Milet: diferència entre les revisions

'''Milet''' (Μίλητος) fou una ciutat de [[Jònia]], la principal de la regió. Era situada a l'extrem nord d'una península que, al sud-oest, formava el [[golf Làtmic]] amb el puig Grion. La ciutat era a la vora del [[riu Meandre]], prop de la desembocadura.

'''Millawanda''' o '''Milawata''' fou el nom [[llengua hittita|hittita]] de la ciutat de Milet. Fou una de les ciutats aliades dels [[Ahhiyaahhiya]] o Ahhiyiwaahhiyiwa ([[aqueus]]) i capital d'un petit estat independent. El quart any del regnat de [[Mursilis II]], fou atacada pels [[hittites]] dirigits pels oficials, Gulla i Mallaziti, com a represàlia pel suport donat per la ciutat al rei d'[[Arzawa]]. Els atacants foren victoriosos i van retornar a [[Hattusa]] amb força botí i captius. Tot i una temporal submissió als hittites, durant el regnat de Muwatallis, tornava a ser independent i es coneixen mencions al governador Atpa. Piyama-radu, un guerrer possiblement de [[Lazba]] (Lesbos) que dirigia un contingent de desarrelats [[Arzawa|arzawans]], es va posar al servei d'[[Ahhiyawa]] en una possible lluita contra els hittites, i després es va casar amb la filla d'Atpa.

La ciutat va passar als [[jònics]] i es va dir, segons els autors clàssics, ''Lelegeïs'', ''Pityusa'', i ''Anactoria''. Els jònics anaven dirigits per [[Neleos]], que va poder ocupar la ciutat sense lluita, va matar a tots els homes i ell i la seva gent van prendre'n les dones com a esposes. Els jònics van construir una nova ciutat a la rodalia, més propera al mar; les restes de l'antiga Milawata encara existien en temps d'[[Estrabó]].

El port de Milet era excel·lent i aviat la ciutat va agafar importància i va destacar entre les ciutats jòniques. Colònies milèsies es van establir sobretot a l'[[Euxí]], a les dues costes, la sud i la nord ([[Crimea]] i [[Palus Maeotis]]). Entre les colònies principals cal esmentar:

* AltresD'altres a [[Tràcia]], [[Crimea]] i al [[Boristenes]] (''Borysthenes''), almenys fins a 80 o més, de les quequals la meitat estan confirmades i entre les quequals cal esmentar [[Berezan]], [[Cepis]], [[Colones]], [[Escepsis]], [[Fasis (Còlquida)|Fasis]], [[Regió d'Ístria|Ístria]], [[Limnes (Quersonès)|Limnes]], [[Miletòpolis]], [[Odessos]], [[Òlbia Pòntica]], [[Paesos]], [[Panticapea]], [[Priapos]], [[Teodòsia]], [[Tion]], [[Tira]] i [[Tomis]].

Aquestes colònies es van fundar entre el 1000 i el 600 aC.

[[Fitxer:Funerary lion Louvre Ma2790.jpg|thumb|left|[[Lleó (animal)|Lleó]] funerari del [[segle VI aC]], procedent de la [[necròpolis]] de Milet.]]

Governada inicialment per tirans o dèspotes, després ess'hi va establir un altre tipus de govern amb dosdues faccions, l'una oligàrquica i unal'altra democràtica, en què la primera va predominar però en alguns moments hi vanva haver lluites civils, i en un enfrontament entre rics i pobres es van produir escenes de gran crueltat. Heròdot esmenta una guerra civil a Milet que va durar moltsmolt (dosdues generacions), que va portar una gran desgràcia a la ciutat i va empobrir alel poble i que es va acabar quan els perses es van imposar com a mediadors.

El rei lidi Ardis va provar de sotmetre la ciutat sense èxit. Sadiates gairebé ho va aconseguir després de derrotar els milesis en dues batalles, però quan va morir encara no estava acabada la guerra, que va seguir sota el seu successor, Aliates, que va fer la pau amb la ciutat alen caure malalt, cosa que es va atribuir al saqueig d'un temple (el [[temple d'Atenea]], al territori de Milet). En aquest temps, la ciutat va quedar governada per un tirà de nom [[Trasibul de Milet|Trasibul]], amic de [[Periandre de Corint]] i llavors va fer un tractat amb [[Cressos]] de [[Regne de Lídia|Lídia]], ala quequi va reconèixer com a sobirà i va pagar tribut, no se sap si voluntàriament o per la força militar de Cressos.

Quan Lídia fou conquerida per [[Pèrsia]], el rei dels perses va subrogar la posició del rei de Lídia. Fou llavors quan els perses van actuar de mitjancers entre les faccions "plutis" i "quiròmaca", el 525 aC, establinti establiren una tirania sota sobirania persa.

