Les '''llengües anatòliques''' formen una branca de les [[llengües indoeuropees]], probablement una de les primeres a separar-se de l'[[protoindoeuropeu|idioma originari]]. Els idiomes més coneguts d'aquest grup són el [[lidi]], el [[lici]], i, sobretot l'[[Idioma hitita|hitita]].
Aquests idiomes són coneguts per [[escriptura cuneïforme|inscripcions cuneiformescuneïformes]] de la [[Anatòlia|península anatòlicaAnatòlica]], d'aquí el seu nom. També s'han trobat primitius alfabets i [[jeroglífic]]s en llengües de la mateixa família. Es creu que es van extingir abans del [[segle I dC]], probablement a causa de l'[[hel·lenisme|hel·lenització cultural]] de l'Imperi d'[[Alexandre el Gran]]. Així, entre les llengües extingides conegudes es converteixen en les que van desaparèixer fa més temps.
GramàticalmentGramaticalment, hi destaca l'existència de només dos [[gènere gramatical|gèneres]], l'animat i l'inanimat en comptes dels més comuns (en les llengües indoeuropees) masculí, femení i neutre. Aquest fet sembla corroborar la teoria de certs especialistes que deien que els tradicionals tres gèneres de les llengües indoeuropees eren, de fet, la derivació d'un sistema més antic que funcionava sobre la distinció entre animat (que donà lloc al comú masculí i femení) i inanimat (que donà lloc al neutre).
La reduplicació de [[monema|monemes]] és un altre dels trets distintius d'aquestes llengües, que presenten [[Declinació gramatical|declinacions]] de casos.
