Ligúria: diferència entre les revisions

La '''Ligúria''' (en [[lígur]]: ''Liguria'') és una regió de la costa del nord-oest de la [[península Itàlica]]. Administrativament, és una regió de la [[República Italiana]] que fa frontera amb la [[Provença]] a l'oest, el [[Piemont]] al nord, i l'[[Emília-Romanya]] i la [[Toscana]] a l'est. La componen les províncies de [[província de Gènova|GenovaGènova]], [[província d'Imperia|Imperia]], [[província de La Spezia|La Spezia]] i [[província de Savona|Savona]]. La capital n'és [[Gènova]].

La [[Val Ròia]], a l'extrem nord-oest de l'actual regió administrativa de Ligúria, pertany culturalment a [[Occitània]], puix hi ha localitats a lesen qualsquè es parla [[occità]], segons la llei italiana número 482 dedel 1999 sobre les minories lingüístiques.

Constitueix una regió marítima que s'allarga entre la [[Provença]], a l'W, i la [[Toscana]], a l'E, formada per una estreta faixa costanera que voreja la mar Lígur. Els últims contraforts dels [[Alps Marítims]] i les primeres serralades dels [[Apenins]] l'envolten i formen un arc en forma d'amfiteatre, alhora que la separen de l'alta [[vall del Po]] i de la mitjana. El sector alpí ofereix els relleus més alts (mont Saccarello, 2 .200 m), mentre que en el sector apenínic els relleus són més suaus. Protegida per les muntanyes, la Ligúria gaudeix d'un clima suau i temperat, sobretot a la faixa costanera (Gènova, 6,5°C de temperatura mitjana al gener i 23,7°C al juliol). A l'interior, l'altitud fa els hiverns més rigorosos. Els rius són curts i de règim torrencial; només esen destaquen el Magra i la Roia.

El caràcter muntanyós de la regió no hi ha afavorit gaire l'activitat agrícola, la qual a l'interior va en regressió i en decadència, bé que a la costa s'ha especialitzat en conreus intensius d'hortalisses, fruiters i flors. La pesca, activitat tradicional, avui hi té poca importància. La principal riquesa de la Ligúria és la indústria i el comerç, que tenen com a base els ports de Gènova, [[Savona]] i [[La Spezia]]. Les indústries principals són les metal·lúrgiques i siderúrgiques, les construccions navals, les de refinatge de [[petroli]], les mecàniques, les químiques —que han tingut un gran impuls en els últims anys— i les alimentàries. L'activitat turística, afavorida per les excel·lents condicions climàtiques, és també important.

Fou habitada en època antiga per pobles [[lígurs]], que adquiriren la ciutadania romana ([[segle I aC]]). Les invasions bàrbares no l'afectaren greument, i el [[553]] fou ocupada per l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantí]]. Serà dominada successivament pels [[llombards]] (641) i pels [[francs]] (774), passà a dependre del Sacre Imperi Romanogermànicromanogermànic, bé que el poder es disgregà en mans dels senyors laics o eclesiàstics. Devastada per incursions [[sarraïns|sarraïnes]] (ss VIII-X), les croades i la represa del tràfic marítim permeteren el desenvolupament de la regió i l'aparició de comuns autònoms ([[Gènova]], [[Savona]], [[Noli]], etc.), però Gènova s'esforçà a unificar-la sota el seu domini ([[repúblicaRepública de Gènova]]).

La política lígur oscil·là entre els grans poders veïns (l'Imperiimperi, els senyors de [[Milà]], [[França]] i, després, [[Espanya]] i [[Àustria]]), i mantingué la independència, llevat de breus períodes de dominació estrangera durant la [[Revolució Francesa]], quan es va transformar en la [[República Lígur]] i el [[Primer Imperi Francès]], que l'absorbí fins al 1814, fins a entrar a formar part del [[Regne de Sardenya-Piemont]] (1815).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bickerton |nom=Ian |títol=The Illusion of Victory: The True Costs of War |url=http://books.google.cat/books?id=jaRYahfrHXoC&pg=PA46&dq=Treaty+of+Paris+1814+Piedmont-Sardinia&hl=ca&sa=X&ei=0hEQUdGUI8eDhQfPzIDgBQ&ved=0CC4Q6AEwADgK#v=onepage&q=Treaty%20of%20Paris%201814%20Piedmont-Sardinia&f=false |llengua=anglès |editorial=Melbourne Univ. Publishing |data=2011 |pàgines=p.46 |isbn=0522856152}}</ref>