Opera buffa: diferència entre les revisions

Els caràcters i les situacions còmiques, que normalment implicaven criats, havien estat una part de l'òpera seriosa fins a primers del segle XVIII, quan l'òpera còmica començava a emergir com un gènere diferent. Al principi, les òperes còmiques es componien de forma curta, sembla que [[Apostolo Zeno]] va impulsar l'aparició dels cèlebres ''[[intemezziintermezzi]]'' còmics, en els quals, durant els entreactes, cantaven els personatges especialitzats en papers còmics de les companyies operístiques i exhibien llavors totes les seves possibilitats mímiques, gestuals i vocals per guanyar-se un públic popular que s'hagués avorrit si només s'haguessin programat les insípides històries mitològiques i literàries greco-llatines que els antics costums operístiques seguien imposant.<ref name=Alier>{{ref-llibre|cognom=Alier|nom=Roger|títol=Gioacchino Rossini|lloc=Barcelona|editorial=Daimon|any=1986|isbn=84-231-2852-0|enllaçautor=Roger Alier}}</ref> L{{'}}''intermezzo'' es va convertir així en el precursor de l'òpera còmica de ple dret que es desenvoluparia a finals del mateix segle. ''[[La serva padrona]]'' de [[Giovanni Battista Pergolesi]] ([[1710]]-[[1736]]), tot i sent un ''intermezzo'' encara es representa amb una certa regularitat avui, i proporciona un exemple excel·lent de l'embrió d'aquest estil.