Bugui-bugui: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m ritme (música)|
Línia 5:
==Origen i evolució==
 
Les arrels d'aquest [[ritme (música)|ritme]] les trobem en el [[jazz]] i el [[blues]]. Hi ha qui situa els seus orígens en el [[Xicago]] dels anys 20 del [[segle XX]], on hauria arribat des del [[Mig Oest]] com a adaptació per al [[piano]] de les formes emprades en la [[guitarra]] i el [[banjo]] pels músics de [[blues]] de començament del [[segle XX]].
 
El seu caràcter essencialment rítmic el converteix en el més [[Àfrica|africà]] dels estils de [[jazz]]. La seua estructura harmònica es caracteritza per la repetició vigorosa i constant, en la part greu, d'un motiu de vuit notes a cada compàs (8/8). Aquest [[ritme]] obsessiu és contestat per la melodia de la part aguda (mà dreta). Pot considerar-se com una forma de [[swing]] i el precursor dels balls estil [[jive]] i [[rock'n'roll]].
 
S'atribueix a [[Jimmy Blythe]] la primera peça d'aquest gènere: "Chicago Stomp", però el primer tema que es va fer famós va ésser "Pinetop's Boggie-woogie" ([[1928]]), enregistrat per [[Clarence "Pinetop" Smith]]. A la dècada dels trenta, aquest [[ritme]] és adoptat per les grans orquestres de [[swing]], especialment, per les de [[Count Basie]], [[Lionel Hampton]] i [[Glenn Miller]].
 
El [[1938]], gràcies als primers concerts de [[jazz]] al [[Carnegie Hall]] de [[Nova York]], el bugui-bugui es difon amb força pels [[Estats Units]] i pianistes blancs com [[Freddie Slack]] i [[Bob Zurke]] descobreixen un estil que està destinat a influir músics com ara [[Jerry Lee Lewis]] i [[Louis Jordan]]. Les tropes [[Estats Units|estatunidenques]] que participen en la [[Segona Guerra Mundial]] el porten a [[Europa]], on acabarà sent considerat per algunes escoles com una modalitat de [[rock simple]].