Obre el menú principal

Canvis

Correccions de tipus ortogràfic, gramatical i tipogràfic. Destaco la correcció dels dos punts pel punt a les hores.
Després d'un avenç fulminant, que prendria la conca del Llobregat el 24 de gener, es va ocupar [[Barcelona]] el dia 26 de gener de 1939. El 4 de febrer cauria [[Girona]], que poc abans havia estat bombardejada tres dies seguits, i les tropes franquistes assolirien el control de la frontera amb França el [[10 de febrer]] de [[1939]], perseguint les columnes de soldats i civils que s'exiliaven. Tot i així, no seria fins 3 dies més tard que assolirien el control de totes les poblacions catalanes.{{sfn|Villarroya|2014|p=152}}
 
Contràriament al que es va assumir durant molt temps, en part basant-se en la manipulada propaganda franquista, la victòria no fou fàcil i els combats que hi vanva haver en alguns moments van ser d'extrema duresa.{{sfn|López Rovira|2012|p=11}}
 
El resultat de la campanya, que va suposar la fi de la [[Segona República Espanyola]], va ser terrible per Catalunya en múltiples aspectes. [[Demografia|Demogràficament]] la població va reduir-se de forma important, dels 3 milions d'[[Demografia de Catalunya|habitants]] que hi havia al començament de la guerra se'n van morir 60.000 durant l'ofensiva, com a mínim hi vanva haver 4.000 execucions per [[consell de guerra]] a més a més de les que es van efectuar directament sobre el terreny i 350.000 persones van fugir a [[França]], de les quals 70.000 s'exiliarien permanentment.
 
La [[repressió]] que es va instaurar va abastar tots els aspectes de la societat catalana, des de la política fins a la cultura. Es va prohibir parlar o publicar qualsevol cosa en [[català]], es va empresonar fins a 35.000 persones, 150.000 van anar a camps de concentració o companyies de treball... Políticament es va suprimir qualsevol administració pròpia imposant-ne una de fidel al règim. Simbòlicament, el [[15 d'octubre]] de [[1940]], es va executar el [[President de la Generalitat de Catalunya|president de la Generalitat]] [[Lluís Companys]] al fossar de Santa Eulàlia del [[castell de Montjuïc]].{{sfn|Hernàndez|Riart|Català|2004|p=260}}
{{VT|Cronologia de la guerra civil espanyola}}
 
El [[17 de juliol]] de [[1936]] va iniciar-se una revolta militar a [[Melilla]] que l'endemà s'estendria a bona part de la [[península ibèrica|península Ibèrica]]. En els propers dies vinents, als principals nuclis industrials i ciutats mediterrànies l'aixecament fracassaria, tot i així els revoltats aconseguirien prendre el control de totes les [[illes Balears]] excepte [[Menorca]], que posteriorment servirien de base aèria pels [[bombarder]]s feixistes.
 
Després d'un intent fallit d'[[Batalla de Madrid|ocupació de Madrid]] per part dels facciosos, entre el 8 i el 23 de novembre de 1936, l'ofensiva feixista es dirigiria cap al nord. L'estiu de 1937, després de la [[Batalla de Bilbao]], s'ocuparien ràpidament el [[País Basc]] i [[Astúries]].
Les dues primeres opcions ja s'han intentat abans i, en posicions defensives, han demostrat poder aguantar l'embat feixista. L'última opció però, es presenta més assequible i important. Durant la [[batalla del Segre]], les forces catalanes ja s'havien anat dessagnant, però durant l'[[Batalla de l'Ebre|atac de l'Ebre]] les pèrdues podrien haver arribat als 60.000 homes, baixes que rondaven el 70% de les forces de combat republicanes. A més a més, pràcticament ja no es podien aconseguir més lleves, Catalunya ja havia aportat tots els recursos humans que era capaç de desplegar.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=6}} Per altra banda, Catalunya estava aïllada de la resta de territori republicà i atacar-la suposaria passar a controlar un nucli industrial important alhora que s'aconseguiria tallar el flux de material bèl·lic a través de la frontera francesa.
 
Per això, el comandament feixista encapçalat pel [[general Franco]] va decidir aviat que l'objectiu seria Catalunya. Decidida la zona a atacar, els franquistes van afanyar-se a preparar l'ofensiva, ja que sabien que si donaven temps el GERO es podria reorganitzar i rearmar, formant una defensa més sòlida.{{sfn|López Rovira|2012|p=13-14}} El comandament republicà ja s'esperava aquesta maniobra i també es va preparar per resistir, amb els recursos dels quequals disposava.
 
=== Revoltats ===
* XXIV Cos d'Exèrcit, dirigit pel tinent coronel de carrabiners [[Mariano Buxó]] amb les divisions 43 i 24.
 
