Pedro Ruiz Céspedes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 29:
== Trajectòria professional ==
=== Ràdio ===
La seva primera experiència laboral es va produir a 16 anys en un relat radiofònic, quan es va posar a fer l'udol d'un llop, ja que l'actor que posava la veu a un personatge que es transformava en un licantrop es va cansar i el varen triar a ell perquè fes aquesta feina. En 1967, va entrar en el quadre escènic de ''Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya'', juntament amb [[Constantino Romero]]. La primera lliçó que van rebre com a actors va ser per part del gran locutor, actor i mestre d'actors, [[Juan Manuel Soriano]]. Quan varen acabar aquesta primera classe, van anar tots junts a veure la representació número 100 de ''"La innocència jeu al sofà"'' de ''[[Jaume Picas i Guiu]]'', (Barcelona, 1921-1976), en el Teatre Windsor de Barcelona (ja desaparegut) i va sortir a cantar en aquesta funció [[Joan Manuel Serrat]]. A partir d'aquest moment, tant amb [[Joan Manuel Serrat|Serrat]] com amb [[Constantino Romero|Romero]], va néixer una gran amistat. Una amistat que ha durat fins a la mort de Constantino i amb Serrat encara perdura. El seu lema, que el va aprendre de la seva mare, quan va ser interrogada per un policia franquista és: ''Jo sóc lliure perquè ho decideixo jo, no perquè ho decideix vostè''. Considera també que les grans coses de la vida són gratuïtes o impossibles (l'amor, la bondat, la intel·ligència).<ref>Entrevista a Pedro Ruiz{{
|
▲|título= Entrevista de [[Xantal Llavina]] a Pedro Ruiz a RNE Ràdio 4 pel programa "Directe 4.0". Mín. 24'22".
▲|fecha= 18-10-13
|editor= rtve.es
|fechaaceso=
Linha 38 ⟶ 37:
=== Televisió ===
Estudia Dret i Periodisme, encara que no conclou cap de les dues titulacions. Mentrestant, el seu debut en [[Televisió espanyola]] es va produir en 1972, com a primer presentador del programa esportiu ''Estudio Estadio'' del que va ser responsable de la creació del seu nom. Poc després, en 1974, va conduir el concurs ''¿Lo conoce usted?'' (El coneix vostè?) també en TVE.<ref>El millor de Pedro Ruíz{{
▲|título= Lo mejor de Pedro Ruíz. Vídeo de ¿Lo conoce usted?
▲|fecha= 28-10-12
|editor= telecinco.es
|fechaaceso=
Linha 48 ⟶ 46:
Després d'aquest període, s'allunyaria durant gairebé dotze anys de les pantalles de televisió per tornar com a actor-humorista amb un programa propi anomenat ''Como Pedro por su casa'' el [[1985]], que va presentar al costat de [[José Luis Coll]] i Ana Obregón, i que a pesar que la seva primera temporada només comptaria amb set episodis, el format tindria la seva continuació a l'any següent amb ''Esta noche, Pedro'' (Aquesta nit, Pedro).
