Ofensiva de Catalunya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Canvi fitxer bandera alemanya.
Petites correccions.
Línia 70:
El novembre de [[1938]], l'[[Exèrcit Popular de la República|exèrcit republicà]] es retira de la zona de l'Ebre i el proper pas de la guerra es comença a preparar, amb l'objectiu d'accelerar el final de la revolta. Hi ha tres opcions que permetrien castigar durament la [[Segona República Espanyola]]: atacar [[València]], [[Madrid]] o [[Catalunya]].
 
Les dues primeres opcions ja s'han intentat abans i, en posicions defensives, han demostrat poder aguantar l'embat feixista. L'última opció però, es presenta més assequible i important. Durant la [[batalla del Segre]], les forces catalanes ja s'havien anat dessagnant, però durant l'[[Batalla de l'Ebre|atac de l'Ebre]] les pèrdues podrien haver arribat als 60.000 homes, baixes que rondaven el 70% de les forces de combat republicanes. A més a més, pràcticament ja no es podien aconseguir més lleves, Catalunya ja havia aportat tots els recursos humans que era capaç de desplegar.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=6}} APer mésaltra a mésbanda, Catalunya estava aïllada de la resta de territori republicà i atacar-la suposaria passar a controlar un nucli industrial important, a més a més,alhora aixíque s'aconseguiria tallar el flux de material bèl·lic a través de la frontera francesa.
 
Per això, el comandament feixista encapçalat pel [[general Franco]] va decidir aviat que l'objectiu seria Catalunya. VanDecidida la zona a atacar, els franquistes van afanyar-se a preparar l'ofensiva, ja que sabien que si donaven temps alel GERO es podrienpodria reorganitzar i rearmar, formant una defensa més sòlida.{{sfn|López Rovira|2012|p=13-14}} El comandament republicà ja s'esperava aquesta maniobra i també es va preparar per resistir, amb els recursos dels que disposava.
 
=== Revoltats ===
Línia 102:
 
L'estratègia a Catalunya té com a fonament l'ús de les [[línies L]], una sèrie de línies defensives construïdes des de la primavera de 1938. Aquestes defenses, construïdes per presos polítics o [[presoners de guerra]] feixistes, estaven formades per [[trinxeres]], rases, [[búnquer]]s, punts de guaita per a l'artilleria... Però fins al moment, de les 6 previstes, només se n'havien construït dues, la L-1 i L-2, que eren les més properes al front.<ref>{{ref-web |url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/384675-museitzen-per-primer-cop-la-linia-republicana-defensiva.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss |títol= Museïtzen per primer cop la línia republicana defensiva |consulta=31 gener 2015 |cognom= Pomares |nom= Eva |data= 18/03/11 |obra= [[El Punt Avui]] |llengua= català}}</ref> L'estratègia es complementava amb l'ús de dos cossos d'exèrcit de veterans de l'Ebre, dirigits per [[Líster]] i [[Manuel Tagüeña Lacorte|Tagüeña]], que s'encarregarien de reforçar i contraatacar pels punts crítics.
 
{{imatge múltiple|direcció= vertical
|amplada= 250 |peu=