Andreu Nin i Pérez: diferència entre les revisions

El 1926 fou secretari general de la ISR, càrrec que combinà amb la participació en la plataforma de Trotski, Oposició Comunista. Quan aquest caigué l'estiu de [[1928]] Andreu Nin fou progressivament arraconat fins que el [[1930]] hagué de marxar a causa de la repressió de [[Ióssif Stalin|Stalin]].<ref>Lluís Juste de Nin, ''El meu heroi'', [[Sàpiens]] núm. 50 </ref>

 

Retornat a Barcelona, féu una important tasca en la difusió de les idees comunistes, remarcant la importància de la lluita sindical i del dret a l'autodeterminació dels pobles. A més davant l'ascens del feixisme fou dels primers a veure'l com una amenaça que anava més enllà del reaccionarisme dels règims militars. Aquesta divulgació la fa en part mitjançant les seves obres: ''Les dictadures dels nostres dies'' (1930), ''El proletariado español ante la revolución'' (''El proletariat espanyol davant la revolució'') (1931), “Els moviments d'emancipació nacional”.