En aquells dies, l'artista [[Lola Flores]], amiga personal, va ser processada i portada a judici acusada de no haver presentat durant diversos anys seguits la seva Declaració de la Renda. Després d'una conversa amb ella en la qual va afirmar en tres ocasions el seu desig de suïcidar-se, Ruiz va sortir en la seva defensa i va atacar obertament al [[President del Govern d'Espanya|president del govern espanyol]] en aquells moments, [[Felipe González]]. A l'any següent era ell el perseguit per Hisenda.<ref>Marcos Vega{{
▲|título= Pedro Ruiz acusado de defraudar
▲|fecha= 05-1989
|editor= que.es
|fechaaceso=
}}</ref> Malgrat sortir airós del tràngol va ser acusat d'un delicte de desacatament al, en aquells dies, secretari d'Estat d'Hisenda, [[Josep Borrell i Fontelles]]<ref>Blanca Cia{{
|
▲|fecha= 25-01-1989
|editor= elpais.com
|fechaaceso=
}}</ref> pel qual en aquesta ocasió sí que va acabar sent condemnat.<ref>Cristina Niell{{
▲|título= Pedreo Ruiz un mes de arresto mayor por injuriar a Borrell
▲|fecha= 25-05-1990
|editor= abc.es
|fechaaceso=
}}</ref>
Resolta aquesta polèmica va provar sort de nou en 1992 amb el seu ''Con ustedes...Pedro Ruiz'' (Amb vostès… Pedro Ruiz), aquesta vegada en [[Antena 3]], encara que les baixes audiències van fer que la cadena prescindís d'ell, alguna cosa que va portar a l'artista a demandar a la cadena, que es va veure obligada a indemnitzar-ho per incompliment de contracte.<ref>Santiago Tarín{{
▲|título= El Juzgado condena a Antena 3 a indemnizar a Pedro Ruiz
▲|fecha= 19-09-1995
|editor= abc.es
|fechaaceso=
}}</ref> En 1997 va tornar a [[Televisió Espanyola|TVE]] per dirigir i presentar un espai sobre futbol anomenat ''El domin...gol'', que només es va mantenir un any en pantalla. A l'any següent se li va assignar la direcció i presentació d'un programa d'entrevistes en profunditat amb un format de xerrada titulat ''La noche abierta'' (La nit oberta) en [[La 2]], que es mantindria sis temporades en antena. En ell s'incloïa un llorigó pactat que uns estudiants de Periodisme havien de localitzar rebent com a premi poder formular-li una pregunta a un dels convidats de la setmana següent.
El final d'aquesta etapa va estar marcat per la polèmica. Durant aquesta època, la productora Globomedia va emprendre contra ell una dura campanya de desprestigi a través dels seus programes estrella com ''El informal'' o ''Caiga quien caiga'' que va fer que el presentador emprengués accions legals contra ella en 2006, encara que no van transcendir dades públicament més enllà de l'acte de conciliació previ al procés.<ref>Europa Press{{
|
▲|fecha= 01-04-2006
|editor= libertaddigital.com
|fechaaceso=
}}</ref> Un any abans, també va afirmar haver estat vetat en [[Televisió Espanyola|TVE]] el que li va fer presentar una queixa davant el defensor del poble, així com a culpar de la seva situació a [[José Miguel Contreras]].<ref>vertele.com{{
▲|título= Pedro Ruiz denuncia haber sido "vetado" en TVE y carga contra José Miguel Contreras
▲|fecha= 27-09-2005
|editor= vertele.com
|fechaaceso=
Linha 91 ⟶ 83:
El seu retorn a la pantalla petita va tenir lloc en [[2007]] amb el programa ''El siguiente'', l'escassa audiència del qual va fer que ràpidament anés retirat.
<ref>vertele.com{{
▲|título= "El siguiente" de Pedro Ruiz naufraga en Telemadrid
▲|fecha= 16-10-2007
|editor= vertele.com
|fechaaceso=
}}</ref> Finalment, el 25 d'abril de 2009, pensava participar com entrevistat en l'entrevista més llarga de la història, amb un total de 12 hores, però aquesta va haver de ser retardada a causa de la defunció de la seva mare. Recuperat del tràngol, el 4 de juliol de 2009, va accedir al repte al canal espanyol de [[Televisió Digital Terrestre a Espanya|Televisió Digital Terrestre]] anomenat [[Veo7]] en un programa anomenat ''12 horas sin piedad'' (12 hores sense pietat) amb el qual va establir una plusmarca mundial.<ref>Ángel Fernández{{
▲|título= Una entrevista de récord
▲|fecha= 05-07-2009
|editor= elmundo.es
|fechaaceso=
}}</ref>
En el 2010 va participar en el programa ''El Convidat'' de [[TV3]] que dirigeix i presenta [[Albert Om]]<ref>El Convidat{{
|
▲|fecha= 03/12/2010
|editor= tv3.cat
|fechaaceso=
Linha 116 ⟶ 105:
Quant a la seva faceta d'actor i director ha participat en les següents pel·lícules:
*''El día del presidente'' (1979)
*''[[Moros y cristianos]]'' (1987), de [[Luis García Berlanga]], per la que fou nominat als [[Premis Goya]].<ref name="Goya">Premis Goya 1988{{
▲|título= Moros y cristianos. Nominat Pedro Ruiz com a millor actor de repartiment.
