Revisió del 13:32, 18 gen 2015 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot inserta {{Autoritat}} ← Edició anterior		Revisió del 16:46, 17 abr 2015 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.355 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:GreecePeloponnesus.png\|200 px\|right\|Mapa de la regió del Peloponès dins de Grècia]] El '''Peloponès''' o '''Peloponnès''' (en [[grec modern\|grec]] Πελοπόννησος ''Pelopónnisos'') és una extensa [[península]] del sud de [[Grècia]], situada més avall del [[golf de Corint]]. Durant l'[[edat mitjana]] se solia anomenar '''''Morea'''''. Forma també una de les regions o perifèries de Grècia (15.490 km² i 650.310 habitants el [[2005]]), subdividida en els ''nomoí'' o departaments d'[[Arcàdia]], [[Argòlida]], [[Coríntia]], [[Lacònia]] i [[Messènia]]. Cal tenir en compte, però, que els departaments d'[[Acaia]] i [[Èlide]], que comprenen la part nord-occidental de la península, estan adscrits a la regió de la [[Grècia Occidental]]. == Geografia == [[Fitxer:Peloponnese modis.jpg~~\|right~~\|149px\|thumb\|El Peloponès en una vista de satèl·lit.]] El Peloponès en la seva totalitat té una superfície de 21,549 km² i una població d'1.180.389 habitants (2005). Constitueix la part més meridional de la Grècia continental, tot i que des de la construcció del [[canal de Corint]] el [[1893]] es pot considerar tècnicament una illa. Té dos punts d'unió amb la resta de Grècia, un de natural a través de l'[[istme de Corint]] i un d'artificial mitjançant el [[pont Rio-Antírrio]], inaugurat el [[2004]]. La península té unes costes molt retallades, accidentades per multitud de caps, golfs i badies a causa del ~~seu~~ relleu muntanyós, que culmina a la serralada del [[Taíget]] a 2.410 m d'altitud. El Peloponès s'obre en quatre penínsules que es projecten cap al mar en direcció sud, tres a l'extrem meridional ([[Messènia]], [[península de Mani\|Mani]] i la del [[cap Maleas]]) i una al nord-est, l'[[Argòlida]]. Vora les costes del Peloponès, trobem dos grups d'illes: a l'est, les [[illes Argosaròniques\|Argosaròniques]] i a l'oest les [[illes Jòniques\|Jòniques]]. L'illa de [[Citera]], prop de la península que acaba al cap Maleas, es considera part de les illes Jòniques. == Història == Línia 14: La península ha estat habitada des de la [[prehistòria]]. El nom de Peloponès deriva de l'antiga [[mitologia grega]], i específicament de [[Pèlops]], heroi llegendari que es diu que va conquerir tota la regió. Així doncs, el nom clàssic de ''Peloponnesos'' significa "illa de Pèlops". A l'[[edat mitjana]], com ja s'ha dit, la península fou coneguda com la ''[[Morea]]''. Segons l'[[etimologia]] popular, això deriva del fet que els [[croat (guerrer)\|croats]] la van trobar plena de [[morera\|moreres]], utilitzades per a la pròspera indústria de la [[seda]]. === Edat ~~Antiga~~antiga === La primera gran civilització de l'antiga Grècia, la [[civilització micènica]] o egea, va dominar el Peloponès aen l'[[edat de bronze]] arran del poder i la fortalesa de [[Micenes]], al nord-est de la península. Durant l'[[Antiga Grècia\|antiguitat clàssica]], el Peloponès es trobava al centre de totes les històries, ja que posseïa algunes de les [[polis\|ciutats estat]] més poderoses i s'hi van desenvolupar terribles i sagnants batalles. Aquí hi havia les ciutats d'[[Esparta]], [[Corint]], [[Argos (Argòlida)\|Argos]] i [[Megalòpolis]] i és on s'originà la [[lliga del Peloponès]]. La península es va veure involucrada en les [[Guerres Mèdiques]] i fou l'escenari de la [[Guerra del Peloponès]] ([[431 aC]]-[[404 aC]]). Va caure en poder de la [[Regne i República de Roma\|República ~~Romana~~romana]] el [[146 aC]] i va esdevenir-ne la província d'[[Acaia (província romana)\|Acaia]]. === Edat mitjana === A continuació, el Peloponès fou governat per l'[[imperi Bizantí\|Imperi bizantí]], si bé moltes de les seves regions es van perdre arran de les invasions [[Venècia\|veneciana]] i [[franc (poble germànic)\|franca]]. Els francs van fundar