En total els dos exèrcits agrupaven una suma que ronda els 220.000 homes. D'aquests homes només 140.000 estan enquadrats a les brigades mixtes, la resta dels efectius tenen un entrenament i equipament deficients. En global només 1 de cada 2 soldats té un [[fusell]] propi i hi ha 5.000 armes automàtiques en total. L'abillament és molt variable però alguns, especialment entre les noves lleves, no disposen d'uniformes i duen roba de civil: jersei, pantalons de pana, mitjons, espardenyes i una manta.{{sfn|Solé|2006|p=40}} De vegades també es disposa d'una careta antigàs, ja que els rojos temien l'ús d'agents químics per part del comandament franquista.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=8}}<ref>{{Ref-llibre |cognom= Riart |nom= Francesc |cognom2= Xavier Hernàndez |nom2= F. |títol= Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans |format= llibre |llengua= català |edició=1a ed.|editorial= [[Rafael Dalmau, Editor]] |lloc= Barcelona |any= 2014 |pàgina= 406-407|isbn= 978-84-232-0788-6}}</ref> Per altra banda, tenen el suport d'unes 250 peces d'artilleria, les úniques que estan operatives, però estan repartides pel front. De blindats només es disposa d'uns 40 [[tanc]]s i 80 [[autometrallador|autometralladore]]s, que juntament amb una quantitat insuficient de camions no permetran tenir gaire mobilitat a les forces republicanes. A l'aire, les mancances són pitjors, amb menys de 150 avions, només 80 caces (meitat [[Polikàrpov I-15|I-15]] meitat [[Polikàrpov I-16|I-16]]) i unes poques desenes d'avions bombarders, que no només són inferiors en nombre, sinó també en qualitat.{{sfn|Martínez|2006|p=28}}{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=459}} El problema més gran però, era la [[moral militar|moral]]. L'adhesió de joves sense entrenament, homes grans amb família, desertors i [[emboscat]]s amnistiats l'agost del 1938 van estendre el derrotisme entre la tropa.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=20-22}}
 
=== Comparativa de forces ===
== Comença l'ofensiva ==
 
L'atac estava previst pel [[10 de desembre]] de [[1938]]. La petició del [[Papa]] de quequè es respectessin les [[Nadal|festes de Nadal]], enviada per Gaetano Cicognani, va servir de ben poc. Al final l'ofensiva es va retardar primer al 17 i després cinc dies més, a causa de les condicions climatològiques adverses: neu, pluja, boira...{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=24}} Tot i això, el [[23 de desembre]] de [[1938]] va començar l'ofensiva.
 
=== Atac i trencament del front per Seròs ===
 
Mentre que al nord els primers dies de l'ofensiva els feixistes van ser continguts, pel sud les defenses van ser ràpidament esmicolades. En aquest sector, a les 8:.00 del 23 de desembre de 1938 començava un devastador atac artiller{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=286-287}} amb un nombre que oscil·la entre les 380 i 500 peces d'artilleria a més a més de l'acció combinada de l'[[Aviació Legionària]] i la [[Legió Còndor]] que destrossen les fortificacions republicanes. L'artilleria antiaèria republicana, amb canons Bofors de 40 mm, no dóna a l'abast a disparar als raids aeris, ja que hi ha massa objectius i tenen por de quedar-se sense munició.{{sfn|Martínez|2006|p=57}} En aquesta zona planera, els búnquers són objectiu fàcil i després de gairebé 3 hores comencen a avançar els més de 100.000 homes dels cossos d'exèrcit de Navarra i del CTV.
 
L'atac s'organitza en dues columnes. Pel sud avancen les divisions 5a, 12a i 35a del cos d'exèrcit de Navarra. Pel nord del cap de pont, i dirigint la punta de llança dels feixistes avancen les divisions Frecce Azzurre, Frecce Nere i Littorio del [[CTV]].{{sfn|López Rovira|2012|p=25}} La divisió Littorio, a més a més, disposava del suport del Raggruppamento Carristi que consistia en dos batallons de [[tanquetes]] [[L 3/35]] i un [[batalló]] d'[[infanteria motoritzada]] amb dues seccions de [[canons antitanc|canons antitancs]]. Això donava una gran mobilitat i potència de foc a la Littorio.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Zaloga |nom= Steven J |títol= Spanish Civil War tanks. The proving ground for Blitzkrieg |format= llibre/ebook |llengua= anglès |edició=1a ed.|editorial= Osprey Publishing |lloc= Great Britain |any= 2010 |pàgina= 40 |col·lecció= New Vanguard nº 170 |isbn= 978 1 84603 512 8}}</ref> Al davant hi tenen la divisió 56 republicana i una brigada de la 16, que tot i que veterans no estan preparats per un atac d'aquesta envergadura.
 
En aquest sector, i durant tota la l'ofensiva de Catalunya, els italians aplicarien la doctrina de la ''guerra celere''. Aquesta tàctica consistia en, quan l'artilleria i l'aviació havien estovat la defensa, acabar de trencar el front atacant amb les [[tanquetes]] seguides d'[[infanteria motoritzada]] sobre [[camions]].{{sfn|Martínez|2006|p=215}}
 
Fent servir aquesta tècnica, i encapçalant l'escomesa contra les forces republicanes, hi ha la Littorio, juntament amb el Raggruppamento Carristi. A les 10:.30, després de 3 hores de bombardeig incessant, escombra la 179a Brigada Mixta de la 56a Divisió republicana i una brigada d'infanteria de marina, totalment superats per la magnitud de l'atac.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=25}} També pel centre, a les 10:.45, la 5a Divisió de Navarra supera els homes republicans i ocupa la [[Vall de Móra]], mentre que la 12a Divisió ocupa [[Vila-seca]] i un batalló de cavalleria ocupa la [[Granja d'Escarp]]. Explotant la bretxa, i amb constant suport de l'[[Aviació Legionària]], les tres divisions del CTV avancen ràpidament, la Nere i la Azzurre pel nord, i la Littorio pel centre. Finalment s'aturen al vespre per por a una emboscada, ja que s'han avançat tant que no tenen a ningú als flancs, tot i així, han aconseguit crear un esborancesvoranc de 10 km de profunditat.{{sfn|López Rovira|2012|p=26-27}}
 
