Dau al Set: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Correcció de coherència
Línia 2:
[[Fitxer:Modest Cuixart.jpg|thumb|[[Modest Cuixart i Tàpies]], un dels fundadors de Dau al Set (1925 – 2007)]]
[[Fitxer:Antoni Tàpies i la fundació IDIBELL.jpg|thumb|L'artista [[Antoni Tàpies]] (1923 – 2012)]]
'''Dau al Set''' fou un grup artístic [[avantguarda|avantguardista]] català creat al voltant de la revista homònima a [[Barcelona]] l'octubre de [[1948]] i inspirat en els treballs de [[Max Ernst]], [[Paul Klee]] i [[Joan Miró]]. Els membres fundadors van ser el [[poeta]] [[Joan Brossa]] (que va crear el nom del grup i de la revista), el [[filòsof]] [[Arnau Puig Grau|Arnau Puig]] i els [[pintor]]s [[Joan Ponç i Bonet|Joan Ponç]] (director de la revista), [[Antoni Tàpies]], [[Modest Cuixart]] i [[Joan-Josep Tharrats]] (editor i impressor de la revista).<ref>{{ref-publicació| cognom =Ribas Tur | nom =Antoni | enllaçautor = | article =El Macba i La Caixa prenen el Guggenheim |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 31/01/2012 | pàgines = p.29 |issn = 2014-010X}}</ref> Al cap de poc de crear-se el grup se'ls va unir [[Juan-Eduardo Cirlot]].<ref>{{ref-publicació| cognom =Puig | nom = Arnau | enllaçautor = | article = Els 50 i escaig número de Dau al Set | publicació = [[Bonart]] | lloc = Girona | exemplar = núm. 114 | data = abril 2009 | pàgines = p. 130 |issn = 1885-4389}}</ref> És considerada la primera i més importantsimportant manifestació de l'[[avantguardisme]] espanyol de [[postguerra espanyola|postguerra]].<ref>{{ref-web|url=http://emp-web-07.zetcom.ch/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultDetailView/result.tab.link&sp=13&sp=Sartist&sp=SelementList&sp=0&sp=0&sp=999&sp=SdetailView&sp=0&sp=Sdetail&sp=1&sp=T&sp=0&sp=Slightbox_2x3&sp=0&sp=SdetailBlockKey&sp=0 |títol=Cuixart Tàpies, Modest |consulta=17 de gener de 2013 |editor=[[Museu d'Art Jaume Morera]] }}</ref>
 
Adscrit en principi al moviment [[dadaisme|dadaista]], va navegar pel [[surrealisme]] i l'[[existencialisme]] fins a convergir en un estil propi, autoexclòs de l'ambient de tenebra cultural dels primers anys del [[franquisme]] i alhora amb pretensions de dinamitzar la societat catalana. El mateix nom del grup ja en delatava el caràcter rupturista.