenament integrada a l'Imperi. Depenia del ''sandjakbegi'' de [[Kavala]], que hi enviava un voivoda. El 1770 i fins a 1774, fou ocupada pels russos després de la victòria naval de [[Çeşme]]; la van fer servir com a base per a la seva flota.
 
El [[1841]], el sultàsoldà la va cedir com a propietat personal al virrei d'[[Egipte]], els avantpassats del qual eren originaris de l'illa (on Muhammad Ali havia passat la infanciainfància), i fou administrada per un governador egipci, amb un president del consell elegit pels habitants. El [[1873]], el [[khediv]] va enviar un carregament de blat degut a causa de la manca de menjar per les males collites. La situació, això no obstant, es va deteriorar i els habitants progressivament es van distanciar de la dinastia egípcia a partir del 1874, fins que el 1902 van demanar al sultàsoldà el restabliment del poder turc, que fou atorgat. El [[1912]], aen la [[II Guerra Balcànica]], la marina grega hi va desembarcar el 18 d'octubre i va quedar en mans de Grècia, a qui fou confirmada pel [[Tractat de Bucarest (1913)|Tractat de Bucarest]] del [[10 d'agost]] dedel [[1913]].
 
==Referència==