L'endemà 24, havent rebutjat amb antiaeris l'aviació republicana, els italians prosseguirien l'avenç pel nord capturant [[Utxesa]], [[Sarroca de Lleida|Sarroca]] i [[Torrebesses]] i la 12a de Navarra ocuparia [[Maials]] al sud alhora que la 5a Divisió arribaria a la cruïlla de camins de la [[Granadella]]. Però l'avenç es comença a alentir al trobar una resistència creixent. Això es deu al fet que aquest mateix dia Modesto ha imposat la resistència de la línia [[Tossal Roig (Torrebesses)|Tossal Roig]]-Carbonella-El Penjat.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=286-287}} Tot i això, l'objectiu de trencar el front s'ha aconseguit fent un bon nombre de presoners, uns 1.000 a més a més de 6 peces d'artilleria, a pesar de les elevades baixes, 200 només a la Littorio.{{sfn|López Rovira|2012|p=34}}
=== Atac per Tremp i la Baronia de Sant Oïsme ===
 
El dia 23, de matinada al sector nord, avions [[bombarder]]s i gairebé 300 peces d'artilleria comencen un martelleig per preparar l'atac dels 80.000 homes de les divisions 150, 61 i 1. La defensa del XI Cos d'Exèrcit però no s'estova, ja que són veterans del [[Batalla del Segre|front del Segre]] ben atrinxerats a les fortificacions de la L-1.{{sfn|Martínez|2006|p=49}} El mal temps i l'[[orografia]] fan que tant les bombes d'aviació com els 23.000 projectils de l'artilleria perdin efectivitat i la 61a Divisió, avançant des del cap de pont de [[Tremp]], s'encasta contra les defenses del Desferrador{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=290-291}} patint 130 baixes i sense aconseguir avançar.{{sfn|López Rovira|2012|p=23-24}}
 
[[Fitxer:Gavet de la Conca. Sant Salvador de Toló. Bonrepòs Trinxeres 8.JPG|250px|thumbnail|dreta|Fotografia de l'estat actual de les [[trinxeres]] de l'[[Mare de Déu de Bonrepòs|ermita de Bonrepòs]], on el dia 24 hi van haver-hi forts enfrontaments entre la divisió 150 feixista i la 26 republicana.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=290-291}}]]
 
Cap al migdia, a les 14:.00, després d'un fort bombardeig, la 150 Divisió intenta atacar des de Tremp les fortificacions de la Serra del Cucuc sense avançar gaire i patint 77 baixes.{{sfn|López Rovira|2012|p=23-24}}
 
L'avenç en aquest primer dia el durà a terme la 1a Divisió del Maestrat, des del cap de pont de la [[Baronia de Sant Oïsme]]. La 119a Brigada Mixta, protegint un territori menys escarpat i rebent el foc de 116 peces d'artilleria, davant la pressió ha de retrocedir cap a l'est, a la Serra de [[Sant Mamet]], fent que caiguin a mans feixistes les poblacions de [[Fontllonga i Ametlla|Fontllonga]] i Figuerola de Meià.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=290-291}}
El dia 23 de desembre, durant el primer dia de l'ofensiva, es van activar totes les unitats aèries republicanes. Els avions de bombardeig de la 2a esquadrilla Polikàrpov RZ, també anomenats Natatxes, van dur a terme una primera missió aquell mateix dia envolant-se des de l'aeròdrom de la [[Garriga]].
 
L'endemà, el 24 de desembre durant el matí hi van haver-hi durs enfrontaments entre l'aviació republicana i l'aviació feixista que va suposar la pèrdua de cinc [[Polikàrpov I-15]] Xatos i dos [[Fiat CR-32]] feixistes.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=461-463}}
 
Al migdia, la 2a esquadrilla de Natatxes amb 9 aparells carregats amb 72 bombes de 42,5 kg es prepara per realitzar una maniobra de bombardeig contra la 1a Divisió de Navarra. En formació de sageta, per protegir-se entre ells, s'envolen i s'agrupen amb les esquadrilles 6 i 7 de [[Polikàrpov I-16]] Mosca, que els hauran de cobrir durant la ràtzia. Cap a les 15:.20 arriben al front i són rebuts per un intens foc antiaeri des de la [[Baronia de Sant Oïsme]], a la banda oest del [[pantà de Camarasa]].{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=292-293}} Tot i no abatre cap aparell, l'artilleria masega la formació i els fa errar el bombardeig.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=461-463}} Simultàniament, els Mosca s'aparten per la dificultat de mantenir la velocitat amb els pesants bombarders i per estar fora de l'abast dels antiaeris. És aleshores quan el foc antiaeri s'atura i un nombrós grup de [[Fiat CR-32]] apareix. Aquests caces han acabat una missió d'escorta per un bombardeig a la Serra del Cucuc i veient el foc antiaeri han anat a cercar els avions republicans. Amb una situació ideal, uns lents Natatxes indefensos, s'hi llencen al damunt. Els Natatxes proven de fer un picat per fugir, mentre es cobreixen amb les [[metralladores]] de cua, però acaba en desbandada. La 6a esquadrilla de Mosques és a temps d'anar a defensar els Natatxes, la 7a no, i tota sola no pot cobrir a tots els bombarders; es perden 3 Natatxes i 3 queden molt malmesos. La tripulació també en surt molt mal parada: 3 morts, 2 presoners, 7 ferits i només 6 il·lesos. El cap de la 7a esquadrilla serà destituït i la 2a esquadrilla de bombardeig no tornarà a combatre.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=461-463}}
 
=== Distracció i reforç des de Balaguer ===
El dia [[2 de gener]] de [[1939]] els feixistes arribaven a [[Cubells]], una vila fortament protegida. Allà els combats van ser d'una extremada duresa. Així ho descrivia el biberó Andreu Canet, veterà de la [[Batalla del Segre]], al ''Merengue'', i de la [[Batalla de l'Ebre]]:
 
