Larsa: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Hammurabi Babilonia CA.svg|thumb|350px|Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC.]]

'''Larsa''', '''Laraq''' o '''Larak''', possiblement la bíblica [[Ellasar]], fou una [[ciutat estat]] de [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]]. El seu emplaçament ha estat identificat aen la moderna [[Tell as-Senkereh]] o [[Tell Sankarah]], a la [[governació de Dhi Qar]], [[Iraq]]. La seva deïtat fou Pabilsag, deudéu dels arbres.

Segons la llista de reis sumeris, la ciutat va tenir l'[[hegemonia]] temporal al començament de la [[sumer|civilització sumèria]], amb un mític rei, [[Ensipazianna]] (En-Sipad-Zid-Ana), que hauria governat 28.000 anys. La hegemonia la va perdre a mans de [[Sippar]].

Després, ja no va destacar més i va seguir la història general de les ciutats-estats estat sumèries amb les successives hegemonies. El 2350 aC, va passar a mans de [[Lugalzagesi]] d'[[Umma (ciutat estat)|Umma]]. Després, cap al 2330 aC, de [[Sargon I]] de d'[[Akkad]]. Cap al 2220 aC, va ser independent fins al 2130 aC, en què va passar a [[Gudea]] de [[Lagash]].

Més tard, va passar a [[Ur]] cap elal [[2100 aC]], però el 2025 aC se'n va independitzar per mitjà d'un amorita (o amorreu) anomenat ''Naplanum'', al quequal, cap el 2005 aC, va succeir Emisum i després, el 1977 aC, Samium. El 1925 aC, va conquerir Ur, [[Uruk]] i [[Eridu]], que pertanyien a [[Isin]]. El 1916 aC, va fer una expedició a [[Anshan]] i [[Regne d'Elam|Elam]]. El 1898 aC, trobem a Isin i Larsa en plena guerra, i les victòries de Larsa allunyen d'Isin els seus vassalls. El [[1895 aC]], Isin reconquerí Ur. El 1875 aC, Larsa ja tenia l'hegemonia i Isin havia quedat reduït a la ciutat i el seu propi territori, i [[Nippur]]. El 1867 aC, Larsa va conquerir Nippur, una de les últimes ciutats que encara obeïa a Isin, però no va poder conservar-la. El 1838 aC, altra vegada va conquerir Nippur però Isin la va recuperar. El 1835 aC, mentre l'exèrcit estava ocupat atacant (i ocupant) Nippur, va ser conquerida efímerament per [[Kazallu]]. Poc després, el cap amorita Kudurmabug, senyor de [[Yamutbal]], ocupà Larsa, expulsà la guarnició de Kazallu i proclamà rei el seu propi fill Waradish (1834 aC). El 1830 aC, Isin va conquerir de nou Nippur, potser per una revolta o per haver estat ocupada per Larsa. El 1828 aC, Larsa va conquerir Nippur i Isin la va recuperar el 1813 aC, però només per un any, car el 1812 aC Larsa la va conquerir per enèsima vegada. El 1802 aC, Isin va ocupar Nippur. El 1793 aC, Rimsin I de Larsa va ocupar Isin i Nippur es va fer independent per uns mesos fins que també fou ocupada. Però la victòria de Larsa no es va prolongar molt de temps. Babilònia es va posar al front d'una coalició amb Elam, Assur ([[Assíria]]), els [[gutis]], [[Eshunna]] i [[Malgium]] (1764 aC), que el [[1763 aC]] va [[Setge de Larsa|assetjar i rendir Larsa]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Van De Mieroop |nom=Marc |títol=King Hammurabi of Babylon: A Biography |url=http://books.google.cat/books?id=ELMAGvmJ7YIC&pg=PA49&dq=1763+1762+Larsa&hl=ca&sa=X&ei=PZVAUtmcJPKP7AbXooDwDA&ved=0CE8Q6AEwBA#v=onepage&q=1763%20Larsa&f=false |llengua=anglès |editorial=John Wiley & Sons |data=2008 |pàgines=35 |isbn=047069534X}}</ref> Va recuperar la llibertat el 1745 aC, però fou conquerida altra vegada pels Babilonisbabilonis el 1739 aC, que la van mantenir en endavant menys dos períodes de domini assiri (1235 aC a 1227 aC, i 729 aC a 626 aC) i una ocupació elamita breu (cap el 1157 aC al 1156 aC), i en tot aquest temps fou una ciutat menor.

Al final del segle XI aC o potser al principi del segle X aC, ess'hi va instaurar el poder d'una tribu aramea (caldea), que va governar els següents segles següents. El 731 aC, el rei caldeu Nadin o Nadina de Larak va pagar tribut a [[Teglatfalassar III]], que estava assetjant Sapia, capital de [[Bit Amukkani]]; el 729 aC, quan va ser conquerida per Assíria, però integrada dins el regne de Babilònia. La dinastia caldea de [[Bit Dakkuri]] va agafar el poder a [[Babilònia]] el 626 aC i va dominar Larak/Larsa.

Una cronologia alternativa (mitjan) situa aquestosaquests reis en les següents dates següents:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Collon |nom=Domonique |títol=Ancient Near Eastern art |url=http://books.google.cat/books?id=RTGc9YH-C38C&pg=PA234&dq=Naplanum+2025-2005&hl=ca&sa=X&ei=c7-pUaWXBc6ihge_3oD4Cw&ved=0CFgQ6AEwBQ#v=onepage&q=Naplanum%202025-2005&f=false |llengua=anglès |editorial=University of California Press |data=1995 |pàgines=234 |isbn=0520203070}}</ref>

L'excavació de Larsa cobreix més de 6 km de circumferència. El lloc s'anomena ''Tell es-Senkereh'' o ''Tell al-Sankara'', abans simplement ''Sinkara'' o ''Sankara'' o ''Senkere'' (entre al-Samawa i al-Nasiriyya a la liwa d'al-Muthanna), i fou excavat per primer cop el [[1850]] per [[William Loftus]], durant menys d'un mes però suficientfou prou per a identificar el lloc; el principal treball fou el temple de Shamash, reconstruït per [[Nabucodonosor II]]. Es van torbar inscripcions de [[Burnaburiash I]] de la dinastia [[cassita]] i [[Hammurabi]] de la primera dinastia babilònia. El [[1903]], hi va treballar per poc temps Walter Andrae i el [[1905]] per Edgar James Banks. La població local estava saquejant intensivament les ruïnes en aquell moment. La primera excavació científica es va fer el [[1933]], amb Andre Parrot, que hi va tornar el [[1967]]. El [[1969]] i [[1970]], fou excavada per Jean-Claude Margueron. Entre [[1976]] i [[1991]], una missió francesa a Iraq, dirigida per J-L. Huot, va excavar a Tell es-Senereh durant tretze campanyes. Els edificis principàlsprincipals excavats són la "Casa Blanca" que era un temple del éudéu Shamash, i el palau reial de Nur-Adad (un rei amorita del segle XIX aC). Les excavacions mostren que Larsa fou abandonada al segle III aC. AEn la [[Biblia|Bíblia]], la ciutat és esmentada com Ellarsa.