Diferència entre revisions de la pàgina «César Alierta Izuel»

jerarquia d'encapçalaments
(jerarquia d'encapçalaments)
César Alierta és fill de Juana Izuel Labad i Cesáreo Alierta Perela, que va ser alcalde de Saragossa en els anys seixanta i president del [[Real Zaragoza|Reial Saragossa]] i germà de Mariano Alierta, exsenador del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] i diputat del congrés per la [[Unió del Centre Democràtic|UCD]].
 
Es va llicenciar en Dret per la [[Universitat de Saragossa]] el 1967 i, tres anys després va obtenir un [[màster]] en Administració de Negocis per la [[Universitat de ColumbiaColúmbia]] de [[Nova York]], [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]].
 
==== Analista financer a Banco Urquijo ====
Va entrar a treballar al [[Banco Urquijo]] com a analista financer i des de llavors va ocupar diferents càrrecs, com a conseller de Gesfondo, d'Urquijo Gestió de Patrimonis i d'Urquijo Serveis Financers. El [[1980]] va accedir al càrrec de director de la divisió de l'àrea de mercat de capitals d'aquest banc.<span class="cx-segment" data-segmentid="101"></span>
 
==== Creació de Beta Capital ====
A mitjan 1985 va fundar la societat de borsa Beta Capital, de la qual és el major accionista i en la qual ha ocupat des de creació els llocs de president i conseller delegat. El Grupo Torras (KIO), va arribar a controlar el 50 per cent del capital, si bé el 1991 Torras es va desprendre del 10 per cent de l'accionariat en favor dels accionistes fundadors.
 
Al desembre de 1991 va ser nomenat president fins a juny de 1996 l'Associació Espanyola del Mercat de Valors (AEMV), que constitueix la "patronal de la borsa". Va iniciar els contactes per a la venda del 30 per cent del capital de Beta Capital al banc holandès Mees Pierson.
 
==== President de Tabacalera ====
Després de la seva sortida de l'AEMV i la venda de les accions de Beta Capital, el 10 de juny de 1996, va ser nomenat, pel govern conservador de [[José María Aznar López|José María Aznar]], com a president de la llavors empresa pública, Tabacalera. Alierta va procedir a privatitzar l'entitat i la va fusionar amb l'empresa competidora francesa Seita per formar [[Altadis]].
 
==== Cas Tabacalera ====
En 1997 Alierta, juntament amb la seva dona Ana Cristina Placer i el seu nebot Luis Javier Placer, va guanyar amb la compra d'accions de Tabacalera i la pseudoventapseudovenda d'una empresa 1,86 milions d'euros.<ref>{{ref-web| autor = |any= | url = http://idd00939.eresmas.net/pp/es_alierta.htm |títol= Cronología del 'caso Alierta' | formato = | obra = www.conocelos.3a2.com | editor = |consulta= 10 de maig |llengua= español}}</ref> Com a conseqüència es va sospitar d'ús d'informació confidencial, ja que havien comprat les accions poc abans que Tabacalera (des de 1999 Altadis) comprés la companyia de tabacs nord-americana Havatampa, la qual cosa va elevar el valor de les accions.<ref>{{ref-web| autor = |any= | url = http://www2.elmundolibro.com/documentos/2002/11/alierta/querella.html |títol= Texto íntegro de la propuesta de querella de la Fiscalía Anticorrupción contra César Alierta, su esposa y su sobrino | formato = | obra = El Mundo | editor = |consulta= 10 de maig |llengua= español}}</ref>
 