{{Cita|Vaig continuar la guerra al poble de Cubells [...] Em perseguia l'enemic després d'una desfeta nostra i jo, malalt, no podia fer més que amagar-me. Anava amb un altre company i mentre un dormia l'altre feia guàrdia. Només érem dos... Un matí sentírem el soroll de cadenes dels tancs enemics. El meu company, que portava una bomba antitanc, s'aixecà de terra i prenent una carrera va anar a buscar el tanc i li tirà la bomba. Però al carro de combat no li passà res. En canvi, el meu company va quedar ferit o mort, estirat a terra, i el carro de combat, seguint la seva marxa, li va passar pel damunt i el va deixar esclafat [...] AlEn veure aquella escena tan macabremacabra vaig perdre el sentit. Més tard, en recobrar el sentit, vaig veure uns soldats franquistes [...] Vaig decidir lliurar-me.|Andreu Canet{{sfn|Montellà|2013|p=267-268}}}}
 
Acabats els enfrontaments a les fortificacions centrals, la força provinent de Balaguer es va separar i les divisions 53, 54, 82 i 84 es van repartir entre sud i nord per anar a donar suport als assalts de les Agrupacions Nord i Sud a Artesa de Segre i a les Borges Blanques, respectivament.
Havent trencat el front, només faltava capturar els objectius que permetrien que la campanya continués, els importants nusos de comunicacions de les [[Borges Blanques]] i [[Artesa de Segre]].
 
Al sud, per arribar a les Borges Blanques, els feixistes disposaven de les tres divisions de Frecce, deixant reposar la l'esgotada Littorio, mentre que a l'altre bàndol els esperaven forces del V Cos d'Exèrcit. Des de la [[plana de Comaseca]], després de travessar el [[riu Set]], els italians van llançar una ofensiva contra [[Castelldans]] el 2 de gener de 1939, però van ser rebutjats. L'endemà, amb un intens suport aeri, artiller i de tanquetes [[L 3/35]] ho tornen a intentar. Tot i els bombardeigs, que l'aviació republicana intenta aturar desesperadament sense èxit, els republicans aguanten a dins del poble. Amb uns quants tancs i canons els republicans es fan forts dins la vila i fins a la nit no es rendeixen, quan aleshores 1.000 homes són fets presoners.{{sfn|López Rovira|2012|p=40-43}}
 
Els italians continuaran avançant, sempre amb les [[tanquetes]] [[L 3/35]] encapçalant la marxa, i el 5 de gener a la nit caurà les Borges Blanques, amb poca resistència després d'un desproporcionat bombardeig d'artilleria.{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=54-55}}
 
A [[Artesa de Segre]] els esdeveniments serien molt diferents. Tot el gruix de les forces que van trencar el front pel nord es dirigeixen cap al poble, lentament, per un terreny abrupte i fortificat. Els republicans, en retirada, destrueixen ponts i aturen els camions, a més a més, de tant en tant presenten durs combats que es cobren moltmoltes víctimes, com a Comiols on els revoltats van patir més de 200 baixes i van fer 400 presoners.{{sfn|López Rovira|2012|p=45}} Alhora pel sud avancen part de les tropes de Balaguer, originant-se així un setge al poble.
 
El dia 1 de gener de 1939, des del nord, les divisions feixistes 1a, 61a i 150a ocupen Baldomar, Argentera i altrealtres poblacions i comencen a acostar-se a l'entremat fortificat d'Artesa de Segre, trobant una forta resistència amb tancs i infanteria de reforç que els provoquen unes 150 baixes, tot i destruir un tanc i capturar-ne un altre amb l'ajut de [[canons antitanc|canons antitancs]]. Pel sud avancen les divisions 82a i 84a, que se situen a la serra de les Comes.{{sfn|López Rovira|2012|p=48-52}}{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=294-295}}
 
De forma desigual, des del nord, continuen avançant i prenen [[Tòrrec]] i [[Boada]], alhora que prenen posicions a la [[muntanya de Sant Ermengol]] i des del centre ocupen [[Alentorn]], sempre amb forts combats i amb una boira que impedeix un bon suport aeri, tot i que l'artilleria continua actuant.{{sfn|Solé|2006|p=39}} El dia 3, pel nord finalment la divisió 1a i 61a arriben a tocar el [[Segre]], a més a més, les forces de la 150 que estaven encallades a la casa de la Peixera finalment superen la defensa. Per travessar el Segre els [[sapador]]s franquistes fan ponts amb fustes, però els republicans provoquen una inundació a la zona fent explotar un tram del [[canal d'Urgell]]. Tot i així, les forces franquistes des del nord comencen a travessar el Segre i, després d'una lluita casa per casa i un intens intercanvi artiller, els republicans han d'abandonar el poble al vespre del [[4 de gener]] de [[1939]]. L'endemà, la divisió 150 feixista envoltaria les fortificacions del sud del [[canal d'Urgell]] a l'est de la població i forçaria la total retirada republicana de la zona.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=294-295}}
== Cau la primera línia de defensa ==
 
Amb l'ocupació d'[[Artesa de Segre]] i les [[Borges Blanques]], la L-1 havia quedat foradada i es controlaven dos nusos de comunicacions des d'on prosseguir l'avenç de l'ofensiva. La primera fase de l'ocupació de Catalunya havia conclòs a la primera setmana de gener amb una victòria feixista, tot i això, les baixes i el retard en l'avenç van ser més importants del que s'esperaven. La pèrdua de la L-1 i d'una gran quantitat de material i les 50.000 baixes al bàndol republicà, entre personers, ferits, morts i desertors provocarien que l'estratègia defensiva en quequè es basava [[Vicente Rojo Lluch|Rojo]] deixés de ser eficaç. Per intentar suplir la falta de recursos humans el 10 de gener{{sfn|Martínez|2006|p=160-161}}, es van mobilitzar les lleves de 1922 i del primer trimestre 1942, que havien d'enrolar-se amb vestimenta i calçat propis.
 
