Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
|||
Línia 139:
Mai va ser un estat nació. Malgrat el caràcter germànic de la major part dels seus governants i habitants, des dels seus inicis el Sacre Imperi va estar constituït per diversos pobles. Una part important de la seva noblesa i dels càrrecs electes procedia de fora de la comunitat germano-parlant. En el seu apogeu, l'imperi englobava la major part de les actuals [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[Bèlgica]], els [[Països Baixos]], [[Luxemburg]], [[República Txeca]], [[Eslovènia]], així com l'est de [[França]], nord de [[Itàlia]] i oest de [[Polònia]]. I amb ells els seus idiomes, que comprenien no només l'alemany amb els seus múltiples [[dialecte]]s i variants, sinó les llengües eslaves, i les que més tard conformarien els moderns francès i italià. A més, la seva divisió entre territoris governats per nombrosos prínceps seculars i eclesiàstics, bisbes, comtes, cavallers imperials i [[ciutat]]s lliures feien de l'imperi, un territori molt menys cohesionat, almenys en l'època moderna, que els emergents estats moderns que tenia al seu voltant.
No obstant això, durant la major part de la seva existència, va ser alguna cosa més que una mera confederació. El concepte de ''[[Reich]]'' no solament implicava el govern d'un territori específic, sinó que tenia fortes connotacions religioses (d'aquí el prefix 'sacre' '). Fins al [[1508]], els [[Llista de reis germànics|reis alemanys]] no eren considerats com a emperadors del ''Reich'' fins que el [[papa de Roma|
El ''Reich'' podria descriure's potser millor com una conjunció entre un estat i una confederació de caràcter religiós.
|