IRIS-T: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
+ info |
||
Línia 73:
}}
El míssil '''
==Història==
A principis de la dècada del 1980 els països de l'[[OTAN]] signaren un acord pel qual els [[Estats Units]] desenvoluparien un míssil aire-aire d'abast mitjà per substituir l'[[AIM-7 Sparrow]], mentre que el [[Regne Unit]] i [[Alemanya]] desenvoluparien un míssil aire-aire de curt abast per substituir l'[[AIM-9 Sidewinder]]. El disseny americà desembocà en l'[[AIM-120 AMRAAM]], mentre que l'europeu en l'[[AIM-132 ASRAAM]].
Després de la [[reunificació alemanya]] l'any 1990 la força aèria alemanya tingué accés a un ampli estoc de míssil aire-aire soviètics [[Vympel R-73]] ([[denominació OTAN]] ''AA-11 Archer'') i descobriren que tenia una maniobrabilitat i cercadors notablement millors que els equivalents occidentals. Això portà a Alemanya a abandonar el projecte ASRAAM i iniciar el desenvolupament d'un nou míssil amb [[tovera|toveres]]
Es desenvolupament del míssil s'inicià el 1998 amb un consorci de 8 països europeus: Alemanya, Grècia, Noruega, Itàlia, Espanya i Suècia. El projecte s'encarregà a l'empresa alemanya ''Diehl BGT Defence'' amb la participació de múltiples proveïdors d'aquests països. La primera prova de llançament en vol d'un míssil es va realitzar el 2002 i a finals de 2004 en comença la producció.<ref>{{ref-web|url=http://www.airforce-technology.com/projects/iris-t-air-air-guided-missile-germany/|consulta=19 abril 2015|títol=IRIS-T Air-to-Air Guided Missile, Germany|editor=Kable Intelligence Limited}}</ref>
Després de tot el procés de desenvolupament i proves operatives la [[Luftwaffe]] va rebre els primers míssils el 5 de desembre de 2005.
| |||