A primera hora del dia 6, [[Vicente Rojo Lluch]] va ordenar la retirada cap a la línia L-2. En una posició delicada hi havienhavia els cossos d'exèrcit XVIII i XII, situats entre les dues poblacions. Aquestes forces estaven avançades respecte a les puntes de llança faccioses i eren susceptibles a un encerclament. Tot i això, van poder-s'ho manegar per retrocedir i únicament Vinaixa, ocupada el [[dia de Reis]],{{sfn|Villarroya|abril del 2014|p=94-98}} no va poder ser evacuada prou ràpidament i on els defensors van presentar batalla emboscant els Fletxes Verdes durant la nit.{{sfn|López Rovira|2012|p=62-63}}
 
=== Progressions lentes al centre i al nord ===
=== La presa de Tarragona ===
 
El [[13 de gener]] de [[1939]] la línia del front se situava a la [[Serralada Prelitoral]], entre la [[Conca de Barberà]] i el [[Camp de Tarragona]]. AEn aquesta zona hi vanva haver diversos enfrontaments a zones agrestes.
 
La posició estratègica per a continuar l'avenç en aquesta zona era el [[coll de Lilla]], a la [[serra de Miramar]]. Allà s'hi va posicionar l'artilleria dels rojos i va procurar alentir tant com va poder l'avenç franquista, bombardejant els homes del cos d'exèrcit de Navarra. Eventualment però, la defensa d'aquesta posició també va haver de retirar-se, baixant cap a la plana de Tarragona.
Per preparar l'ocupació de la capital del [[Tarragonès]], des de l'inici de l'ofensiva, la ciutat va ser repetidament bombardejada. Entre el 25 i el 14 de gener dels anys 1938-39, a Tarragona es van realitzar 33 bombardejos, centrant-se especialment en el [[Port de Tarragona|port]] i la carretera de Cambrils, amb 8 i 5 ràtzies respectivament. Els bombardejos al [[port de Tarragona]] a més a més dels morts, van provocar l'enfonsament dels següents 7 vaixells: Rubí, Ytilles, Sebastían, V-11 Francisco, Cabo Cullera, Nuevo Pepe Lestón i Barcino.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=304}}
 
El 15 de gener les divisions 15, 50 i 12 es reuneixen per ocupar [[Reus]], que caurà després de petits enfrontaments capturant 2.000 presoners republicans. A Tarragona s'hi destinaran dues divisions, la 5ena5a de Navarra i la 105 juntament amb una columna del [[CTV]] i una bateria antiaèria de la [[Legió Còndor]]. L'atac prové de gairebé totes les direccions: per l'oest la 105, pel nord-oest la Legió Còndor, pel nord-est la 5ena5a de Navarra i la columna del CTV. Hi ha enfrontaments al Pont del Francolí i a la carretera de l'aeròdrom, també a l'edifici del Govern Civil, però a les 4 de la tarda la ciutat és ocupada.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=305}} Durant l'atac a Tarragona els franquistes pateixen com a mínim 32 baixes, principalment en una emboscada a la divisió 105 al Pont de Francolí.{{sfn|Martínez|2006|p=192}}{{sfn|López Rovira|2012|p=79-80}}
 
Pere Boix, veterà ferit a la Batalla de l'Ebre, va ser desplegat per la defensa de Tarragona i ho va descriure així:
Els camps d'aviació republicans estaven descentralitzats, però dels diferents aeròdroms n'hi ha 4 de destacables. A l'[[Alt Penedès]] hi havia el de [[Santa Margarida i els Monjos]], el de [[Sabanell]]-[[Torrelavit]] i el de [[Pacs del Penedès|Pacs]]-[[Vilobí del Penedès|Vilobí]]. L'últim estava ubicat a [[Santa Oliva]], al [[Baix Penedès]]. Aquestes instal·lacions, relativament properes entre elles, van actuar a totes les principals campanyes de la [[Guerra civil a Catalunya|Guerra Civil Espanyola a Catalunya]] i en conjunt se les coneixia com a [[Vesper de la Gloriosa]].<ref>{{ref-web |url= http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/709494-el-vesper-de-la-gloriosa-quatre-aerodroms.html |títol= El Vesper de la Gloriosa, quatre aeròdroms |consulta= 11 febrer 2015 |llengua= català |obra= [[El Punt Avui]] |data= 18/01/14}}</ref> A més a més, també hi havia altres petits aeròdroms al Tarragonès i a l'Alt i Baix Camp.
 
Ja abans de l'ofensiva contra Catalunya els facciosos havien atacat diversos cops el Vesper, però sempre havien estat bombardejos des de gran alçada. En aquests casos, amb els avions estacionats ben separats entre ells i amb [[refugis antiaeris]] pel personal de manteniment, no van causar gaires danys. El 12 de gener de 1939 però, els sublevats dirigirien un atac diferent contra els aeròdroms. Totes les instal·lacions, menys les de Sabanell, van ser atacades per la [[Legió Còndor]]. En aquest cas les ràtzies van ser fetes a baixa alçada per caces, metrallant els avions i elels homes a terra, causant nombroses morts de personal essencial i destruint material valuós.
 
