Estil arcaic: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Corregit: l'actitut i les proporcions, sobretot deles dels > l'actitud i les proporcions, sobretot de les dels)
Cap resum de modificació
[[Fitxer:ACMA Moschophoros.jpg|thumb|[[Moscòfor]]]]
[[Fitxer:Lady of Auxerre Louvre Ma3098 n1.jpg|thumb|[[Dama d'Auxerre]].]]
El '''període arcaic''' o '''estil arcaic''' és l'estil predominant a l'[[art de l'antiga Grècia]] des del [[segle VII aC]], a la fi del període de formació, fins a la meitat del [[segle V aC]], quan és substituït per l'[[estil sever]]. Aquest estil està inspirat delen l'[[art egipci|egipci]]. Utilitza [[color]]s molts vius, les representacions són naturalistes i idealitzades alhora, els temes inclouen humans i figures [[vegetal]]s i [[animal]]s, reals i imaginats. Les escultures són en [[marbre]] o [[fusta]], [[Policromia|policromades]], i les que representen figures humanes es mostren hieràtiques, amb un peu avançat i amb un "[[somriure arcaic]]" característic.<ref name=chuvin>''Un peuple de marbre'', de Pierre Chuvin, article sobre escultura arcaica a les pàgs. 44 i 45 de la revista ''L'Histoire'', número 232, de maig de [[1999]]. {{fr}}</ref>
 
De l'[[escultura]] d'aquesta època destaquen les [[Cora (escultura)|cores]] i els [[curos]]. També hi ha escultures d'aristòcrates i de déus, i algunes d'aquestes darreres s'usen per al culte [[religió]]s. A excepció dels curos, totes estan ricament vestides, amb túniques que els arriben fins als peus, i porten pentinats elaborats i joies. En el cas dels déus dels temples, les joies i vestimentes que porten són de veritat, i a més van canviant de tant en tant. La nuesa femenina no s'esculpeix encara al [[segle VI aC]].<ref name=chuvin/>
 
== Cores i curos ==
Les '''[[Cora (escultura)|cores]]''' són escultures de petita mida que representen noies adolescents, amb fines túniques i bonics pentinats. Amb els temps les figures van seguint les modes del temps i, d'altra banda, la tècnica n'és cada cop més acurada i refinada. Estan pintades amb colors vius i la roba està decorada amb motius geomètrics de colors, brodats i passamaneria.<ref name=chuvin/>
 
Els '''[[curos]]''', en canvi, es mostren nus, a banda d'una tira que els recull els seus cabells a manera de diadema. Solen representar nois joves o algunes en poden representar també el déu [[Apol·lo]]. Se sap que, als grecs, els agradava molt la moda i que, en general, no els agradava mostrar-se nus; per exemple, ja molt abans, [[Ulisses]], a l'[[Odissea|''Odissea'']], passa molta vergonya quan surt nu d'un naufragi i es troba Naussica. Però aquestes figures masculines són nues perquè, sens dubte, es refereixen als ritus dels nois adolescents grecs als qualsque desfilen i ballen nus en honor a Apol·lo: les cèlebres festes ''[[Gimnopèdia|gimnopèdies]]'', que uneixen esport i religió. En canvi, no tenen res a veure amb l'esport en general o amb pràctiques homosexuals.<ref name=chuvin/>
 
Els curos es trobaven aen santuaris i a necròpolis envoltats d'animals, com serps, lleons i senglars; monstres completament animals, com quimeres i dragons; i monstres mig bèstia i mig humà, gairebé sempre femenins, incloent-hi victòries, esfinxs, gorgones, sirenes i moltes d'altres.<ref name=chuvin/>
 
== Independència de l'art egipci ==
L'art grec arcaic representa la independència d'estil d'aquesta cultura respecte als estils completament absorbits o copiats d'altres. Està, per suposatdescomptat, basat en l'art egipci, però ja amb particularitats pròpies. Per exemple, les figures dels nois, especialment les primeres, estan clarament inspirades en les efígies egípcies de persones de peudempeus, somrient, amb els braços al llarg del cos, els punys tancats, un peu avançat i mida major al natural. També l'actitud i les proporcions, sobretot de les dels primers anys, fan pensar en les d'[[Egipte]]. La diferència principal n'és la nuesa total, tot i que les primeres estàtues gregues de nois joves porten un gran cinturó.<ref name=chuvin/>
 
També són semblants els relleus i escultures d'animals, la manera de disposar-les i, fins i tot, l'arquitectura. Els grecs coneixien l'estil egipci perquè des del regnat de [[Psamètic I]] (664 aC - 610 aC) podien comprar-ne escultures a [[Nàucratis]], molt a prop d'[[Atenes]]. Un exemple de la influència egípcia són les files d'esfinxs o de lleons que porten al temple o unint un santuari amb el seu port, a [[Delos]], [[Milet]].<ref name=chuvin/>
 
== Vegeu també ==
* [[Art de l'antiga Grècia#Escultura|Escultura de l'antiga Grècia]].
* [[Ceràmica de figures negres]].
 
== Referències ==
21.519

modificacions