Al centre de la recerca estava l'empresa d'inversions Creacions Baluarte, fundada per Alierta i la seva dona. Després d'un mes, l'empresa va ser venuda a Luis Javier Placer, que en l'època era un petit analista en Salomon Bros., a [[Londres]], i que per tant financerament amb prou feines estava en la posició de comprar Creaciones Baluarte.<ref>{{ref-web| autor = Carmen Remirez de Ganuza |any= 2003 | url = http://www2.elmundolibro.com/papel/2003/11/29/espana/1531252.html |títol= El sobrino de Alierta dice que compró 'tabacaleras' sin saberlo | formato = | obra = El Mundo | editor = |consulta= 10 de maig |llengua= español}}</ref> El propi Alierta va negar les acusacions. Una primera investigació de l'assumpte es va interrompre en 1998 sense resultats. Noves perquisicions van finalitzar en 2005 amb l'arxiu del cas per part de l'Audiència Provincial de Madrid.<ref>{{ref-web| autor = EP |any= 2003 | url = http://www.cincodias.com/articulo/empresas/Audiencia/Madrid/ordena/investigar/Alierta/uso/informacion/privilegiada/cdsemp/20030611cdscdsemp_5/Tes/ |títol= La Audiencia de Madrid ordena investigar a Alierta por el uso de información privilegiada | formato = | obra = CincoDias.com | editor = |consulta= 27 de novembre |llengua= español}}</ref> Al juny de 2007, el [[Tribunal Suprem]] va anul·lar la decisió de l'Audiència Provincial, ratificant la presència d'indicis delictius.<ref>{{ref-web| autor = MP |any= 2007 | url = http://www.elmundo.es/papel/2007/07/25/espana/2159194.html |títol= La Audiencia confirma los indicios delictivos contra Alierta y le sienta en el banquillo | formato = | obra = El Mundo | editor = |consulta= 27 de novembre |llengua= español}}</ref><ref>{{ref-web| autor = EFE |any= 2007 | url =http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070608/51360041179.html |títol= El Supremo reabre el caso Alierta por uso de información privilegiada| formato = | obra = La Vanguardia | editor = |consulta= 27 de novembre |llengua= español}}</ref> Per això, César Alierta va anar novament jutjat el 14 d'abril de 2009 per l'Audiència Provincial de Madrid.<ref>{{ref-web| autor = El País |any= 2009 | url =http://www.elpais.com/articulo/economia/Alierta/ira/juicio/abril/caso/Tabacalera/elpepueco/20090304elpepieco_8/Tes |títol= Alierta irá a juicio en abril por el 'caso Tabacalera'|consulta= 10 de març de 2009 |llengua= español}}</ref>
Finalment, l'Audiència Provincial de Madrid, segons la sentència dictada el 17 de juliol de 2009, va considerar provat que el delicte d'ús d'informació privilegiada va ser comès i que entre Alierta i el seu nebot Plácer "va existir" un "concert comú" per treure un "profit econòmic" mitjançant "l'apilament d'un considerable nombre d'accions de Tabacalera". No obstant això, va absoldre a tots dos, de l'acusació d'utilització d'informació privilegiada per el ‘cas Tabacalera’ en acceptar la [[prescripció ]]<nowiki/>del delicte. El judici oral es va celebrar els dies 14, 16, 21 i 22 d'abril de 2009, en la Secció Setena de l'Audiència Provincial de Madrid, presidida per la magistrada Manuela Carmena.<ref>{{ref-web| autor = Agencias |any= 2009 | url =http://www.elmundo.es/mundodinero/2009/07/17/economia/1247833437.html |títol= Absuelven a Alierta en el 'caso Tabacalera' por prescripción| formato = | obra = El Mundo| editor = |consulta= 17 de juliol |llengua= español}} [http://www.elpais.com/videos/economia/Alierta/absuelto/caso/Tabacalera/prescripcion/delito/elpepueco/20090717elpepueco_2/Ves/ Vídeo]</ref>
 
==== President de Telefónica ====
En 2000, a iniciativa del govern espanyol va ser nomenat president de Telefónica, substituint a [[Juan Villalonga Navarro|Juan Vilallonga.]] Telefónica és una de les majors companyies de telecomunicacions del món. Segons José Mario Alvárez de Novales, docent de l'Institut d'empresa de Madrid, Alierta no coneixia el negoci de les telecomunicacions quan va prendre el comandament de l'empresa. No obstant això, va aconseguir retornar l'empresa a bon curs. Telefónica tenia relativament poc deute, era extremadament rendible i es va aprofitar sobretot de l'estirada de la telefonia mòbil a [[Amèrica Llatina]], que ja era important en l'època de Vilallonga. <span class="cx-segment" data-segmentid="160"></span>
 
54.690

modificacions