Aquest fet, que va delmar de forma important la capacitat de les [[Forces Aèries de la República Espanyola|FARE]], va ser el detonant d'un salt cap a aeròdroms del Vallès. Tot el material i personal va ser ràpidament traslladat entre el 12 i el 15 de gener de 1939 cap als aeròdroms de [[Sabadell]], [[Castellar del Vallès|Castellar]] i [[la Garriga]].{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=467-468}}
Entre el 15 i el 19 de gener els avenços pel CTV seran molt lents. Les condicions climatològiques adverses, la forta presència roja i la destrucció de les carreteres i ponts els dificulta l'avenç. El 20 el CTV formarà tres columnes amb l'objectiu de capturar [[Igualada]], ciutat on s'havien acostat lentament, al ritme que marcaven els defensors. La ciutat cauria el 22, després d'un encerclament, que fins aleshores havia resistit tenaçment. En els dies següents el cos d'exèrcit italià acabaria d'arribar al [[riu Llobregat]].{{sfn|López Rovira|2012|p=100-106}}
 
Pel litoral, després d'haver ocupat Tarragona, el cos d'exèrcit marroquí i la 5a Divisó de Navarra estaven encallats a la riba sud del [[riu Gaià]], on els republicans s'havien fet forts.{{sfn|Villarroya|2014|p=38}} El 19 de gener, finalment els rojos farien figa i els feixistes començarien a creuar el Gaià capturant un [[tanc]] i un centenar d'homes, perdent només 18 homes. A partir d'aquest moment, amb més o menys velocitat, les ciutats anirien caient amb un degoteig de presoners republicans i patint nombroses baixes els dos bàndols. Entre els dies 19 i 21 s'ocuparien: [[el Vendrell]], [[Calafell]] i [[Vilanova i la Geltrú]]. Durant tot l'atac hi vanva haver durs enfrontaments, i també era comú que es destruís infraestructura. Per exemple, a Vilanova i la Geltrú els republicans van destruir totalment la fàbrica [[Pirelli]], on fins aleshores s'havien fabricat [[caretes antigàs]].{{sfn|Villarroya|2014|p=40-41}} Fins al 23, avançant a bon ritme, acabarien capturant [[Vilafranca del Penedès]], [[Sitges]], [[Garraf]] i [[Sant Sadurní d'Anoia]]. En aquesta darrera localitat els revoltats van capturar 3 blindats, molt segurament tancs que s'estaven reparant o muntant a la Fàbrica Z, un dels tallers més importants de producció i reparació de blindats de Catalunya. Amb aquest avenç, els feixistes es van posicionar a les portes de [[Martorell]] mentre la resta de les forces acabaven d'arribar al Llobregat.{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=308}}
 
=== L'evacuació de Barcelona ===
Durant tota la [[Guerra Civil Espanyola]] els feixistes van destruir sistemàticament obres culturals contràries als seus [[ideal]]s. Per protegir el patrimoni que hi havia a Catalunya, també es va prosseguir amb l'exili d'aquestes [[obres d'art]].<ref>{{citar ref |títol = L'art, arma de guerra |editor = José Ángel Montañés |obra = [[El País]] |data = 2 de juny de 2011 |url = http://elpais.com/diario/2011/06/02/quaderncat/1306976189_850215.html |consulta = 28 febrer 2015 }}</ref> Fins i tot el polític [[Francesc Cambó]], intentant evitar l'eliminació de les obres de la [[Renaixença]] i la [[Institució de les Lletres Catalanes]], va enviar una carta a [[Carles Riba]], aconsellant-li traslladar les obres més importants per evitar-ne la destrucció.{{sfn|Martínez|2006|p=250-252}}
 
Amb la ciutat pràcticament buida, car la major part dels defensors es concentraven al voltant del nucli urbà, els [[avalot]]s per aconseguir menjar als magatzems de racionament es van estendre per tota la capital. Aquestes escenes, que van succeir a bona part de les ciutats del Barcelonès, van tenir la màxima expressió a la capital, ja que en preparació per un possible setge a la ciutat, els dipòsits s'havien emplenat de provisions i van ser saquejats per la famèlica població abans de l'arribada dels franquistes. Pere Basté, membre del Consell dels Savis del [[Museu d'Història de Catalunya]], aleshores voluntari de la [[Creu Roja]], ja que era massa jove per poder anar al front, ho descrivia així:<ref name="Blanco">Blanco, Carles. 2005, min. 18-20.</ref>
 
{{Cita|El meu germà va dir anem cap allà [als magatzems]; i jo me'n recordo que vam agafar i anàvem carregats amb cigrons. Hi havia gent que es llençava de seguida als pots de llet i de tot.|Pere Basté<ref name="Blanco"/>}}
=== Ruptura del front a Martorell ===
 
El front ara s'estenia seguint el curs del [[riu Llobregat]]. Una de les puntes de llança de l'exèrcit feixista estava formada per la 4a i 5a DivisionsDivisió de Navarra, amb el suport d'una divisió italiana. Al davant tenien homes del V Cos d'Exèrcit republicà, comandat per [[Enrique Líster]].{{sfn|Villarroya|2014|p=56-58}}
 
Aquestes dues unitats es van enfrontar a Martorell en una pugna pels ponts i passos sobre el riu. El dia 23 de gener de 1939, els feixistes s'havien posicionat vora la ciutat. Al migdia havien conquerit [[Gelida]], col·locant-hi canons alemanys [[8.8 cm Flak 18/36/37/41|Flak 88]], que podien servir per al tir antiaeri o com a artilleria convencional. Una mica més tard, a la tarda, la 4a Divisió va ocupar [[Sant Esteve Sesrovires]]. En un intent de debilitar la defensa, l'aviació franquista va bombardejar Martorell al migdia, provocant vint morts i la fugida de la població civil. Amb l'ajut del suport aeri, durant la tarda, la 5a Divisió va intentar atacar la ciutat, però l'artilleria republicana, emplaçada a Can Fluvià de les Illes va aconseguir retenir-los.
Amb el front perforat per [[Martorell]] l'esperança que el [[Riu Llobregat|Llobregat]] es convertís en el [[riu Manzanares|Manzanares]] de Catalunya es va esvair. El dia [[24 de gener]] de [[1939]], Franco va ordenar una maniobra d'encerclament i assalt a la capital catalana.
 