[[Histeos]] (Histaeos) el tirà fou cridat a [[Susa (Iran)|Susa]] i va deixar el govern al seu gendre, el tirà [[Aristàgores de Milet]]; des de Pèrsia, Histeos el va instigar a revoltar-se ([[499 aC]]) i va arrossegar a les ciutats de [[Jònia]], però després de diverses derrotes la ciutat fou assetjada per terra i mar, i finalment assaltada i conquerida el [[494 aC]]. Els seus habitants foren traslladats per ordre de Darios a una ciutat anomenada ''Ampe,'' a la desembocadura del [[Tigris]], i la ciutat de Milet fou entregadalliurada als caris.

La batallaBatalla de [[Micale]] (''Mycale'') el [[479 aC]] en va restaurar la llibertat i independència, i Milet es va refer i va entrar aen l'aliança atenenca.

Al final de la [[guerraGuerra del Peloponès]], després de l'expedició de Sicília, la ciutat es va independitzar d'Atenes ([[412 aC]]) i, en una batalla lliurada sota els seus murs, els milesis van derrotar els atenencs i van guanyar la llibertat, retirant-i se'n retirà l'almirall atenenc Frinikos (Phrynikhos). Poc després, una fortalesa erigida pel sàtrapa persa [[Tisafernes]] al seu territori fou demolida, però això no va impedir la subjecció a Pèrsia per l'acord general entre grecs i Pèrsia ([[402 aC]]).

[[Fitxer:Milet amfiteatr RB.jpg|thumb|Teatre grec de Milet, construït entre cap al 300 aC i renovat cap al 100 aC, i després en època romana. Actualment, ess'hi poden veure les restes de dos nivells de graderies (a la foto), però havia existit un tercer nivell superior, actualment perdut. El teatre tenia una capacitat d'uns 5.300 espectadors en època hel·lenística i 15.000 en època romana.<ref name="tata">HINES, T. [http://www.whitman.edu/theatre/theatretour/miletus/introduction/miletus.intro1.htm ''The ancient theatre at Miletus''] dins de ''The Ancient Theatre Archive'' Department of Theatre, Whitman College - Inclou informació, fotografies i plànols del teatre </ref>]]

El [[334 aC]], quan hi va arribar [[Alexandre el Gran]], la ciutat no es va voler sotmetre (la flota persa era ancorada a ''Mycale'' amb l'exèrcit) i els macedonis la van atacar i la van prendre per assalt. Part de la ciutat va quedar destruïda, però Alexandre va perdonar alsels habitants i els va concedir la llibertat.

Després d'això, fou una ciutat lliure, dedicada al comerç, però amb una importància secundariasecundària. El [[313 aC]], fou dominada per [[Antígon el borni|Antígon]] i pels selèucides el [[301 aC]]. Fou breument possessió dels [[Ptolemeus]] ([[262 aC]] a [[258 aC]]) i altre cop subjectesubjecta als selèucides.

En la guerra entre Roma i [[Antíoc III el gran|Antíoc III el Gran]], Milet va donar suport a aquella i el [[188 aC]] fou reconeguda ciutat lliure. El [[133 aC]], quan el regneRegne de Pèrgam va esdevenir província romana, Milet fou agregada a la província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]], però va conservar la condició de ciutat lliure fins que la va perdre el [[78 aC]] per haver donat suport a [[Mitridates VI Eupator]], rei del [[regne del Pont|Pont]].

[[Pau de Tars|Sant Pau]] va passar per la ciutat quan tornava de [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i [[Mèsia]]. Fou seu d'un bisbe des del temps de l'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]], quan [[sant Tirs]] i els seus companys foren martiritzats a la ciutat. Eusebi, bisbe de Milet, va participar en el [[Concili de Nicea I|concili de Nicea]] el [[325]], però més tard [[Efes]] fou la seu d'un bisbat que va incloure Milet i altres ciutats de [[Cària]].

La ciutat va entrar en decadència durant l'[[imperiImperi romà]], decadència que es va accentuar en el període bizantí. Fou ocupada el [[1328]] pels [[seljúcides]]. Va continuar existint com una petita vila anomenada [[Balat|''Balat'']]. El [[1424]], va passar als [[Imperi Otomà|otomans]]. Balat quedà deshabitada al [[segle XVII]] i les seves ruïnes foren destruïdes per un [[terratrèmol]] el [[1955]]. Després, es va construir una nova vila de Balat un quilòmetre més al sud.

* [[Trasibul de Milet|Trasibul]] (a principis del [[segle VI aC]]).

* [[Toante]].

* [[Damasenor]].

* [[Histieu]], vers 1525-1500 aC.

* [[Aristàgores de Milet|Aristàgores]] (gendre), 1500-1494 aC.