el [[principat d'Acaia]] a la meitat nord de la península, el [[1205]], mentre que els venecians es van establir en diversos ports de la costa, com [[Monemvasia]], [[Pilos (Messènia)\|Pilos]] i [[Koroni]] fins ben entrat el [[segle XV]]. Les seves costes també van veure invasions [[Catalunya\|catalanes]], com la de [[Clarença]] (l'actual [[Killini]], al nord-oest del Peloponès), duta a terme per [[Ferran de Mallorca]], que s'apoderà de la quasi totalitat del territori entre [[1315]] i [[1316]]; la ciutat ja havia patit anys abans ([[1292]]) l'atac de [[Roger de Lloria]], i més tard, el [[1430]], va tornar a ser ocupada pels catalans durant poc de temps. Els bizantins van mantenir el control de la part meridional de la península, on exercien el govern del [[Despotat de Morea]] des de la ciutat fortificada de [[Mistràs]], prop d'Esparta. Van tenir la seva època daurada des de mitjan [[segle XIII]] fins a mitjan [[segle XV]], en què es va produir la conquesta [[Imperi Otomà\|otomana]] ([[1458]]-[[1460]]). === Edat ~~Moderna~~moderna === Si bé els venecians van ocupar parts de la península entre [[1699]] i [[1718]], el control turc fou ben sòlid fins al final i tan sols es veié destorbat per rebel·lions esporàdiques a [[Manïa]]. Vegeu: [[Morea otomana]]. === Edat ~~Contemporània~~contemporània === La gent del Peloponès va tenir un paper significatiu en la [[Guerra d'Independència de Grècia]]; de fet, la guerra va començar precisament en aquesta península, quan els rebels es van apoderar de [[Kalamata]] el [[21 de març]] del [[1821]]. La decisiva batalla naval de [[batalla de Navarino\|Navarino]] va tenir lloc davant de Pilos, a la costa occidental del Peloponès ([[1827]]), i la ciutat de [[Nàuplia]], a la costa oriental, va esdevenir la seu del primer parlament de la Grècia independent. Durant els segles [[segle XIX\|XIX]] i [[segle XX\|XX]], la regió va passar a ser un lloc relativament pobre i endarrerit i una part significativa de la població va emigrar cap a les ciutats, especialment [[Atenes]], i cap a altres països com els [[Estats Units]] i [[Austràlia]]. Es va veure greument afectada durant la [[Segona Guerra Mundial]] i la [[Guerra Civil Grega\|Guerra Civil grega]], quan va experimentar algunes de les pitjors atrocitats comeses a Grècia durant aquests conflictes bèl·lics. La situació ha millorat des d'aleshores, sobretot d'ençà que Grècia va entrar a la [[Unió Europea]] el [[1981]] i des que hi va començar a despuntar el [[turisme]]. Tanmateix, el Peloponès continua sent una de les parts més pobres del país. És conegut com una de les regions més tradicionals i conservadores de Grècia i és el feu del partit dretà [[Nova Democràcia (Grècia)\|Nova Democràcia]] (''Nea Dimokratia''). == Ciutats == Les ciutats principals del Peloponès actual són, segons el cens del [[2001]]: * [[Patres]] (169.242 habitants). * [[Kalamata]] (54.065 habitants). * [[Corint]] (30.434 habitants). * [[Trípoli (Grècia)\|Trípoli]] (28.976 habitants). * [[Argos (Argòlida)\|Argos]] (25.068 habitants). * [[Pirgos]] (24.765 habitants). * [[Ègio]] (21.966 habitants). * [[Esparta]] (16.473 habitants). * [[Nàuplia]] (13.124 habitants). == Recintes arqueològics == El Peloponès ~~posseeix~~té un bon nombre de recintes arqueològics de consideració, corresponents a antigues ciutats les restes de les quals van des de l'[[edat de bronze]] fins a l'[[edat mitjana]]. Entre les més notables, en podem esmentar: * [[Epidaure (Grècia)\|Epidaure]] (antic centre religiós i de salut). * [[Esparta]] (l'eterna rival d'[[Atenes]]). * [[Messene]] (ciutat antiga). * [[Micenes]] (ciutat fortificada de la Grècia arcaica). * [[Mistràs]] (antiga ciutat medieval propera a Esparta). * [[Monemvasia]] (ciutat fortificada medieval, l'antiga Malvasia). * [[Olímpia]] (seu dels [[Jocs Olímpics]]). * [[Tegea]] (antic centre religiós). * [[Tirint]] (antic emplaçament fortificat). == Vegeu també == * [[Batalla de Queronea]]. * [[Morea otomana]]. == Bibliografia ==

Peloponès: diferència entre les revisions