Diferència entre revisions de la pàgina «Castell Formós»

== Història ==
L'origen del castell es remunta al moment en que els musulmans de la [[Frontera Superior]] , a més de sostenir les pròpies, contínues lluites entre les diferents nissagues musulmanes, s'havien de protegir dels atacs dels comtes catalans i decidiren fortificar les ciutats de Làrida (Lleida), Balagui (Balaguer) i Muntsu (Montsó). La data de fundació de l'alcàsser o «''hisn''» de Balaguer es coneix gràcies a l'historiador Ibn Hayyan:
<blockquote>
 
''En aquest any 284 de l'hègira (897-898) va atacar el senyor de la [[Frontera Superior]] Lubb Ahmad al-Qasi el castell d'Aura, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el qumis (comte) d'aquesta regió Anqadid ibn al-Mundir ([[Guifré el Pilós]]), pare de Sunyer, l'obligà a fugir, dispersà les tropes i aquest dia en lluita, va donar a l'usurpador [[Guifré el Pilós #La mort de Guifré el Pilós lluitant contra l'Islam|Anqadid]] un cop de llança del que va morir dies després.[..] El fill Sunyer --al qui Allah maleeixi-- va heretar la dignitat del seu pare. En aquest any, en el mes del Ramadà (octubre de 897) va començar la construcció del castell («hisn») de Balaguer («Balaqí»)...''
</blockquote>
 
A partir de mitjan segle XI passarà de ser un lloc purament defensiu a esdevenir residència palau dels governadors andalusins, tal com ho mostren les restes de decoració arquitectònica (guixeries que avui guarda el Museu da la Noguera) trobades en les excavacions i relacionades amb el palau de l'Aljaferia de Saragossa. En la documentació de final del segle XI, el castell és sovint anomenat Suda, de l'àrab «sudda» que significa residència d'un senyor de l'època taifa. El castell degué ser la residència del governador andalusí del districte de Lleida.
Amb la conquesta definitiva de la ciutat, per part dels [[comtat d'Urgell|comtes d'Urgell]] (segle XII), el castell es devia convertir en residència comtal si bé no es començà a reconstruir i organitzar la residència fins després de la conquesta de Lleida l'any 1149. El comte Ermengol VII donà [[carta de poblament]] de Balaguer l'any 1174.
 
Al llarg del segle XIII es produïren lluites entre els comtes d'Urgell i comtes reis catalans. L'any 1280, el rei [[Pere el Gran|Pere II de Catalunya-Aragó]] en sortí vencedor ([[Setge de Balaguer (1280)]]). El castell fou saquejat i destruit per les tropes reials el 1413, després de la victòria de [[Ferran d'Antequera]] en la [[revolta del comte d'Urgell]] darrer comte d'Urgell Jaume II el Dissortat. Les fortificacions -castell i muralla- es reforçaren en l'època de la guerra civil contra Joan II (1462-72) i les guerres de Successió i del Francès. Després d'aquestes conteses i de les guerres carlines, el castell quedà molt malmès.
L'any 1905 van ser adjudicades les obres per a la instal•lació del dipòsit d'aigües. L'interès per a la recuperació d'aquest important edifici balaguerí es mostrà a partir de la dècada dels anys seixanta. <ref name="patmapa"/> <ref name="catrom"/>