▲|fecha= 1988
|editor= fotogramas.es
|fechaaceso=
Linha 127 ⟶ 115:
=== Teatre ===
* En 1992 va interpretar a [[Sancho Panza]] en l'obra ''El viatge infinit de Sancho Panza'', d'[[Alfonso Sastre]].<ref>Aurora Intxausti{{
|
▲|fecha= 09-09-1992
|editor= elpais.com
|fechaaceso=
}}</ref>
* Amb posterioritat, ha escrit, dirigit i protagonitzat l'obra ''Pandilla de mamones'',<ref>Beatriz Cortázar{{
▲|título= Pedro Ruiz y su "Pandilla de mamones"
▲|fecha= 12-01-2007
|editor= abc.es
|fechaaceso=
}}</ref> estrenada a [[Barcelona]] en 2004, a més d'altres 16 espectacles unipersonals. Entre ells ''Escándalo en Palacio'' (2009),<ref>Imma Fernández{{
▲|título= Pedro Ruiz hinca el diente a Sarkozy en 'Escándalo en palacio'
▲|fecha= 21-05-2010
|editor= elperiodico.com
|fechaaceso=
}}</ref><ref>Bel Carrasco{{
▲|título= Pedro Ruiz, un bufón de lujo en el palacio del poder
▲|fecha= 07-04-2011
|editor= elmundo.es
|fechaaceso=
}}</ref> en la qual al costat de l'actriu Lidia San José, parodia la relació entre un polític major i una dona jove, a la qual molts atribueixen certs paral·lelismes a la situació de [[Nicolas Sarkozy]] i [[Carla Bruni]].
* En 2013 presenta la seva última producció teatral ''No estoy muerto, estoy en el…'' (No estic mort, estic al…) (a Madrid s'ha dit ''en el Callao'', a Barcelona ''a l'Apolo'', etc.)<ref>Marta C. Tirado{{
|
▲|fecha= 25-01-2013
|editor= interviu.es
|fechaaceso=
Linha 164 ⟶ 147:
=== Llibres ===
Autor de diversos llibres de molt diferents temàtiques:<ref>Llibres publicats{{
|data=
▲|título= Libros de Pedro Ruiz
|editor= libooki.com
|fechaaceso=
Linha 184 ⟶ 166:
*''Ruizcionario'' (2006) Ed. Ediciones B. ISBN 9788466627375
*''Al hijo que no tengo'' (2010) Ed. Ediciones B. ISBN 9788466644372
*''Testamento'' (2013)<ref>Ana Sánchez{{
▲|título= Pedro Ruiz: "Tengo un exceso de soledad"
▲|fecha= 15-02-2013
|editor= elperiodico.com
|fechaaceso=
}}</ref><ref>Víctor-M. Amela{{
▲|título= La Contra: "Saberme muerto es lo que me permite ser tan atrevido"
▲|fecha= 15-02-2013
|editor= lavanguardia.com
|fechaaceso=
Linha 199 ⟶ 179:
=== Música ===
En una faceta més secundària, Pedro Ruiz també ha exercit el paper de compositor i autor de les seves pròpies cançons i de les d'alguns artistes amb anomenada com la ''tonadillera'' [[Rocío Jurado]], encara que normalment solia exercir aquests rols en obres de teatre. També va enregistrar alguns discos d'estudi com ''Qué buena estás Carolina''<ref>Qué buena estás Carolina{{
▲|título= Qué buena estás Carolina
▲|fecha= 1985
|editor= youtube.com
|fechaaceso=
}}</ref> o ''El Pobre Pérez''<ref>El Pobre Pérez{{
▲|título= El Pobre Pérez
▲|fecha= 1982
|editor= todocoleccion.net
|fechaaceso=
| |||