Per capturar Barcelona els feixistes destinarien dos cossos d'exèrcit sencers, el marroquí i el navarrès, atacant pel litoral i pel nord respectivament. Una mica més al nord, també disposaran del suport del cos d'exèrcit italià; tots sense cap unitat a la reserva. A l'altraaltre bàndol, [[Vicente Rojo]] plantejava una estratègia defensiva amb les restes de l'Exèrcit de l'Ebre i teoritzava sobre possibles atacs als flancs, totalment impossibles de realitzar.{{sfn|Villarroya|2014|p=56-58}}
 
=== L'encerclament ===
 
A les 03:.30 del dia 25, [[Vicente Rojo]] ordenava volar tots els ponts sobre el Llobregat i distribueix el XV cos d'exèrcit al sud. Els cossos V i XII, per contra, s'escampen pel Llobregat, preparant-se per realitzar un contraatac en cas que l'enemic trenqui el front pel sud, alhora que contenen el [[CTV]].{{sfn|Martínez|2006|p=270-271}}
 
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 121-1204, Russland, Vierlings-MG auf LKW.jpg|250px|thumbnail|dreta|Un d'aquests muntatges antiaeris de 4 metralladores Maxim, operat per homes de la 51a Companyia Maxim, va abatre un [[Junkers Ju 87]] alemany sobre [[Molins de Rei]].]]
Finalment, el 25 atacaran el port 6 avions alemanys i tres S-79 italians. Durant aquests atacs, un Vickers de 105 mm del [[turó de la Rovira]] tocarà un altre He-111 al morro, matant l'observador i ferint el pilot, que haurà de fer un aterratge d'emergència al Prat. En total, durant els 4 dies de bombardeig, pràcticament ininterromput, es van llançar 370.000 kg de bombes, que van afectar majoritàriament el port, el qual van deixar totalment destruït enfonsant gairebé 30 vaixells.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=470-476}}{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=320-321}}
 
El 24 i 25, també hi hauranhaurà forts enfrontaments aeris sobre l'[[aeròdrom]] de [[la Garriga]]. El 24, avions alemanys Messerschmitt que escortaven uns bombarders es van despenjar i van atacar l'aeròdrom, els avions rojos van sortir a repel·lir-los i es va iniciar un important combat que acabaria sense baixes. El matí de l'endemà però, hi hauria un enfrontament encara més gran. Xatos i Mosques s'envolen per metrallar i bombardejar les forces feixistes que es preparen per a l'assalt a Barcelona. Durant tot el matí estaran ocupats i, cap al migdia, els rojos veuen un gran desplegament de caces italians i alemanys sobre el front i hi entaulen un breu combat, que no anirà a més. Tot i que a les 13:.30 ja fan una primera passada, a les 15:.45 un grup més nombrós de Fiat, de la 24a esquadrilla del grup ''La Cucaracha'', s'aventura cap a l'aeròdrom, amb la voluntat de metrallar el camp. Els Mosques de guàrdia i, a mesura que tornen del front, més republicans se sumen a un combat aeri cada cop més important. El combat va durar gairebé una hora amb més de 100 aparells a l'aire. Finalment els italians es van retirar, per manca de municions i combustible, però havent abatut 3 aparells rojos i havent-ne perdut un dels seus. Seria l'últim gran enfrontament aeri entre feixistes i republicans.{{sfn|Gesalí|Íñiguez|2012|p=487-490}}
 
=== L'entrada a Barcelona ===
De bon matí, la 4a de Navarra avança fins al [[turó de la Rovira]], capturant les peces antiaèries que havien defensat la ciutat durant els bombardeigs. La 12a, de costat amb la 4a, s'ha enfrontat amb tropes republicanes, patint 9 baixes i fent 700 presoners. La Divisió 5 del cos navarrès arribarà a col·locar-se entre [[Balmes]] i l'[[avinguda Diagonal]], patint 12 baixes però capturant 900 presoners i dos tancs soviètics.{{sfn|López Rovira|2012|p=112-115}}
 
A les 07:.15, tropes de la [[Legió Espanyola]] del cos d'exèrcit marroquí impediran, després d'un breu combat, la destrucció d'un pont a [[Esplugues de Llobregat]] en direcció Barcelona, patint 5 morts però matant 10 rojos. [[Lluís Martí Bielsa]], [[guàrdia d'assalt]] encarregat de cobrir la voladura del pont d'Esplugues, ho descrivia així:
 
