Diferència entre revisions de la pàgina «Hagadà de Sarajevo»

infotaula
(infotaula)
{{Infotaula de llibre
[[Fitxer:Sarajevo_Haggadah.jpg|right|thumb|Còpies de la Hagadà de Sarajevo a l'edifici del [[parlament de Bòsnia i Hercegovina]]]]
| títol = Hagadà de Sarajevo
| imatge = Sarajevo_Haggadah.jpg
| mida imatge = 200px
[[Fitxer:Sarajevo_Haggadah.jpg|right|thumb| peu imatge = Còpies de la Hagadà de Sarajevo a l'edifici del [[parlament de Bòsnia i Hercegovina]]]]
| autor = Anònim
| editor =
| títol original =
| codi llengua original =
| traductor =
| il·lustrador =
| artista de portada =
| lloc = [[Barcelona]]
| país =
| llengua = [[hebreu]]
| sèrie =
| tema = Text per a la [[Péssah]]
| gènere = religiós
| data de publicació = c. 1350
| data de publicació en català =
| editorial =
| format = en [[pergamí]]
| pàgines =
| capítols =
| premis =
| isbn =
| oclc =
| dewey =
| congress =
| precedit per =
| seguit per =
| viquitexts =
| notes =
}}
La '''Hagadà de Sarajevo''' és un [[manuscrit il·luminat]] que conté el text tradicional [[Hagadà]] que acompanya la Péssah o [[Pasqua jueva]]. És una de les Hagadà [[sefardites]]que varen ser produïdes a [[Barcelona]] al voltant de 1350. La Hagadà és propietat del [[Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina]] de [[Sarajevo]] des de 1894 quan va pagar 150 [[corones]] (equivalent a uns 8.000 €, de 2010).{{efn|El museu està tancat per problemes econòmics des de 2012. Es pot veure una còpia al [[Museu Jueu de Sarajevo]] i, a les llibreries especialitzades de la capital, es poden trobar [[facsímil]]s d'aquesta obra}} El seu valor econòmic és incalculable, si bé, quan un museu de Madrid la va sol·licitar per a una exposició l'any 1992, es va demanar que fos assegurada per 7 milions de [[dòlar]]s pel seu transport.<ref>{{ref-web| url=http://haggadah.ba/?x=1 |editor=Haggadah.ba |títol= The Sarajevo Haggadah |consulta= 16 abril 2015}}</ref>
 
El Hagadà de Sarajevo ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que va ser tret de Barcelona per jueus espanyols quan van ser expulsats pel [[Decret de l'Alhambra]] el 1492. Les notes marginals del Hagadà indiquen que va estar a [[Itàlia]] en el segle XVI. Va ser venut al Museu Nacional en Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen.<ref name="exodus">{{ref-publicació|url=http://geraldinebrooks.com/wp-content/uploads/0207/12/Korkut_near-final-pages.pdf|títol= The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo|data=3 desembre 2007|cognom=Brooks|nom=Geraldine|format=PDF|publicació=The New Yorker|consulta= 31 març 2012}}</ref>
 
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el manuscrit va ser amagat dels [[Nazisme|Nazis]] i dels [[Ústaixa]] pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, qui va arriscar la seva vida pròpia, trient il·legalment el Hagadà fora de Sarajevo. Korkut el va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagat sota el terra de fusta de de la mesquita i de cases musulmanes. el 1957, va ser publicat un facsímil del Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de [[Budapest]]. El 1992, durant la [[guerra de Bòsnia]], el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert al terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el [[setge de Sarajevo]] per les forces Serboserbo-bosnianes (el setge més llarg de la història moderna) va sobreviure en una cambra cuirassada subterrània d'un banc. Va haver rumors que el govern ho havia venut per tal de comprar armes; el president de Bòsnia va mostrar el manuscrit a la comunitat Seder el 1995 per a desmentir-ho.
 
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat a través d'una campanya especial finançada per les [[Nacions Unides]] i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de forma permanent al museu des de desembre de 2002.
125.645

modificacions