Superconductivitat d'alta temperatura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m bari (element)|
Línia 2:
La '''superconductivitat d'alta temperatura''' és la que es produeix a [[Temperatura|temperatures]] crítiques superiors a 77 [[Kelvin|K]] (és a dir, per sobre de la temperatura de fusió del [[nitrogen]]). El descobriment experimental del primer superconductor per [[Karl Müller]] i [[Johannes Bednorz]] va ser reconegut immediatament en rebre del [[Premi Nobel]] de [[física]] del [[1987]].
 
Tots els compostos que presenten aquest tipus de superconductivitat són [[òxid]]s de [[coure]], [[bari (element)|bari]] i [[itri]], anomenats genèricament YBCO, són [[cristall]]s amb l'estructura tetragonal de la [[perovskita]] i presenten [[anisotropia]] en determinades propietats superconductores. Tots ells són [[superconductor de tipus II|superconductors de tipus II]], en els quals el [[camp magnètic]] pot penetrar en el seu interior creant tubs de flux (vòrtexs) que formen regions metàl·liques normals dins l'estructura superconductora. La [[teoria BCS]] no pot explicar el fenomen i sembla que les capes d'[[àtom]]s de coure hi tenen un paper destacat.
 
{{esborrany de física}}