{{Cita|El nostre servei era protegir amb els enginyers que estaven fent preparatius per volar: carreteres, ponts... tot lo que pogués evitar o retardar l'avenç de l'enemic. I en aquest cas em van enviar a Esplugues de Llobregat on estaven preparant els enginyers per fer volar el pont. Vam quedar en terra de ningú els enginyers i nosaltres. Estaven a cinquanta metres de nosaltres, i l'oficial que manava la nostra secció diu: «nois, ens tenim de rendir presoners perquè ja estem ocupats». Jo no podia quedar-me presoner, vaig veure que encara estaven intentant emplaçar la metralladora, vaig fotre quatre gambades [...] i corrents tot el dia avall fins a arribar jo a casa meva.|[[Lluís Martí Bielsa]]<ref>Regàs; Pigrau. 2014, min. 2-5</ref>}}
 
Posteriorment continuarien els legionaris continuarien avançant fins a arribar a Barcelona, entrant per Sants i acampant a Provença.{{sfn|López Rovira|2012|p=112-115}} A dos quarts d'una, la 105a divisió marroquina ocuparà tot [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]] i alliberaran més de 1.000 presoners del [[Castell de Montjuïc|Castell]].{{sfn|Hurtado|Segura|Villarroya|2012|p=318-319}} Durant el migdia les tropes franquistes continuaran avançant cap elal centre de Barcelona. A les dues del migdia arribaran a la [[ronda de Sant Pere]] i dues hores més tard s'ocuparan l'[[Ajuntament de Barcelona|Ajuntament]] i la [[Generalitat de Catalunya]]. A les 15:.30, finalment, un destacament motoritzat del CTV aconseguirà arribar des del nord per la [[Rabassada]] i anirà fins a les [[Plaça de les Glòries Catalanes|Glòries]]. Durant la tarda, la resta de les tropes en retirada de la 42ena42a i 43ena43a divisions s'aturaran havent travessat el [[Besòs]] reagrupant-se amb la 3a divisió, que estava en reserva. Sense tropes republicanes a la ciutat, l'endemà els franquistes s'hi acabarien d'assentar i establirien el lloc de comandament a la [[plaça de Sant Jaume]], al [[Palau de la Diputació del General|Palau de la Diputació]], Barcelona havia caigut a mans franquistes.
 
Les tropes sublevades van ser rebudes de forma desigual a la ciutat. A alguns llocs la gent, veient que no hi ha enfrontaments dins la ciutat, sortirà a rebre els ocupants amb alegria, esperant que així s'acabin els bombardeigs aeris i la fam. En d'altres llocs, per contra, la gent es quedarà tancada a casa seva. Els franquistes de seguida tornaran a subministrar [[electricitat]] a la ciutat i els [[telèfon]]s es tornaran a posar en funcionament. En els dies següents també es reactivaran molt ràpidament els [[Sala de cinema|cinemes]], com a eina propagandística per transmetre normalitat, i el [[transport públic]]. També amb finalitats propagandístiques s'organitzarien diferents misses de campanya.<ref>Regàs; Pigrau. 2014, min. 15 i 20</ref>
 
La presa de Barcelona va ser una gran victòria pels feixistes que va tenir un fort ressò internacional. El [[Galeazzo Ciano|comte Ciano]], ministre d'Afers exteriors del [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i gendre de [[Mussolini]], escriuria que el Duce estava profundament emocionat. Per la seva banda, [[Hitler]] envià un telegrama a [[Franco]], felicitant-lo per l'èxit assolit per les tropes sota el seu comandament.{{sfn|Villarroya|2014|p=62-66}}
L'[[Exèrcit Popular de la República|exèrcit republicà]] a [[Catalunya]], el govern i una gran part de la població inicien la [[retirada]]. L'ocupació de Catalunya va representar un cop mortal per a la República, que només disposava ja de la zona central i que veia com els problemes polítics s'agreujaven encara més. [[Manuel Azaña Díaz|Azaña]] dimitia com a president de la República el dia 28 de febrer de [[1939]], i Negrín i els comunistes confiaven encara en una internacionalització del conflicte.
 
A partir del mes de febrer de [[1939]] es va iniciar per a Catalunya una nova etapa de la seva història, en la qual hauria de fer front a la més sistemàtica de les ofensives per posar fi a la seva personalitat nacional. Hi va haver una ruptura històrica, en primer lloc, per l'exili massiu de la població (polítics, intel·lectuals i sectors socials diversos), calculat en mig milió. Per als qui romangueren al país les noves autoritats van imposar ja durant el mes d'abril un nou sistema institucional.<ref>Decret de 5 d'abril de 1938 {{ref-web|url=http://personal.auna.com/1277509/textos/yfrancoe.html|títol=personal.auna.com}} {{Enllaç no actiu|url=http://personal.auna.com/1277509/textos/yfrancoe.html| data=maig de 2014}}</ref> A Catalunya es van omplir les presons i els camps de concentració del suspectessuspecte de desafecció al nou règim. Tots els partits polítics i sindicats de classe foren proscrits i perseguits, la llengua i la cultura catalanes, prohibides públicament, arreu s'imposava una dura reacció social.<ref>Pagès, Pelai. ''La guerra civil (1936-1939)''. Barcelona:Barcanova. 1993. Pàgina 85.</ref>
 
{{Cita|Pero la entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalan plantea el problema estrictamente administrativo, de deducir las consecuencias practicas de aquella abrogacion. Importa por consiguiente restablecer un regimen de derecho público que de acuerdo con el principio de unidad de la patria devuelva a aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España.|''Boletín Oficial del Estado'', Burgos, 8 d'abril de 1938, nº 534<ref name="Prada2004">{{Ref-llibre|cognom=Moliner Prada|nom=Antonio|títol=Documents de la història contemporània d'Espanya|url=http://books.google.com/books?id=SGdaCDVyXmgC&pg=PA139|any=2004|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|isbn=978-84-490-2339-2|pàgina=p. 139}}</ref>}}
351

modificacions